Teodoric I fou rei a Catalunya i dels catalauni, segons l'historiador Juan de Mariana

-
Retrat idealitzat del rei got de Catalunya Teodoric I.

L'historiador jesuïta Juan de Mariana (Johannes Mariana), castellà de Talavera de la Reina (1536), era l'encarregat de supervisar l'adequació dels escrits als cànons religiosos oficials. A més, l'obra de Juan de Mariana, ens asseguren els acadèmics, és un monument de la història i les tradicions espanyoles, com la de Titus Livi ho fou de les romanes. Tan és així, que es considera que cap historiador l'avantatja en llur monumental Historia General de España, de l'any 1669 dC, en la qual ocupà bona part de la seva vida, posant a les seves pàgines tot el fervor i la dedicació d'un erudit.

Doncs bé, semblaria que els mateixos acadèmics que lloen tant aquest estudiós no s'han llegit la seva obra amb deteniment o, si ho han fet, no se'n creuen pas algunes de les coses que afirma amb completa rotunditat: que Teodoric I era senyor dels territoris de l'actual Catalunya i que els camps Catalàunics eren prop de Tolosa.

Fragment del llibre Historia General de España de Juan de Mariana

Teodoric I, rei i senyor de la zona de l'actual Catalunya, segons Juan de Mariana.

I és que Juan de Mariana ens diu, en un fragment de la seva immemorial Historia General de España (imatge superior), que el rei Teodoric I va mantenir sota el seu control i propietat algunes poques terres de les Hispànies que els seu antecessor, el rei Ataülf, havia arribat a conquerir en la seva pràctica totalitat. I aquests territoris que encara li resten són els que conformen l'actual Catalunya. Juan de Mariana ho explica així:

 "Els Gots amb el seu Rei Thedored, qui fou parent de Vuàlia, i el seu successor, disposava an Espanya de molt poca terra, només el que al present és Catalunya. A la Gàl·lia floria en riqueses, i glòria militar."

Es a dir, que Juan de Mariana ens esta concretant que tan Vàlia com Theodoric eren reis i senyors de Catalunya, i no només de Tolosa, com ens amaguen els historiadors espanyols actuals. Fixem-nos, a més, que l'historiador no diu que Teodoric fos propietari d'una part de Catalunya, sino que especifica que senyoreja 'el que avui és Catalunya'. Es a dir, el que era Catalunya al 1669 dC.

No sabem si la Catalunya peninsular, en aquells temps de Teodoric, rebia ja el nom de Catalunya o era coneguda amb una altre dels seus noms antics en llatí, com ara Catalàunia o Catelània o Catalònia o Cathalania. Ja hem vist, en altres articles, que per a tots els historiadors de l'antigor, i fins pràcticament el segle XX, aquests conceptes eren sinònims de Catalunya i feien referència a la nació catalana i al poble dels catalans.

Però sí que sabem, en canvi, que si els camps Catalàunics es diuen així és perquè devien pertànyer al poble gal dels catalaunis, que alguns historiadors veuen com els catalans de la Gàl·lia.

I també coneixem que el rei Teodoric va desplaçar-se per defensar la seva gent, davant l'escomesa dels exèrcits d'Atila, fins a uns terrenys que tant Jordanes, com Idaci, com Cassiodorus o com Flavi Eutropi anomenen Campis Catalaunicis.

I finalment, pel testimoni dels historiadors romans contemporanis, com ara Ammià Marcel·lí, podem afegir que aquest poble dels catelauni o catalauni s'estenien per la zona de la Belgica secunda, és a dir, a la zona dels Remi (que relacionen amb la ciutat de Reims).

Fragment del llibre Historia General de España de Juan de Mariana

 Els camps Catalàunics són prop de Tolosa de Llenguadoc, segons Juan de Mariana

Però, on situava Juan de Mariana els camps Catalàunics? En un altre fragment del mateix llibre (imatges superior), també ens aclareix on es situaven exactament aquests terrenys: prop de Tolosa:

"Theodored, rei dels Gots, per temor que aquell foc no encengués la Guiena, fou el primer que amb les armes va escometre el perill, i va forçar l'enemic que, alçat el cerc, s'enretirés als camps Catalàunics, que altres anomenen Marochis o Mauricis, i són propers a Tolosa."

Tenim aquí, per tant, una altra prova documental, que ens assegura que la mítica batalla contra Atila on el rei Teodoric I perd la vida defensant els seus vassalls, entre els quals hi ha els catelauni, es va lliurar ben prop de Tolosa, als Camps Catalàunics, també anomenats Marochis o Mauricis, que estan situats prop de Tolosa i no pas a la Belgica secunda, com afirmen altres autors, antics i moderns.
Un rei Teodoric que, igual que el rei Vuàlia, era senyor del territori que comprèn la Catalunya actual i altres possessions a la Gàl·lia.

En altres articles varem valorar la possibilitat que el rei Ataülf, que tenia cort a Barcelona, i fou el primer monarca de la nissaga de Vuàlia i Teodoric, fos un rei catalàunic o català. Ara se'ns confirma que els regents Vuàlia i Teodoric també tenen motius per a entrar en aquesta opció de ser considerats reis dels catalàunis o catalans, amb àmplies possessions a les Gàl·lies, fins a la Belgica secunda i a la zona de la Catalunya actual. Anirem veient si apareixen més dades sobre aquest tema que ens ho permetin confirmar o descartar.


Altres articles relacionats: 

. #cat #gots

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

-
Imatge
Imágen del volcán  El cofre de Perote , en  Perote , México. El cofre de Perote es un volcán situado en el estado mexicano de Veracruz, en la zona de encuentro del Eje Neovolcánico con el extremo sur de Sierra Madre Oriental. Con sus 4.200 metros sobre el nivel del mar, El Cofre de Perote está considerada como la octava montaña más alta de México. El nombre del volcán relaciona con el de la vecina población de Perote , uno de los 212 municipios del estado de Veracruz. El nombre indígena de la montaña, Nauhcampatépetl , en náhuatl, significa piedra cuadrada y, efectivamente, define muy bien la morfología de su cima, tan singular. Pero del supuesto nombre en español, El cofre de Perote, no podemos dejar de sospechar que es una traducción de la lengua catalana. Perote , topónimo español o catalán? Perote nos parece un topónimo construido a partir de una traducción literal del aumentativo catalán Perot , derivado del nombre própio catalán Pere  (Pedro) ...
Més informació

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

-
Imatge
Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol...
Més informació

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'

-
Imatge
El término Arragon , que refiere a Aragón , deriva de Tarragon , que refiere a Tarragona . Así de contundente se mostraba el historiador británico Peter Heylin, en 1636, cuando publicó el libro titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. El equipo de investigadores de La historia usurpada ha recogido este interesante dato que nos lega el tratado inglés de Heylin y que vendría a confirmar la teoría que deriva el topónimo Aragón de una corrupción del término Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) fue un eclesiástico y erudito inglés, autor de muchos tratados históricos, políticos y teológicos, como  Microcosmus , en 1621, y Cosmographie , en 1657. El investigador catalán  Miquel Llaurador  fue el primero en considerar la posibilidad que el topónimo Aragón provenga de una corrupción o adulteración del topónimo Tarragona,  a raíz de los estudios que estava realizando sobre el cosmógrafo tarraconense Jeroni...
Més informació