La història usurpada

Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol...

Mapa que mostra l'expansió dels catalauni segons Esteve de Corbera. E n un article anterior ja varem analitzar la hipòtesi dels investigadors francesos Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin que estableix l'origen del poble gal-cèltic dels catalauni  a la zona de la Belgica secunda (actual Xampanya) i on ens expliquen que, a partir d'aquest punt, es van expandir al nord, establint-se a la zona del riu Tàmesi, a la Gran Bretanya, passant a anomenar-se catuvellauni , i cap al sud, fins a la península ibèrica, assentant-se a la zona que avui anomenem Catalunya , a la qual van donar nom. En aquest article, en canvi, ens centrarem en destriar quin va ser el destí dels catalauni segons el parer de l'historiador català Esteve de Corbera (Barcelona, 1563 - Barcelona, 1631), ciutadà honrat de la ciutat comtal qui, ja en el segle XVII, va estudiar el tema i va traçar-ne una possible explicació. Esteve de Corbera, que va estar al servei de Joaquim Carròs de Centelles, ...

El prestigiós lingüista i romanista italià Giuliano Bonfante. Giuliano Bonfante (Milà, 6 d'agost de 1904 - Roma, 9 setembre 2005) fou un lingüista, romanista i hispanista italià, de la Llombardia, especialista en indoeuropeística i seguidor del mètode de la neolingüística. Fou professor de Lingüística Romànica a Espanya, a Suïssa i als Estats Units, a Princeton, Chicago i Wisconsin. A l'estat nord-americà fou fundador de la  International Linguistic Association . Es va jubilar com a professor de Glotología a la Universitat de Gènova i a la de Torí. A Espanya, va fundar la revista  Emèrita . Va fer importants estudis sobre Indoeuropea i Semàntica general. El 1969 fou nomenat membre de l'Accademia dei Lincei. Els seus estudis se centraren principalment en l'etrusc, l'hitita i el llatí. A més, féu diversos estudis sobre llengües romàniques, particularment el romanès. Alguns dels seus treballs els publicà conjuntament amb la seva filla, l'arqueòloga i etruscó...

En la Inglaterra del siglo XVII dC, también conocían los reyes catalanes y el reino de Cataluña, que la historiografia española todavía hoy niega. Lo demuestra otra prueba documental, esta vez perteneciente a un libro escrito en inglés y publicado en Londres en 1654, titulado   Parthenopoeia, Or, The History of the Most Noble and Renowned Kingdom of Naples: With the Dominions Therunto Annexed and the Lives of All Their Kings ,  de varios autores. Aunque en este documento hay varias citas del reino de Cataluña, les mostramos la de la página 40 del libro (imagen superior), donde figura bien claramente 'Kingdoms of Catalonia and Portugal', en referencia en los reinos de Cataluña y Portugal. No hace falta decir mucho más. Las evidencias documentales són abundantes y contradicen las teorías, teñidas de política y no de ciencia, de la historiografia española. Parece ser que en la Inglaterra del siglo XVII, lejos de la censura española, los libros publicaban que Cataluñ...

Mapa de Jansonnius (1657) on s'anomena Catalunya com Catalauni i se la relaciona amb els catalauni de la Gàl·lia. En aquest article us oferim un altre mapa històric, titulat  Imperium Caroli Magni   (1657) ,  aquesta vegada del segle XVII dC. Es un mapa que reprodueix l'Europa en temps de Carlemany, és a dir, que estaríem parlant de l'Europa dels segles VIII-IX dC. I si ens fixem (imatge superior), es pot apreciar perfectament com el cartògraf autor del mapa, l'holandès Johannes Janssonius, associa Catalunya i el poble dels catalauni de la Gàl·lia. En aquest cas concret, es fa encara més evident aquesta relació que, en el ja prou explícit mapa de Didier Robert de Vaugondy, que varem analitzar  en un altre article , atès que aquí l'autor anomena a Catalunya directament com  Catalauni , al mateix temps que també situa la vila de  Catalaunis  a la Gàl·lia, a la zona de l'actual Xampanya, concretament a la ciutat que avui coneixem com Chalon...