Cataluña fue un reino y no solo un principado. Un libro italiano de 1537 lo demuestra

-

En el libro titulado Castigatissimi Annali con la loro copiosa tauola della eccelsa & Ilustrísima Republi. di Genoa, da Fidelio & approuati Scrittori, por el reuerendo monsignore Agostino Giustiniano genoese vescouo di NEBIS accuratamente racolti ... escrito en italiano y publicado en el año 1537, por Agostino Giustiniani, se nos habla del "Re di Catalonia & di Maiorica" con total normalidad. Es un fragmento donde se explica cómo el almirante genovés Antonio di Grimaldi atacó a las galeras catalanas y mallorquinas.

Por lo tanto, del texto italiano se deduce que Cataluña tenían un rey y un reino, y no sólo un principado, como se empeñan en repetir algunos académicos a sueldo del estado español. Las pruebas demuestran lo que toda Europa sabia, que Cataluña era un reino, con sus reyes y reinas. Las pruebas documentales, poco a poco, van desactivando la manipulación política de la historia de Cataluña elaborada por parte de la historiografia nacionalista española.

Agostino Giustiniani (nascut Pantaleone Giustiniani; 1470 - 1536) va ser un bisbe, lingüista i geògraf catòlic italià. Va néixer a Gènova en el si d'una família noble, els Giustiniani. El seu pare havia estat ambaixador de la República de Gènova a Milà, mentre que el seu avi havia estat governador de Quíos .

Giustiniani va passar alguns anys a València, al Regne de València, abans d'unir-se a l'orde dominic el 1487. Va estudiar grec, hebreu , arameu i àrab, i l'any 1514 va començar a preparar una edició políglota de la Bíblia. Com a bisbe de Nebbio, a Còrsega, va participar en algunes de les primeres sessions del concili del Laterà (1516–1517), però, com a conseqüència de les complicacions del partit, es va retirar a la seva diòcesi i, finalment, a França, on es va convertir en pensionista del rei Franesc I er, i va ser el primer a ocupar una càtedra d'hebreu i d'àrab a la Universitat de París.

Després d'una absència de Còrsega durant un període de cinc anys, durant els quals va visitar Anglaterra i els Països Baixos, es va familiaritzar amb les idees d'Erasme de Rotterdam i de Sir Thomas Moore. Va tornar a Nebbio, cap al 1522. Allà va romandre fins que l'any 1536, quan tornava d'una visita a Gènova, va morir en una tempesta al mar. 

Fou posseïdor d'una biblioteca molt interessant, que va portar a la República de Gènova. Del seu políglota projecte només es va publicar el Saltiri (Psalterium Hebraeum, Graecum, Arabicum, et Chaldaicum, Gènova, 1516). A més del text hebreu, la traducció de la Septuaginta, la paràfrasi de Caldea i una versió àrab, conté la traducció de La Vulgata, una nova traducció al llatí de l'editor, una traducció al llatí de la paràfrasi de Caldea i una col·lecció d'escolis. Giustiniani va imprimir 2.000 còpies a càrrec seva, incloent-hi cinquanta en vitela per a la presentació als sobirans d'Europa i Àsia; però la venda de l'obra no el va animar a continuar amb El Nou Testament, que també havia preparat per a ser publicat.

A més d'una edició del Llibre de Job, que conté el text original, La Vulgata, i una nova traducció, va publicar una versió llatina de La Guia per als perplexos de Maimònides (Moreh Nevukhim, Director dubitantium aut perplexorum, 1520), i també va editar en llatí l' Aureus libellus d' Eneas Platònic , i el Timeu de Calcidi . El 1526-1530 va escriure una descripció de Còrsega titulada Dialogo nominato Corsica. Els seus anals de Gènova (Castigatissimi Annali di Genova) es van publicar pòstumament el 1537.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

-
Imatge
Imágen del volcán  El cofre de Perote , en  Perote , México. El cofre de Perote es un volcán situado en el estado mexicano de Veracruz, en la zona de encuentro del Eje Neovolcánico con el extremo sur de Sierra Madre Oriental. Con sus 4.200 metros sobre el nivel del mar, El Cofre de Perote está considerada como la octava montaña más alta de México. El nombre del volcán relaciona con el de la vecina población de Perote , uno de los 212 municipios del estado de Veracruz. El nombre indígena de la montaña, Nauhcampatépetl , en náhuatl, significa piedra cuadrada y, efectivamente, define muy bien la morfología de su cima, tan singular. Pero del supuesto nombre en español, El cofre de Perote, no podemos dejar de sospechar que es una traducción de la lengua catalana. Perote , topónimo español o catalán? Perote nos parece un topónimo construido a partir de una traducción literal del aumentativo catalán Perot , derivado del nombre própio catalán Pere  (Pedro) o del nombre c
Més informació

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

-
Imatge
Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol
Més informació

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'

-
Imatge
El término Arragon , que refiere a Aragón , deriva de Tarragon , que refiere a Tarragona . Así de contundente se mostraba el historiador británico Peter Heylin, en 1636, cuando publicó el libro titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. El equipo de investigadores de La historia usurpada ha recogido este interesante dato que nos lega el tratado inglés de Heylin y que vendría a confirmar la teoría que deriva el topónimo Aragón de una corrupción del término Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) fue un eclesiástico y erudito inglés, autor de muchos tratados históricos, políticos y teológicos, como  Microcosmus , en 1621, y Cosmographie , en 1657. El investigador catalán  Miquel Llaurador  fue el primero en considerar la posibilidad que el topónimo Aragón provenga de una corrupción o adulteración del topónimo Tarragona,  a raíz de los estudios que estava realizando sobre el cosmógrafo tarraconense Jeroni Giraba, del siglo XVI,
Més informació