Cataluña fue un reino y no solo un principado. Un libro italiano de 1537 lo demuestra

-

En el libro titulado Castigatissimi Annali con la loro copiosa tauola della eccelsa & Ilustrísima Republi. di Genoa, da Fidelio & approuati Scrittori, por el reuerendo monsignore Agostino Giustiniano genoese vescouo di NEBIS accuratamente racolti ... escrito en italiano y publicado en el año 1537, por Agostino Giustiniani, se nos habla del "Re di Catalonia & di Maiorica" con total normalidad. Es un fragmento donde se explica cómo el almirante genovés Antonio di Grimaldi atacó a las galeras catalanas y mallorquinas.

Por lo tanto, del texto italiano se deduce que Cataluña tenían un rey y un reino, y no sólo un principado, como se empeñan en repetir algunos académicos a sueldo del estado español. Las pruebas demuestran lo que toda Europa sabia, que Cataluña era un reino, con sus reyes y reinas. Las pruebas documentales, poco a poco, van desactivando la manipulación política de la historia de Cataluña elaborada por parte de la historiografia nacionalista española.

Agostino Giustiniani (nascut Pantaleone Giustiniani; 1470 - 1536) va ser un bisbe, lingüista i geògraf catòlic italià. Va néixer a Gènova en el si d'una família noble, els Giustiniani. El seu pare havia estat ambaixador de la República de Gènova a Milà, mentre que el seu avi havia estat governador de Quíos .

Giustiniani va passar alguns anys a València, al Regne de València, abans d'unir-se a l'orde dominic el 1487. Va estudiar grec, hebreu , arameu i àrab, i l'any 1514 va començar a preparar una edició políglota de la Bíblia. Com a bisbe de Nebbio, a Còrsega, va participar en algunes de les primeres sessions del concili del Laterà (1516–1517), però, com a conseqüència de les complicacions del partit, es va retirar a la seva diòcesi i, finalment, a França, on es va convertir en pensionista del rei Franesc I er, i va ser el primer a ocupar una càtedra d'hebreu i d'àrab a la Universitat de París.

Després d'una absència de Còrsega durant un període de cinc anys, durant els quals va visitar Anglaterra i els Països Baixos, es va familiaritzar amb les idees d'Erasme de Rotterdam i de Sir Thomas Moore. Va tornar a Nebbio, cap al 1522. Allà va romandre fins que l'any 1536, quan tornava d'una visita a Gènova, va morir en una tempesta al mar. 

Fou posseïdor d'una biblioteca molt interessant, que va portar a la República de Gènova. Del seu políglota projecte només es va publicar el Saltiri (Psalterium Hebraeum, Graecum, Arabicum, et Chaldaicum, Gènova, 1516). A més del text hebreu, la traducció de la Septuaginta, la paràfrasi de Caldea i una versió àrab, conté la traducció de La Vulgata, una nova traducció al llatí de l'editor, una traducció al llatí de la paràfrasi de Caldea i una col·lecció d'escolis. Giustiniani va imprimir 2.000 còpies a càrrec seva, incloent-hi cinquanta en vitela per a la presentació als sobirans d'Europa i Àsia; però la venda de l'obra no el va animar a continuar amb El Nou Testament, que també havia preparat per a ser publicat.

A més d'una edició del Llibre de Job, que conté el text original, La Vulgata, i una nova traducció, va publicar una versió llatina de La Guia per als perplexos de Maimònides (Moreh Nevukhim, Director dubitantium aut perplexorum, 1520), i també va editar en llatí l' Aureus libellus d' Eneas Platònic , i el Timeu de Calcidi . El 1526-1530 va escriure una descripció de Còrsega titulada Dialogo nominato Corsica. Els seus anals de Gènova (Castigatissimi Annali di Genova) es van publicar pòstumament el 1537.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

-
Imatge
Imágen del volcán  El cofre de Perote , en  Perote , México. El cofre de Perote es un volcán situado en el estado mexicano de Veracruz, en la zona de encuentro del Eje Neovolcánico con el extremo sur de Sierra Madre Oriental. Con sus 4.200 metros sobre el nivel del mar, El Cofre de Perote está considerada como la octava montaña más alta de México. El nombre del volcán relaciona con el de la vecina población de Perote , uno de los 212 municipios del estado de Veracruz. El nombre indígena de la montaña, Nauhcampatépetl , en náhuatl, significa piedra cuadrada y, efectivamente, define muy bien la morfología de su cima, tan singular. Pero del supuesto nombre en español, El cofre de Perote, no podemos dejar de sospechar que es una traducción de la lengua catalana. Perote , topónimo español o catalán? Perote nos parece un topónimo construido a partir de una traducción literal del aumentativo catalán Perot , derivado del nombre própio catalán Pere  (Pedro) o del nombre c
Més informació

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

-
Imatge
Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol
Més informació

Catalunya i Occitània són la mateixa nació | Cinc proves documentals

-
Imatge
Us presentem cinc proves documentals que demostren que Catalunya i Occitània sempre han estat la mateixa nació: 1 - En aquest text del s. XVII es diu clarament que als aquitans de Llemotges els deien catalans. Som la mateixa nació i tenim la mateixa llengua. Les proves documentals hi són: "Passà esta llengua [en referència a la llengua catalana] a Cathalunya ab los exercits dels Reys de França, formats de Alemanys, Francesos, Aquitanichs de la part que eren dits Cathalans, que era la dita Provincia de Limotges , ab mescla dels antics Espanyols que avian fugit dels Moros, de les quals nacions tambe trauen son origen, y principi les llengues, y llinatges desta terra retenint molts centenars de anys lo nom, y titol de limosina fins a poc temps a esta part com baix se provarà; ab lo nom de llimosina encara passà a dits Regnes de Valencia, y islas ab la conquista que feu de elles lo Rey don Iaume que parlava a soles ell, y sa cort dita llengua, tant que ab lleys, y ordinacions e
Més informació