Més proves documentals que Catalunya era un regne i no només un principat (III)

-
Fragment del llibre de l'Evangelista de Momigno (s. XVII)

Us mostrem un fragment, que s'uneix als d'altres articles, d'un llibre italià, escrit en llatí, titulat Directorium Superiorum Regularium et ecclesiasticorum ... (1658) de l'Evangelista de Momigno. Al text apareix escrit clarament "Regina Cataloniae" i hem d'advertir a l'ector que la menció no va acompanyada de l'epítet "Aragoniae", tan habitual a les publicacions espanyoles. Simplement, perquè no era necessari. Al segle XVII dC, tothom a Europa sabia que Catalunya era un regne i que disposava de reis i de reines, com tots els altres. Només a Espanya sembla ser que no se sabia.

Anem sumant proves de l'existència de monarques catalans que eren citats així, com a 'Rei i Reina de Catalunya', en centenars de llibres publicats fora de l'abast de la censura espanyola. Aquestes publicacions no diuen 'Rei de Catalunya i Aragó'. No. Diuen 'Rei de Catalunya', a seques. Són llibres que sembla que la historiografia espanyola prefereix ignorar per sempre, atès que encara defensa la fal·làcia que Catalunya mai va tenir reis propis i que només va ser un Principat, fins que es va ajuntar amb Aragó. I llavors, ens diuen, que els monarques catalans eren Reis d'Aragó, no pas de Catalunya. Però llavors, perquè tants llibres estrangers antics anomenen aquests monarques com a 'Reis de Catalunya'? Res encaixa amb les mentides de el nacionalisme espanyol.

Tanmateix, els llibres publicats a la Península Ibèrica, amb permís i control exhaustiu de la censura inquisitorial i de la corona espanyola, sempre expliciten 'Rei d'Aragó i Catalunya' i mai citen només 'Rei de Catalunya'. El procés és exactament l'invers. Com si estigués totalment prohibit citar els monarques catalans com a tals. Com si el control censor tingués molt present eliminar aquest tipus de nomenclatura. És molt fàcil veure la mà del censor polític en tot aquest assumpte.

Que la penosa censura espanyola va existir durant molts segles, ja ho sabem, però el trist ara és constatar que la historiografia oficial espanyola perpetua l'efecte d'aquesta censura per interessos polítics. Catalunya era un regne, encara que a molts historiadors espanyols no els agradi. La història és la que és i els gustos polítics no haurien d'influir en un bon professional. Les proves documentals són múltiples i demostren fàcilment que la historiografia a sou de l'estat espanyol segueix mentint.



Altres articles relacionats:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

-
Imatge
Imágen del volcán  El cofre de Perote , en  Perote , México. El cofre de Perote es un volcán situado en el estado mexicano de Veracruz, en la zona de encuentro del Eje Neovolcánico con el extremo sur de Sierra Madre Oriental. Con sus 4.200 metros sobre el nivel del mar, El Cofre de Perote está considerada como la octava montaña más alta de México. El nombre del volcán relaciona con el de la vecina población de Perote , uno de los 212 municipios del estado de Veracruz. El nombre indígena de la montaña, Nauhcampatépetl , en náhuatl, significa piedra cuadrada y, efectivamente, define muy bien la morfología de su cima, tan singular. Pero del supuesto nombre en español, El cofre de Perote, no podemos dejar de sospechar que es una traducción de la lengua catalana. Perote , topónimo español o catalán? Perote nos parece un topónimo construido a partir de una traducción literal del aumentativo catalán Perot , derivado del nombre própio catalán Pere  (Pedro) ...
Més informació

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

-
Imatge
Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol...
Més informació

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'

-
Imatge
El término Arragon , que refiere a Aragón , deriva de Tarragon , que refiere a Tarragona . Así de contundente se mostraba el historiador británico Peter Heylin, en 1636, cuando publicó el libro titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. El equipo de investigadores de La historia usurpada ha recogido este interesante dato que nos lega el tratado inglés de Heylin y que vendría a confirmar la teoría que deriva el topónimo Aragón de una corrupción del término Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) fue un eclesiástico y erudito inglés, autor de muchos tratados históricos, políticos y teológicos, como  Microcosmus , en 1621, y Cosmographie , en 1657. El investigador catalán  Miquel Llaurador  fue el primero en considerar la posibilidad que el topónimo Aragón provenga de una corrupción o adulteración del topónimo Tarragona,  a raíz de los estudios que estava realizando sobre el cosmógrafo tarraconense Jeroni...
Més informació