Entre les nombroses obres cartogràfiques del segle XVII, destaca un mapa que constitueix un valuós testimoni de com Europa percebia l'organització política de la monarquia hispànica dels àustries, abans dels Decrets de Nova Planta del borbó Felip V. Es tracta del mapa titulat "Les Estats de la Couronne d'Arragon en Espagne", publicat a París l'any 1653 pel prestigiós cartògraf francès Nicolas Sanson d'Abbeville.
Més enllà del seu valor geogràfic, aquest document té un gran interès històric perquè presenta la Corona catalano-aragonesa com un conjunt d'estats sobirans, i diferenciats, cadascun amb la seva pròpia identitat i integritat política i la seva pròpia sobirania institucional.
Nicolas Sanson, el pare de la cartografia francesa moderna
Nicolas Sanson (1600–1667), conegut com Sanson d'Abbeville, és considerat el fundador de l'escola cartogràfica francesa moderna. Nascut a Abbeville, va destacar des de ben jove pels seus coneixements de geografia històrica i va acabar sent nomenat Geògraf Ordinari del Rei, primer sota Lluís XIII i després durant el regnat de Lluís XIV.
La seva obra va marcar un punt d'inflexió en la cartografia europea. Fins aleshores, els grans referents havien estat els cartògrafs holandesos, però Sanson va introduir una nova manera d'entendre els mapes, basada en una informació més crítica i depurada. Les seves cartes geogràfiques es van convertir en una referència internacional i foren reproduïdes durant dècades.
El mapa dels Estats de la Corona d'Aragó va ser gravat per Somer i publicat a París per l'editor Pierre Mariette dins del seu conegut atles Cartes Générales de Toutes les Parties du Monde.
Un títol que descriu una realitat política
El títol complet del mapa és prou explícit: "Les Estats de la Couronne d'Arragon en Espagne ou sont l'Arragon Royaume, la Catalogne Principté, la Valence Royaume, et les Isles de Maiorque Royaume" (Els estats de la Corona d'Aragó a Espanya on hi ha el Regne d'Aragó, el principat de Catalunya, el Regne de València i el Regne de les Illes de Mallorca).
L'element més significatiu és que Sanson no parla de "províncies", sinó d'estats (États). Això reflecteix fidelment l'estructura política de la Corona catalano-aragonesa, formada per diversos regnes que compartien un mateix monarca però que conservaven institucions, lleis, corts, exèrcit, constitucions i furs i sistemes fiscals propis.
També és remarcable que Catalunya aparegui designada com a Principat de Catalunya (Principté de Catalogne), mentre que Aragó, València i Mallorca són identificats com a regnes. Ara cal saber si un Principat és el primer i principal dels regnes, com sostenen algunes teories.
El títol complet del mapa és prou explícit: "Les Estats de la Couronne d'Arragon en Espagne ou sont l'Arragon Royaume, la Catalogne Principté, la Valence Royaume, et les Isles de Maiorque Royaume" (Els estats de la Corona d'Aragó a Espanya on hi ha el Regne d'Aragó, el principat de Catalunya, el Regne de València i el Regne de les Illes de Mallorca).
L'element més significatiu és que Sanson no parla de "províncies", sinó d'estats (États). Això reflecteix fidelment l'estructura política de la Corona catalano-aragonesa, formada per diversos regnes que compartien un mateix monarca però que conservaven institucions, lleis, corts, exèrcit, constitucions i furs i sistemes fiscals propis.
També és remarcable que Catalunya aparegui designada com a Principat de Catalunya (Principté de Catalogne), mentre que Aragó, València i Mallorca són identificats com a regnes. Ara cal saber si un Principat és el primer i principal dels regnes, com sostenen algunes teories.
El retrat d'una corona confederal i una monarquia composta
Quan Sanson publica aquest mapa, la Corona catalano-aragonesa continua mantenint bona part de la seva estructura institucional tradicional.
Cada territori disposava de les seves pròpies lleis —les Constitucions de Catalunya en el cas català, els Furs a Aragó i València—, de corts pròpies, tribunals i administració diferenciada. El rei governava tots aquests territoris, però ho feia respectant els ordenaments jurídics particulars de cadascun i la seva plena sobirania.
Aquesta forma d'organització és la que els historiadors defineixen avui com una monarquia composta o confederal: una unió de diversos estats sota una mateixa corona, però sense uniformitat institucional. Per això el mapa resulta especialment interessant, ja que un observador estranger com Sanson descriu aquesta realitat sense reinterpretar-la segons els models centralitzats que els borbons francesos aplicaran a l'Imperi Hispà, i que serà la llavor de la seva posterior descomposició i destrucció.
La data de publicació tampoc és casual. El mapa apareix immediatament després de la Guerra dels Segadors (1640-1652), un dels conflictes més importants de la història de Catalunya. En aquell moment, Catalunya acabava de sortir d'una llarga guerra contra Felip IV, França mantenia una forta presència militar al territori i encara no s'havia signat el "Tractat dels Pirineus" (1659), pel qual el Rosselló i part de la Cerdanya passarien definitivament a domini francès.
Per tant, Sanson elaborava el seu mapa en un moment de gran interès polític per a la monarquia francesa, que seguia amb molta atenció l'evolució dels territoris de la Corona catalano-aragonesa
Per tant, Sanson elaborava el seu mapa en un moment de gran interès polític per a la monarquia francesa, que seguia amb molta atenció l'evolució dels territoris de la Corona catalano-aragonesa
Una cartografia elegant i precisa
Des del punt de vista tècnic, el mapa respon als criteris més avançats de la cartografia francesa del segle XVII. Hi apareixen representades les principals ciutats, rius i serralades, així com les divisions territorials dels diferents estats de la Corona catalano-aragonesa. El relleu és dibuixat amb les característiques muntanyes en perspectiva pròpies de l'època, i el conjunt queda emmarcat per un elegant cartutx ornamental, molt característic dels grans mapes barrocs.
Des del punt de vista tècnic, el mapa respon als criteris més avançats de la cartografia francesa del segle XVII. Hi apareixen representades les principals ciutats, rius i serralades, així com les divisions territorials dels diferents estats de la Corona catalano-aragonesa. El relleu és dibuixat amb les característiques muntanyes en perspectiva pròpies de l'època, i el conjunt queda emmarcat per un elegant cartutx ornamental, molt característic dels grans mapes barrocs.
Avui aquest mapa és molt més que una peça cartogràfica. Constitueix un document que mostra com, a mitjan segle XVII, un dels geògrafs més prestigiosos d'Europa identificava la Corona catalano-aragonesa com una agrupació d'estats sobirans i diferenciats i no pas com un territori políticament uniforme i centralitzat, com ja era la Corona castellano-lleonesa des de feia segles.
Precisament per això, l'obra de Sanson és sovint citada pels historiadors de les institucions: perquè il·lustra de manera gràfica la naturalesa plurinacional i confederal de la Monarquia Hispànica, abans de les reformes centralitzadores dels borbons francesos en arribar a la Península Ibèrica.
Més de tres-cents cinquanta anys després de la seva publicació, el mapa continua essent una de les representacions més eloqüents de la realitat política de la Corona catalano-aragonesa en els seus darrers decennis d'existència com a conjunt d'estats sobirans, dotats de personalitat jurídica, política, militar i institucional pròpia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada