Teodoric I fou rei a Catalunya i dels catalauni, segons l'historiador Juan de Mariana

Retrat idealitzat del rei got de Catalunya Teodoric I.

L'historiador jesuïta Juan de Mariana (Johannes Mariana), castellà de Talavera de la Reina (1536), era l'encarregat de supervisar l'adequació dels escrits als cànons religiosos oficials. A més, l'obra de Juan de Mariana, ens asseguren els acadèmics, és un monument de la història i les tradicions espanyoles, com la de Titus Livi ho fou de les romanes. Tan és així, que es considera que cap historiador l'avantatja en llur monumental Historia General de España, de l'any 1669 dC, en la qual ocupà bona part de la seva vida, posant a les seves pàgines tot el fervor i la dedicació d'un erudit.

Doncs bé, semblaria que els mateixos acadèmics que lloen tant aquest estudiós no s'han llegit la seva obra amb deteniment o, si ho han fet, no se'n creuen pas algunes de les coses que afirma amb completa rotunditat: que Teodoric I era senyor dels territoris de l'actual Catalunya i que els camps Catalàunics eren prop de Tolosa.

Fragment del llibre Historia General de España de Juan de Mariana

Teodoric I, rei i senyor de la zona de l'actual Catalunya, segons Juan de Mariana.

I és que Juan de Mariana ens diu, en un fragment de la seva immemorial Historia General de España (imatge superior), que el rei Teodoric I va mantenir sota el seu control i propietat algunes poques terres de les Hispànies que els seu antecessor, el rei Ataülf, havia arribat a conquerir en la seva pràctica totalitat. I aquests territoris que encara li resten són els que conformen l'actual Catalunya. Juan de Mariana ho explica així:

"Els Gots amb el seu Rei Thedored, qui fou parent de Vuàlia, i el seu successor, disposava an Espanya de molt poca terra, només el que al present és Catalunya. A la Gàl·lia floria en riqueses, i glòria militar."

Es a dir, que Juan de Mariana ens esta concretant que tan Vàlia com Theodoric eren reis i senyors de Catalunya, i no només de Tolosa, com ens amaguen els historiadors espanyols actuals. Fixem-nos, a més, que l'historiador no diu que Teodoric fos propietari d'una part de Catalunya, sino que especifica que senyoreja 'el que avui és Catalunya'. Es a dir, el que era Catalunya al 1669 dC.

No sabem si la Catalunya peninsular, en aquells temps de Teodoric, rebia ja el nom de Catalunya o era coneguda amb una altre dels seus noms antics en llatí, com ara Catalàunia o CatelàniaCatalònia o Cathalania. Ja hem vist, en altres articles, que per a tots els historiadors de l'antigor, i fins pràcticament el segle XX, aquests conceptes eren sinònims de Catalunya i feien referència a la nació catalana i al poble dels catalans.

Però sí que sabem, en canvi, que si els camps Catalàunics es diuen així és perquè devien pertànyer al poble gal dels catalaunis, que alguns historiadors veuen com els catalans de la Gàl·lia.

I també coneixem que el rei Teodoric va desplaçar-se per defensar la seva gent, davant l'escomesa dels exèrcits d'Atila, fins a uns terrenys que tant Jordanes, com Idaci, com Cassiodorus o com Flavi Eutropi anomenen Campis Catalaunicis.

I finalment, pel testimoni dels historiadors romans contemporanis, com ara Ammià Marcel·lí, podem afegir que aquest poble dels catelauni o catalauni s'estenien per la zona de la Belgica secunda, és a dir, a la zona dels Remi (que relacionen amb la ciutat de Reims).

Fragment del llibre Historia General de España de Juan de Mariana

Els camps Catalàunics són prop de Tolosa de Llenguadoc, segons Juan de Mariana

Però, on situava Juan de Mariana els camps Catalàunics? En un altre fragment del mateix llibre (imatges superior), també ens aclareix on es situaven exactament aquests terrenys: prop de Tolosa:

"Theodored, rei dels Gots, per temor que aquell foc no encengués la Guiena, fou el primer que amb les armes va escometre el perill, i va forçar l'enemic que, alçat el cerc, s'enretirés als camps Catalàunics, que altres anomenen Marochis o Mauricis, i són propers a Tolosa."

Tenim aquí, per tant, una altra prova documental, que ens assegura que la mítica batalla contra Atila on el rei Teodoric I perd la vida defensant els seus vassalls, entre els quals hi ha els catelauni, es va lliurar ben prop de Tolosa, als Camps Catalàunics, també anomenats Marochis o Mauricis, que estan situats prop de Tolosa i no pas a la Belgica secunda, com afirmen altres autors, antics i moderns.
Un rei Teodoric que, igual que el rei Vuàlia, era senyor del territori que comprèn la Catalunya actual i altres possessions a la Gàl·lia.

En altres articles varem valorar la possibilitat que el rei Ataülf, que tenia cort a Barcelona, i fou el primer monarca de la nissaga de Vuàlia i Teodoric, fos un rei catalàunic o català. Ara se'ns confirma que els regents Vuàlia i Teodoric també tenen motius per a entrar en aquesta opció de ser considerats reis dels catalàunis o catalans, amb àmplies possessions a les Gàl·lies, fins a la Belgica secunda i a la zona de la Catalunya actual. Anirem veient si apareixen més dades sobre aquest tema que ens ho permetin confirmar o descartar.


Altres articles relacionats: 

. #cat #gots

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'