il Re di Catalogna: Una altra prova que Catalunya era un regne (V)

-

Al llibre escrit en italià, l'any 1816, i titulat Vita, Patimenti, e Innocenza della Regina Uliva figlia di Giuliano Imperatore, etc. In verse, trobem una altra prova de l'existència del Regne de Catalunya que l'acadèmia universitària espanyolista s'entesta a negar. Catalunya va ser un Regne i no només un Principat, i per això al llibre s'esmenta ben clar "il Re di Catalogna".

Fixem-nos que no s'acompanya la designació del típic 'rei d'Aragó' que trobem a totes les publicacions històriques fetes en l'àmbit de la censura espanyola. A l'estranger, en aquest cas a Itàlia, la censura no és tan estricta en eliminar tot allò que faci referència a Catalunya, i és possible trobar proves de l'existència d'aquest regne i del comú acord a Europa en entendre el fet que Catalunya tenia reis i reines, com a qualsevol altre estat del moment.

Deixant de banda el llastimós paper fet per la censura espanyola, cal denunciar també la penosa actitud de la historiografia nacionalista espanyola que, encara avui, repeteix les fal·làcies de la censura, negant que Catalunya tingués regne propi i assegurant que sense l'Aragó, Catalunya mai va ser un regne. Es evident que a tota Europa això no s'entenia així, com ho proven totes les proves documentals que us referim als diversos articles que hem anat publicitant, que evidencien que tot plegat és un constructe de la censura espanyola i, per desgràcia, perpetuat per la historiografia espanyola, sempre tan tenyida de política i tan mancada de rigor i seriositat històrica.

Catalunya era anomenada principat, com ho era també Liechtenstein o Mònaco. Però això no vol dir que no fos un regne, com encara ho són aquests dos estats europeus. Alguns estudiosos consideren que, en el cas de Catalunya, aquesta denominació de Principat respon sobretot al fet que Catalunya era el regne principal de l'imperi que es va bastir al seu entorn, amb els regnes d'Aragó, Mallorca, València, Sardenya, Sicília, Nàpols, Neopàtria, Provença, etc. Creiem que aquest és el sentit que cal donar al terme Principat. Però, indubtablement, el fet que fos un Principat, mai va invalidar, sinó tot el contrari, que Catalunya també fos un regne.


Altres articles relacionats:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

-
Imatge
Imágen del volcán  El cofre de Perote , en  Perote , México. El cofre de Perote es un volcán situado en el estado mexicano de Veracruz, en la zona de encuentro del Eje Neovolcánico con el extremo sur de Sierra Madre Oriental. Con sus 4.200 metros sobre el nivel del mar, El Cofre de Perote está considerada como la octava montaña más alta de México. El nombre del volcán relaciona con el de la vecina población de Perote , uno de los 212 municipios del estado de Veracruz. El nombre indígena de la montaña, Nauhcampatépetl , en náhuatl, significa piedra cuadrada y, efectivamente, define muy bien la morfología de su cima, tan singular. Pero del supuesto nombre en español, El cofre de Perote, no podemos dejar de sospechar que es una traducción de la lengua catalana. Perote , topónimo español o catalán? Perote nos parece un topónimo construido a partir de una traducción literal del aumentativo catalán Perot , derivado del nombre própio catalán Pere  (Pedro) ...
Més informació

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

-
Imatge
Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol...
Més informació

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'

-
Imatge
El término Arragon , que refiere a Aragón , deriva de Tarragon , que refiere a Tarragona . Así de contundente se mostraba el historiador británico Peter Heylin, en 1636, cuando publicó el libro titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. El equipo de investigadores de La historia usurpada ha recogido este interesante dato que nos lega el tratado inglés de Heylin y que vendría a confirmar la teoría que deriva el topónimo Aragón de una corrupción del término Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) fue un eclesiástico y erudito inglés, autor de muchos tratados históricos, políticos y teológicos, como  Microcosmus , en 1621, y Cosmographie , en 1657. El investigador catalán  Miquel Llaurador  fue el primero en considerar la posibilidad que el topónimo Aragón provenga de una corrupción o adulteración del topónimo Tarragona,  a raíz de los estudios que estava realizando sobre el cosmógrafo tarraconense Jeroni...
Més informació