La història usurpada

Henri Hubert i Marcel Mauss | Crédits: Archives MAN A la recopilació d'articles titulada  Los celtas y la civilización céltica   (Ed. Akal, 1988), de l'arqueòleg i socióleg francés Henri Hubert (1872-1927), es fa resó del poble gal dels catalauni i ens els relaciona amb els catuvellauni de la Gran Bretanya, tal i com ja varem veure, en un altre article, que també fan altres prestigiosos experts internacionals en la matèria. Ens diu Henri Hubert que en Juli César, al relat de la seva primera expedició a la Gran Bretanya, ens aporta algunes paraules sobre la seva població. Es a dir, ens fa un primer tempteig sobre l'etnografia britona. "L'interior de la Britània", ens diu Juli Cèsar, "és habitat per una gent que, segons la seva pròpia tradició, són aborígens. La costa és ocupada per altra gent que va sortir de la Bèlgica, empesa per expedicions de pillatge o de guerra, les quals han conservat, gairebé totes, el nom de les tribus d'ori...

Denari de l'emperador Carlemany. El folklorista Joan Amades va recollir en un dels seus llibres, titulat Heràldica i toponímia. Orígens populars de Catalunya, publicat l'any 1935 a la Biblioteca de Tradicions Populars, la següent llegenda que fa esment de la batalla dels  Camps Catalàunics , de la qual ja hem parlat abastament en altres articles , i de la nació dels catalaunis o catalàunics . L'Amades esmenta una llegenda testimoniada per en Josep Mollà, mestre d'escola de Barcelona, l'any 1900: "Una altra tradició explica diferentment l'origen del nom Catalunya. Els catalans no tenien prou força per reconquerir la pàtria del poder sarraí, i demanaren ajuda al rei franc Carlemany, el qual lliurà una terrible batalla contra els alarbs en un paratge ignot anomenat camps catalàunics , batalla que decidí la sort de les armes cristianes i féu que les tropes i la gent que la van guanyar fossin anomenats catalàunics ; d'aquí deriva el terme Cataluny...

Imatge completa del mapa de Bertius i de Blaeu, del 1634. L'investigador  Manel Capdevila  ens adverteix sobre l'existència d'un mapa d'Europa (imatge superior) titulat  Imperii Caroli Magni et vic vicinarum regionum Descriptio, dedicata et inscripta Ludovico, Regi, Victori Et Defensori Ecclesiae Christi... ,  obra de Petrus Bertius, cosmògraf de la cort de Lluís XIII de França, i del cartògraf Willem Jansz Blaeu. Aquest document fou publicat, per primera vegada, al  Novus atlas,  imprés a Amsterdam, Holanda, l'any   1634.   Imatge detall del mapa que mostra la zona dels territoris de la Catalaunia peninsular. Es tracta d'un mapa històric que recrea l'Europa de temps de Carlemany (742 - 814 dC), tal i com era concebuda al segle XVII. Si ens fixem en la denominació que es dóna al territori de l'actual Catalunya ens adonarem (imatge superior) que es fa menció d'una Catalauni  i d'una Arragonia , que interpretem com un...

Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol...

Mapa que mostra l'expansió dels catalauni segons Esteve de Corbera. E n un article anterior ja varem analitzar la hipòtesi dels investigadors francesos Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin que estableix l'origen del poble gal-cèltic dels catalauni  a la zona de la Belgica secunda (actual Xampanya) i on ens expliquen que, a partir d'aquest punt, es van expandir al nord, establint-se a la zona del riu Tàmesi, a la Gran Bretanya, passant a anomenar-se catuvellauni , i cap al sud, fins a la península ibèrica, assentant-se a la zona que avui anomenem Catalunya , a la qual van donar nom. En aquest article, en canvi, ens centrarem en destriar quin va ser el destí dels catalauni segons el parer de l'historiador català Esteve de Corbera (Barcelona, 1563 - Barcelona, 1631), ciutadà honrat de la ciutat comtal qui, ja en el segle XVII, va estudiar el tema i va traçar-ne una possible explicació. Esteve de Corbera, que va estar al servei de Joaquim Carròs de Centelles, ...

El prestigiós lingüista i romanista italià Giuliano Bonfante. Giuliano Bonfante (Milà, 6 d'agost de 1904 - Roma, 9 setembre 2005) fou un lingüista, romanista i hispanista italià, de la Llombardia, especialista en indoeuropeística i seguidor del mètode de la neolingüística. Fou professor de Lingüística Romànica a Espanya, a Suïssa i als Estats Units, a Princeton, Chicago i Wisconsin. A l'estat nord-americà fou fundador de la  International Linguistic Association . Es va jubilar com a professor de Glotología a la Universitat de Gènova i a la de Torí. A Espanya, va fundar la revista  Emèrita . Va fer importants estudis sobre Indoeuropea i Semàntica general. El 1969 fou nomenat membre de l'Accademia dei Lincei. Els seus estudis se centraren principalment en l'etrusc, l'hitita i el llatí. A més, féu diversos estudis sobre llengües romàniques, particularment el romanès. Alguns dels seus treballs els publicà conjuntament amb la seva filla, l'arqueòloga i etruscó...