Asteri és el primer "comes Hispaniarum" militar conegut pel seu nom. Encara que durant el segle IV ja havien existit alguns funcionaris civils amb el mateix títol, aquests no eren militars. Asteri és el primer comandant militar de les forces de camp romanes a Hispània que apareix documentat a les fonts, quan fou nomenat per Honori l'any 419. Va actuar des de Tarraco, on hi vivia.
Asteri, en llatí Asterius, fou un dels darrers grans comandants militars de l'Imperi Romà d'Occident que actuaren a Hispània. La seva figura emergeix en un dels moments més convulsos de la història de la península Ibèrica, quan l'autoritat imperial s'afeblia davant les invasions dels pobles germànics i les constants lluites pel poder. Tot i que les fonts conservades són escasses, la seva actuació marcà un dels últims intents reeixits de Roma per recuperar el control d'Hispània.
Es desconeixen tant la data del seu naixement com la de la seva mort. Els historiadors situen el seu naixement probablement entre els anys 360 i 380 dC, mentre que sabem que encara era viu després del 421. Com tants altres personatges del final de l'Imperi Romà d'Occident, la seva biografia només es pot reconstruir parcialment a partir d'algunes cròniques i d'una carta excepcional.
Un aspecte que ha generat certa confusió és el seu nom. Les fonts contemporànies del segle V l'anomenen Asterius, mentre que alguns manuscrits presenten la variant Astirius, considerada pels filòlegs una simple variant gràfica del mateix nom. Els especialistes prefereixen utilitzar la forma Asterius, o bé Asteri en català.
Honori el nomena "comes Hispaniarum"
Cap a l'any 419, l'emperador Honori el nomenà "comes Hispaniarum", el màxim comandament militar romà destinat a la península. En aquells anys, Tàrraco continuava essent una de les principals capitals administratives de l'imperi romà a Hispània, i una font excepcional, la carta XI del laic gal Consenci, confirma que Asteri hi residia amb la seva filla i amb les tropes que comandava. Aquesta és l'única notícia directa que posseïm sobre la seva vida privada. Encara que alguns autors han suggerit que podria haver estat originari de Tàrraco o de la Tarraconense, aquesta possibilitat no està documentada i continua sent una hipòtesi.
Quan Asteri assumí el comandament, Hispània vivia una situació crítica. Des de l'any 409, sueus, vàndals i alans havien ocupat bona part de la península, mentre que l'administració romana només mantenia el control efectiu d'algunes ciutats. A aquesta situació s'hi afegien les revoltes internes, entre les quals destacava la del pretendent Màxim, que havia intentat usurpar el tron imperial.
Asteri, en llatí Asterius, fou un dels darrers grans comandants militars de l'Imperi Romà d'Occident que actuaren a Hispània. La seva figura emergeix en un dels moments més convulsos de la història de la península Ibèrica, quan l'autoritat imperial s'afeblia davant les invasions dels pobles germànics i les constants lluites pel poder. Tot i que les fonts conservades són escasses, la seva actuació marcà un dels últims intents reeixits de Roma per recuperar el control d'Hispània.
Es desconeixen tant la data del seu naixement com la de la seva mort. Els historiadors situen el seu naixement probablement entre els anys 360 i 380 dC, mentre que sabem que encara era viu després del 421. Com tants altres personatges del final de l'Imperi Romà d'Occident, la seva biografia només es pot reconstruir parcialment a partir d'algunes cròniques i d'una carta excepcional.
Un aspecte que ha generat certa confusió és el seu nom. Les fonts contemporànies del segle V l'anomenen Asterius, mentre que alguns manuscrits presenten la variant Astirius, considerada pels filòlegs una simple variant gràfica del mateix nom. Els especialistes prefereixen utilitzar la forma Asterius, o bé Asteri en català.
Honori el nomena "comes Hispaniarum"
Cap a l'any 419, l'emperador Honori el nomenà "comes Hispaniarum", el màxim comandament militar romà destinat a la península. En aquells anys, Tàrraco continuava essent una de les principals capitals administratives de l'imperi romà a Hispània, i una font excepcional, la carta XI del laic gal Consenci, confirma que Asteri hi residia amb la seva filla i amb les tropes que comandava. Aquesta és l'única notícia directa que posseïm sobre la seva vida privada. Encara que alguns autors han suggerit que podria haver estat originari de Tàrraco o de la Tarraconense, aquesta possibilitat no està documentada i continua sent una hipòtesi.
Quan Asteri assumí el comandament, Hispània vivia una situació crítica. Des de l'any 409, sueus, vàndals i alans havien ocupat bona part de la península, mentre que l'administració romana només mantenia el control efectiu d'algunes ciutats. A aquesta situació s'hi afegien les revoltes internes, entre les quals destacava la del pretendent Màxim, que havia intentat usurpar el tron imperial.
Va restablir l'autoritat de l'imperi a la Península Ibèrica des de Tarraco
La missió encomanada a Asteri consistia a restablir l'autoritat de Roma. El primer objectiu fou derrotar Màxim, cosa que aconseguí, retornant provisionalment el control del territori al govern legítim establert a Ravenna.
La missió encomanada a Asteri consistia a restablir l'autoritat de Roma. El primer objectiu fou derrotar Màxim, cosa que aconseguí, retornant provisionalment el control del territori al govern legítim establert a Ravenna.
La seva actuació més destacada tingué lloc a Gallaecia. Els vàndals asdings, dirigits pel rei Gunderic, mantenien assetjats els sueus. L'arribada de l'exèrcit romà obligà els vàndals a retirar-se cap al sud, salvant indirectament el poble sueu, que pogué consolidar el seu regne al nord-oest de la península. Sense proposar-s'ho, Asteri contribuí decisivament al naixement del primer regne germànic estable d'Hispània.
Els seus èxits no bastaren per revertir el declivi de l'Imperi, però demostraren que Roma encara conservava capacitat per intervenir militarment. En recompensa pels seus serveis fou elevat a la dignitat de patrici i posteriorment nomenat magister militum, el comandament suprem dels exèrcits romans d'Occident.
Els seus èxits no bastaren per revertir el declivi de l'Imperi, però demostraren que Roma encara conservava capacitat per intervenir militarment. En recompensa pels seus serveis fou elevat a la dignitat de patrici i posteriorment nomenat magister militum, el comandament suprem dels exèrcits romans d'Occident.
.jfif)
[El complex arqueològic de Centcelles.]
Centcelles podria haver estat el seu centre de comandament
La figura d'Asteri també és al centre d'un dels debats arqueològics més importants de la Tàrraco tardoromana. Durant dècades, el monument de Centcelles, a Constantí, s'interpretà com una vil·la aristocràtica o bé com un mausoleu. Tanmateix, els investigadors Josep Anton Remolà i Meritxell Pérez, del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, han proposat una interpretació diferent. Basant-se en les dades arqueològiques i en la carta de Consenci, sostenen que Centcelles podria correspondre al praetorium, és a dir, la residència oficial i el centre de comandament militar d'Asteri durant la seva estada a Tàrraco cap a l'any 420. Segons aquesta hipòtesi, el conjunt formaria part d'un gran campament militar destinat a les tropes imperials que intentaven recuperar Hispània per a l'Imperi.
Aquesta interpretació representa un canvi profund respecte a les hipòtesis tradicionals formulades, entre d'altres, per Helmut Schlunk i Theodor Hauschild, que havien defensat una funció essencialment residencial o funerària per al monument. La proposta de Remolà i Pérez ha obert un nou debat científic i encara és objecte d'investigació, de manera que no existeix un consens definitiu sobre la funció original de Centcelles.
La figura d'Asteri també és al centre d'un dels debats arqueològics més importants de la Tàrraco tardoromana. Durant dècades, el monument de Centcelles, a Constantí, s'interpretà com una vil·la aristocràtica o bé com un mausoleu. Tanmateix, els investigadors Josep Anton Remolà i Meritxell Pérez, del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, han proposat una interpretació diferent. Basant-se en les dades arqueològiques i en la carta de Consenci, sostenen que Centcelles podria correspondre al praetorium, és a dir, la residència oficial i el centre de comandament militar d'Asteri durant la seva estada a Tàrraco cap a l'any 420. Segons aquesta hipòtesi, el conjunt formaria part d'un gran campament militar destinat a les tropes imperials que intentaven recuperar Hispània per a l'Imperi.
Aquesta interpretació representa un canvi profund respecte a les hipòtesis tradicionals formulades, entre d'altres, per Helmut Schlunk i Theodor Hauschild, que havien defensat una funció essencialment residencial o funerària per al monument. La proposta de Remolà i Pérez ha obert un nou debat científic i encara és objecte d'investigació, de manera que no existeix un consens definitiu sobre la funció original de Centcelles.
Després de l'any 421, Asteri desapareix de les fonts. No sabem quan va morir ni on fou enterrat. Malgrat aquest silenci documental, continua essent una figura clau per comprendre els darrers esforços de l'Imperi Romà d'Occident per conservar Hispània. La seva carrera simbolitza l'últim intent de mantenir viu un ordre polític que desapareixeria definitivament poques dècades més tard.
Les fonts que parlen d'Asteri o de la seva gesta
La documentació antiga sobre Asteri (Asterius) és sorprenentment escassa. En realitat, només disposem d'un grapat de fonts contemporànies o gairebé contemporànies, però totes elles són de gran valor perquè procedeixen de persones que visqueren molt a prop dels fets.
La documentació antiga sobre Asteri (Asterius) és sorprenentment escassa. En realitat, només disposem d'un grapat de fonts contemporànies o gairebé contemporànies, però totes elles són de gran valor perquè procedeixen de persones que visqueren molt a prop dels fets.
"La carta XI de Consenci" (Epistula 11*) és, probablement, el document més valuós sobre Asteri. Es tracta d'una carta escrita pel laic cristià Consenci, probablement entre els anys 419 i 420, adreçada a Agustí d'Hipona. No és una obra d'història militar, sinó una carta sobre la lluita contra el priscil·lianisme. Precisament per això resulta tan interessant: Asteri hi apareix de manera incidental, sense voluntat d'exaltar-lo.
Consenci explica que Asteri era el comes Hispaniaru, que va arribar a Tàrraco amb un gran exèrcit, que tenia encomanada «la direcció d'un exèrcit tan gran i d'una guerra tan important», que residia a Tarragona, on també vivia la seva filla i que diversos membres de l'aristocràcia l'acompanyaven.
Aquest és l'únic text antic que ens ofereix una petita finestra sobre la seva vida quotidiana i confirma que Tàrraco era la seva base d'operacions. És també el principal fonament de la hipòtesi de Josep Anton Remolà i Meritxell Pérez sobre la possible identificació de Centcelles amb el praetorium del comes Hispaniarum.
D'altra banda, el bisbe Hidaci, de Gallaecia, escrigué la seva crònica cap als anys 468–469. És la principal font narrativa per a la Hispània del segle V. En parlar dels fets de l'any 420 aproximadament, explica que els vàndals abandonaren el setge dels sueus davant l'arribada d'Asteri, comes Hispaniarum. També relata que, durant la retirada dels vàndals, el Maurocel atacà les seves forces prop de Braga.
Aquest breu passatge és fonamental perquè confirma que la intervenció militar d'Asteri fou decisiva per obligar els vàndals a abandonar Gallaecia. Sense aquest testimoni, coneixeríem molt poc de la seva campanya militar.
També "La Crònica Gàl·lica", de l'any 452 (Chronica Gallica a. 452), text anònim, redactat probablement al sud de la Gàl·lia, en fa referència i és una font gairebé contemporània dels fets.
No parla d'Asteri directament, però sí dels esdeveniments en què participà. Informa que l'usurpador Màxim s'apoderà del poder a Hispània i que posteriorment fou derrotat, que fou conduït a Ravenna per ser exhibit durant les celebracions dels trenta anys de regnat d'Honori.
Tot i que el cronista no explica detalladament qui derrotà Màxim, la comparació amb les altres fonts permet atribuir aquesta victòria a la campanya dirigida per Asteri.
No parla d'Asteri directament, però sí dels esdeveniments en què participà. Informa que l'usurpador Màxim s'apoderà del poder a Hispània i que posteriorment fou derrotat, que fou conduït a Ravenna per ser exhibit durant les celebracions dels trenta anys de regnat d'Honori.
Tot i que el cronista no explica detalladament qui derrotà Màxim, la comparació amb les altres fonts permet atribuir aquesta victòria a la campanya dirigida per Asteri.
El cronista oriental Marcellinus Comes, que escrivia al segle VI a Constantinoble, confirma que Màxim fou portat des d'Hispània a Ravenna i executat durant les celebracions imperials de l'any 422. No aporta dades noves sobre Asteri, però reforça la credibilitat del relat de la Crònica Gàl·lica.
Al segle VI, Gregori de Tours, a la seva "Història dels francs", resumeix els esdeveniments de la primera meitat del segle V. La seva informació depèn de fonts anteriors i no aporta detalls nous sobre Asteri, però constitueix un testimoni de la transmissió de la seva actuació en la tradició historiogràfica posterior.
No coneixem el seu lloc de naixement, no sabem qui eren els seus pares, ignorem la seva edat, desconeixem quan va morir i tampoc on fou enterrat. Aquesta escassetat documental explica que bona part de la recerca moderna sobre Asteri consisteixi a combinar aquests testimonis amb les dades arqueològiques de Tàrraco i Centcelles per reconstruir el seu paper en els darrers anys de la Hispània romana.
Un article d'en Bel·lònides.
Altres articles que us poden interessar:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada