A només 21 quilòmetres al nord-oest de la ciutat de Katerini, a la regió de la Pieria (Macedònia Central), hi ha un petit llogarret semi-muntanyós anomenat Καταλώνια (Katalónia o Katalonia). Situat a 390 metres d’altitud, té actualment 324 habitants (cens de 2021). Els seus veïns es dediquen principalment a l’agricultura (tabac, cereals i oliveres) i a la ramaderia d’ovelles i de cabres.
El poble conserva una llegenda que relaciona el seu nom amb el pas dels catalans. Podria ser que els almogàvers hi tinguin alguna cosa a veure? Ara ho analitzarem.
[Imatge de la tranqui·la vila rural de Katalonia, a Macedònia.]
Un territori antic, un poble modern
Tot i que el nucli actual és relativament recent, la zona és habitada d'antic. A la zona avui coneguda com Παλαιόκαστρο (Paleókastro), a l’oest del poble, s’han trobat restes d’una fortificació paleocristiana i un mosaic datat a l’època de l’emperador Justinià (segle VI dC). Els estudiosos consideren possible que hi hagués un monestir o un petit assentament fortificat vinculat a la xarxa de defenses de les muntanyes Pieria.
Tanmateix, el poble tal com el coneixem avui es forma a principis de la dècada de 1930. Famílies procedents de Polydéndri, a Imathia, s’hi van instal·lar a la zona de Mergiána. Altres grups es van establir a Mesovoúni i un grup de valacs a Ísvoros. Així van sorgir tres petits nuclis que, amb el temps, van constituir el poble actual.
Tot i que el nucli actual és relativament recent, la zona és habitada d'antic. A la zona avui coneguda com Παλαιόκαστρο (Paleókastro), a l’oest del poble, s’han trobat restes d’una fortificació paleocristiana i un mosaic datat a l’època de l’emperador Justinià (segle VI dC). Els estudiosos consideren possible que hi hagués un monestir o un petit assentament fortificat vinculat a la xarxa de defenses de les muntanyes Pieria.
Tanmateix, el poble tal com el coneixem avui es forma a principis de la dècada de 1930. Famílies procedents de Polydéndri, a Imathia, s’hi van instal·lar a la zona de Mergiána. Altres grups es van establir a Mesovoúni i un grup de valacs a Ísvoros. Així van sorgir tres petits nuclis que, amb el temps, van constituir el poble actual.
El 1945 va ser reconegut oficialment com a comunitat per decret reial. El 1968 es van fer obres de traçat urbà que van configurar el seu aspecte actual. Posteriorment va formar part del municipi d’Elafina i, des de la reforma administrativa de 2011, del municipi de Katerini.
Una anècdota local recorda que el famós bandoler Φώτης Γιαγκούλας (Fotis Giagoulas) va visitar el poble amb motiu de la inauguració d’una església. L’església principal és la del Profeta Elies.
[Situació del poblet de Katalonia en el conjunt de la Grècia actual.]L’etimologia grega del nom: possibles explicacions
El que fa realment singular aquest poble és el seu nom, tan similar al dels catalans peninsulars i al dels gals catalauni. Les fonts locals reconeixen obertament que no se sap d’on prové amb seguretat. No s’ha trobat cap document otomà, bizantí o d'altra mena que esmenti el topònim abans del segle XX. Les dues explicacions que circulen són tradicionals orals:
L’etimologia popular més acceptada diu que el nom vindria de Κάτω Αλώνια (“les eres de baix”).
El que fa realment singular aquest poble és el seu nom, tan similar al dels catalans peninsulars i al dels gals catalauni. Les fonts locals reconeixen obertament que no se sap d’on prové amb seguretat. No s’ha trobat cap document otomà, bizantí o d'altra mena que esmenti el topònim abans del segle XX. Les dues explicacions que circulen són tradicionals orals:
L’etimologia popular més acceptada diu que el nom vindria de Κάτω Αλώνια (“les eres de baix”).
· Κάτω (Káto) significa “a baix” o “inferior”.
· Αλώνια (Alónia) és el plural d’αλώνι (alóni), que vol dir “era” (el lloc circular on es batia el gra).
Segons aquesta hipòtesi, la zona és fèrtil i apta per a les feines agrícoles, de manera que la gent deia “anem a les eres de baix”. Amb el temps, la expressió s’hauria fossilitzat en el nom del lloc.
La paraula αλώνι (-aloni-), en grec, no només designa l’era de batre. Té usos secundaris derivats de la idea d’espai circular pla:
· L’època de l’alonatge (“άρχισαν τ’ αλώνια”).
· L’halo lluminós al voltant de la lluna o el sol.
· Qualsevol superfície circular (per exemple, el lloc on s’estenen les olives a l’almàssera, o el nimbe dels sants).
I té usos figurats:
· Un espai molt gran o molt desordenat (“είναι σαν αλώνι”)
· L’expressió irònica “με τ’ αλώνια” (“quan les vaques volin / mai de la vida”).
Una llegenda local relaciona el nom de la vila grega amb els almogàvers catalans
Tanmateix, segons una tradició local, un cap o membre de la Companyia Catalana dels almogàvers hauria passat per la zona, al voltant de l’any 1309, en el seu camí des de la Calcídica cap al sud. En un moment de nostàlgia hauria exclamat “Catalonia!”, i el nom hauria quedat fixat per a la vila. La llegenda, en tot cas, es fa resó del pas i de l'establiment dels catalans a la zona.
Aquesta història, com acostuma a pasar amb les llegendes orals, no està documentada i les mateixes fonts gregues que la citen admeten que podria ser una paretimologia, és a dir, una etimologia inventada a posteriori. En tot cas, sembla ser que el nom ja circulava quan es va formar el poble modern, als anys 1930, però la seva primera aparició escrita no s’ha pogut precisar.
Ara be, segons els experts acadèmics, aquesta vila de Καταλώνια no té cap vincle amb els antics Catalauni de la Gàl·lia (esmentats per primera vegada amb claredat en fonts del segle IV), ni amb la Catalunya històrica, més enllà de la coincidència de nom i de la llegenda popular del 1309.
No obstant, els autors d'aquest blog d'investigació històrica sempre tenim molt en compte les llegendes i la mitologia oral com un recurs popular excel·lent per fer arribar dades del passat als nostres dies. Sovint són dades que s'han perdut o que la censura ha eliminat dels documents. Es per aquesta raó que la primera pregunta que ens fem és si aquesta vila grega és a la zona on sabem pels documents que van establir-se els almogàvers catalans. I la resposta és afirmativa.
Pieria, precisament, és a la Macedònia meridional i, per tant, es troba dins de la regió afectada pels seus moviments i raids que sabem que es van produir aproximadament entre el 1305 i el 1309-1310. La llegenda local que situa un català a la zona vers el 1309 encaixa cronològicament amb aquesta presència, tot i que no hi hagi cap document que ho confirmi.
D'altra banda, hi ha el fet singular que molt abans, en temps dels gals catalauni, els gàlates (nom donat als gals que van expandir-se a l'Orient) també van passar per la Macedònia. L’any 279 aC, la van envair, derrotant i matant al rei Ptolemeu Ceraune, a més de saquejar la regió. La Pieria grega, per tant, formava també part d’aquest territori controlat pels gals. Després, una branca d'aquests va continuar cap al sud, cap a Delphi, i una altra va acabar establint-se a l’Àsia Menor, a la Galàcia. Així, malgrat que no hi ha constància d’un assentament permanent gàlata a la Pieria, sí que se sap que hi van passar i que van controlar la zona.
D'altra banda, hi ha el fet singular que molt abans, en temps dels gals catalauni, els gàlates (nom donat als gals que van expandir-se a l'Orient) també van passar per la Macedònia. L’any 279 aC, la van envair, derrotant i matant al rei Ptolemeu Ceraune, a més de saquejar la regió. La Pieria grega, per tant, formava també part d’aquest territori controlat pels gals. Després, una branca d'aquests va continuar cap al sud, cap a Delphi, i una altra va acabar establint-se a l’Àsia Menor, a la Galàcia. Així, malgrat que no hi ha constància d’un assentament permanent gàlata a la Pieria, sí que se sap que hi van passar i que van controlar la zona.
Les investigacions de l'Enric Cabrejas
Pel que fa a la "Καταλώνια grega" o les seves teories sobre la presència d'aquest terme en l'àmbit hel·lènic, les idees principals que defensa en els seus escrits es resumeixen en els punts següents:
· Cabrejas afirma haver trobat o reinterpretat el terme «Καταλώνια» (Katalōnia) o arrels similars en cartografia i textos grecs antics. Segons la seva tesi, aquesta paraula no seria una creació medieval (com sosté la filologia acadèmica, que en documenta les primeres formes com "Cathalonia" a principis del segle XII al "Liber Maiolichinus"), sinó un toponímic molt més antic d'origen hel·lènic o mediterrani.
· A les seves publicacions sol desglossar els termes a partir de relacions fonètic-semàntiques. En el cas de la suposada Καταλώνια grega, proposa relacionar-ho amb el prefix grec "Kata-", que significa "cap a baix", "sota" o "al llarg de", que segons el seu parer és una arrel vinculadea a la mar, les costes o els pobles marítims, relacionant-ho sovint amb coves, ports o passatges. Així, per a ell, el nom designaria una "terra de baix", un "passatge" o una "costa" marítima concretada pels navigants grecs.
Segons la seva visió, el topònim "Catalunya" no prové ni dels gots ("Gotholandia"), ni dels gals catalauni de la Gàl·lia, ni de castlans/castells, sinó que seria un terme d'origen o influència grega o egea que es va difondre per les rutes comercials de la Mediterrània occidental molt abans de la romanització. En resum, per a l'Enric Cabrejas, la vila grega de Καταλώνia és una prova de l'origen grec del nom de "Catalunya" molt anterior a la Baixa Edat Mitjana.
Tanmateix, aquesta teoria es troba amb el problema de la inexistència d'aquesta paraula en grec antic: A la literatura grega clàssica, hel·lenística o imperial (Homer, Heròdot, Estrabó, Ptolemeu, Apol·lodor, etc.), la paraula Καταλώνια no hi apareix.
Altres relacions toponímiques entre Catalunya i Grècia, segons en Cabrejas
A més de la seva tesi principal sobre el nom de Καταλώνια, Enrique Cabrejas desplega tota una xarxa de relacions toponímiques i geogràfiques entre aquesta comarca de la "xampanya" grega (la prefectura de Pieria, a la Macedònia Central) i la geografia catalana.
Segons els seus escrits i vídeos de divulgació, Cabrejas sosté que aquesta zona no és una casualitat aïllada, sinó el "corrent matriarcal" d'on hauria sorgit tota la toponímia de la Catalunya actual.
Entre els punts i viles adjacents que ell destaca d'aquella regió hi ha la ciutat de Katerini (Κατερίνη), la capital de la prefectura de Pieria, situada a uns 21 km de Katalonia. Cabrejas afirma que el nom de la ciutat de Katerini és l'origen directe del verb català encaterinar (enamorar o seduir algú fins a deixar-lo encisat). Segons la seva visió, la bellesa o la fascinació per aquesta ciutat o la seva gent va donar nom a la paraula en la nostra llengua.
Segons els seus escrits i vídeos de divulgació, Cabrejas sosté que aquesta zona no és una casualitat aïllada, sinó el "corrent matriarcal" d'on hauria sorgit tota la toponímia de la Catalunya actual.
Entre els punts i viles adjacents que ell destaca d'aquella regió hi ha la ciutat de Katerini (Κατερίνη), la capital de la prefectura de Pieria, situada a uns 21 km de Katalonia. Cabrejas afirma que el nom de la ciutat de Katerini és l'origen directe del verb català encaterinar (enamorar o seduir algú fins a deixar-lo encisat). Segons la seva visió, la bellesa o la fascinació per aquesta ciutat o la seva gent va donar nom a la paraula en la nostra llengua.
També esmenta Prades Pieries (Πράδες Πιερίων) i ho relaciona amb la toponímia catalana "Prades". A la mateixa comarca boscosa de les muntanyes de Pieria gregues es troba l'entorn de Prades (de vegades referit a les rutes de la cooperativa forestal de la zona). Cabrejas sosté que el nom de la vila de Prades (com les Prades del Baix Camp o la vila de Prades al Conflent) no prové del llatí "pratum" (prat), sinó d'aquest toponímic ancestral de la Tràcia/Macedònia grega.
A més, veu relació entre les muntanyes de la Pieria grega i les "Guilleries" catalanes peninsulars. La comarca de Katalonia està enclavada en una zona molt densa de boscos de pins, àlbers i avets, dominada per les muntanyes de Pieria. En els seus escrits, l'investigador associa la pauta de comarca boscosa i muntanyosa de Pieries amb topo imia catalana, com ara les Guilleries o les Vegueries, argumentant que la terminació en -ries i l'orografia d'enclavament forestal aïllat són una rèplica exacta del paisatge tràcic grec d'on suposadament procedien els avantpassats.
Finalment, Cabrejas troba relacions entre el sagrat i mitològic mont Olimp, proper a la vila de Katalonia, les Muses i la poesia catalana. La regió de Pieria és històricament coneguda en la mitologia grega per ser la llar de les Muses (les Pierídes) i per la seva proximitat al Mont Olimp. L'autor assegura que la "tradició poètica" i la proliferació de grans poetes a Catalunya al llarg de la història no és cap casualitat, sinó una herència mística i genètica del fet que la "Catalunya original" estava situada literalment als peus de la muntanya dels déus i al bressol de les Muses i d'Orfeu.
El pont entre Grècia, la Xampanya catalàunica i la Catalunya peninsular
Per a ell, el punt de partida és la «Καταλώνια» grega (Pieria). Segons Cabrejas, la vertadera "matriu" o origen primigeni de Catalunya no és a la Península Ibèrica, ni a la Gàl·lia catalàunica, sinó a la Grècia, concretament a la comarca de Pieria (als peus de l'Olimp).
Aquest territori grec és el que ell anomena literàriament la «Xampanya grega», a causa de la seva riquesa agrícola, la seva vegetació i la presència de viles com Prades Pieries. Per explicar com aquest nom grec va acabar a la França medieval i a la Península Ibèrica, Cabrejas sosté que pobles d'origen o influència egea/tràcia van migrar cap a l'oest d'Europa molt abans de l'època romana.
Aquests migrants s'haurien establert a la regió francesa de la Xampanya (a la zona de Châlons-en-Champagne (antiga Cataló) i a Troyes), donant lloc a la tribu dels gals Catalauni i al camp de batalla dels Camps Catalàunics (Campi Catalaunici).
Finalment, aquests mateixos pobles (o la seva influència lingüística i toponímica) haurien baixat travessant els Pirineus fins a la Península Ibèrica, registrant la mateixa pauta de nom (Catalunya), de paisatge i de termes agrícoles (pagès, Prades, encaterinar, etc.).
Segons la seva teoria, quan la paraula "Catalonia" reapareix en llatí al segle XII, no és una creació medieval, sinó la simplificació llatina d'aquell vell mot grec (Καταλώνια) que havia viatjat des de la "Xampanya grega" fins a la Xampanya francesa i, finalment, al nostre territori.
Aquests migrants s'haurien establert a la regió francesa de la Xampanya (a la zona de Châlons-en-Champagne (antiga Cataló) i a Troyes), donant lloc a la tribu dels gals Catalauni i al camp de batalla dels Camps Catalàunics (Campi Catalaunici).
Finalment, aquests mateixos pobles (o la seva influència lingüística i toponímica) haurien baixat travessant els Pirineus fins a la Península Ibèrica, registrant la mateixa pauta de nom (Catalunya), de paisatge i de termes agrícoles (pagès, Prades, encaterinar, etc.).
Segons la seva teoria, quan la paraula "Catalonia" reapareix en llatí al segle XII, no és una creació medieval, sinó la simplificació llatina d'aquell vell mot grec (Καταλώνια) que havia viatjat des de la "Xampanya grega" fins a la Xampanya francesa i, finalment, al nostre territori.
Enric Cabrejas és nascut a Barcelona, Catalunya, i ha publicat els llibres "Karuo. El secreto íbero" (2012-2013), de l'Editorial Círculo Rojo, i "Hijos de titanes" (2015). A la seva primera obra exposa la seva teoria segons la qual hauria desxifrat l'escriptura ibèrica a través del protogrec, el frigi i el grec antic. El títol, "Karuo", fa referència al nom amb el qual ell mateix bateja el suposat alfabet emprat pels celtibers.
"Hijos de titanes" és el segon volum de la seva trilogia projectada. Hi aprofundeix en les seves teories sobre l'origen de la llengua castellana i la toponímia peninsular a partir dels que ell anomena "acrònims ibèrics" i arrels hel·lèniques/mediterrànies.
A banda d'aquests llibres publicats en format físic, gran part del seu treball es troba en opuscles, comunicacions en trobades locals d'història i documents digitals d'autoedició (com ara les seves hipòtesis sobre l'etimologia de Catalunya), alguns publicades al web Academia.eu.
Una article d'en Bel·lònides.
Altres articles que us poden interessar:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada