El nom d'Europa podria provenir del nom del riu Ebre

Perquè la serralada dels Pics d'Europa té aquest curiós nom? De la mateixa serralada neix el riu Ebre. Podria ser que els dos fets relacionessin? Sabem que l'Ebre ha donat nom a Ibèria, que al seu torn va generar el concepte de Península Ibèrica. I també sabem que la nació que habitava les terres regades per aquesta via fluvial eren els íbers o ebrencs. Però, és també l'Ebre l'origen del concepte Europa? 

Una interessant teoria de la investigadora en història Carme Calvell, vinculada a l'Institut Nova Història (INH), ens aporta algunes reflexions al respecte. Ho analitzem en aquest article.

[Imatge superior: Ressorgiment del riu Híjar al municipi de Fontibre (Cantabria), on passa a rebre el nom de riu Ebre. Lloc tradicionalment considerat la font de l'Ebre. A la fotografia es pot observar el pilar amb la Mare de Déu que hi ha.]

L'Ebre neix a la serralada cantàbrica dels Pics d'Europa

L'any 2024, la Carme va visitar la Vall de Campoo, a Cantábria, zona annexa als Pics d'Europa. Aquesta famosa serralada peninsular és situada allà on es considera, des de l'antigor, que hi ha els glaciars que abasteixen les fonts del riu Ebre. 

Actualment, tothom creu que l'Ebre neix als terrenys de l'actual municipi de Fontibre. De fet, el nom mateix d'aquest nucli prové de les paraules llatines "Fontes Iberi" (Fonts de l'Ebre), i ja és citat per Plini el Vell en aquest sentit, que el situa a l'entorn de la ciutat romana de Iuliobriga.

Tanmateix, en realitat, avui se sap que l'Ebre neix a les fonts del riu Híjar. El que passa és que aquest riu recorre més de 20 km de la capçalera de la Vall de Campoo i després una part del seu cabal es filtra i realitza un breu trajecte subterrani, d'uns 800 metres, ressorgint al costat d'altres quatre deus d'aigua, a la localitat de Fontibre, rebent llavors el nom d'Ebre.

Per tant, cal cercar a l'origen de l'afluent Híjar el veritable naixement del riu l'Ebre. I el riu Hijar neix a la conca del Pidruecos, al circ glaciar de l'Alt Campoo, entre la cara est del Pic Tres Mares (2175 m.) i la base del Cuchillón, prop de Brañavieja. Aquesta zona és a la part oriental de la Serralada Cantàbrica, a la qual també pertanyen els Pics d'Europa, en el seu tram entremig.

[Imatge: Pic Tres Mares, glaciar que proveeix d'aigua les fonts del riu Hijar, afluent de l'Ebre, a la mateixa Serralada Cantàbrica que té als Pics d'Europa en el seu tram central.]

Aquest Pic Tres Mares té un nom que sembla català. Tanmateix, l'etimologia oficialista diu que aquesta denominació és moderna i que obeeix al fet que als tres vessants del pic hi neixen tres rius, els quals desemboquen en tres mars diferents: l'Hijar i l'Ebre al Mediterrani, el Pisuerga a l'Atlàntic i el Nansa al Cantàbric. De fet, per aquest motiu, el Pic Tres Mares és considerat l'únic de la Península Ibèrica que vessa aigües a més de dos mars. 

Amb tot, i malgrat aquesta possible explicació, la Carme Calvell aporta la possibilitat que el nom del Pic Tres Mares pugui referir a les tres déus (o deesses) d'aigua (fonts) que hi ha al lloc, actualment representades amb alguns petits altars a la Mare de Déu (les tres Mares de Déu) situats prop de cada font. I, en aquest cas, el topònim seria català.

Es fonamental, a la majoria de mitologies, i també a la cristiana, relacionar a la deessa mare o deessa lluna, que al cristianisme pren el paper de la Mare de Déu, amb la neu, amb l'aigua i amb les fonts. L'aigua és font de vida. El terme "trencar aigües", per referir-se al naixement humà, també relaciona amb aquesta creença ancestral, que vincula la maternitat al líquid aquós. 

Els pics d'Europa i el naixement de l'Ebre

Continuant amb aquesta línia de reflexions, en visitar aquest paratge, la Carme també es va preguntar perquè la serralada on naixia l'Ebre és generalment coneguda com a Pics d'Europa. Si cerquem les explicacions oficialistes del topònim observarem que no n'hi ha cap de convincent. 

Uns diuen que s'anomena així perquè era la primera terra europea que els navegants albiraven en venir d'Amèrica. Un supòsit que no és cert. Una altra hipòtesi, en canvi, suggereix que la denominació ve per la sorpresa que pels visitants de la península ibèrica suposava trobar aquests enèrgics pics calcaris als confins d'Europa. I una tercera indica que va ser encunyada pels pelegrins centreeuropeus, quan feien el Camí de Sant Jaume, i que haurien anomenat així aquestes muntanyes per la seva semblança amb els alps "europeus".

[Imatges: Circ glaciar de Tres Mares, a Cantàbria.]

Sabem que l'any 1530 l'historiador Lucio Marineo Sículo ja les denomina "Rupes Europae". O que Ambrosio Morales, cronista de Felip I (Felipe II), les cita el 1572 com a "Muntanyes d'Europa". Però poca cosa més i cap raonament versemblant sobre l'origen del nom.

No obstant, la Carme Calvell va trobar una explicació ben interessant del topònim en relacionar el misteriós terme amb el naixement de l'Ebre i suggerint la possibilitat que la serralada fos anomenada originalment "Pics d'Ebropa" o "Pics d'Evropa". Es a dir, els pics de l'Ebre, el principal riu de la Península Ibèrica.

Es conegut que, en llengua llatina clàssica, el so de la U semiconsonàntica és representat amb la grafia V. Així, amb el temps, en escriure el topònim en llatí, es podria haver produït una confusió a la inversa. I el que inicialment era anomenat EBROPA o EVROPA, en referència al riu EBRE o EVRE, en ser escrit en llatí a les cròniques antigues, hauria passat a ser pronunciat EUROPA. 

A més, també en grec antic Europa s'escriu amb una V (Ευρώπη, que es pronuncia Evrópi). La confusió, per tant, també es podria haver produït a partir d'aquesta altra llengua, pròpia dels primers exploradors estrangers de la península.

El riu Ebre dona nom al continent europeu?

Si entenem que el poble dels ibers també van rebre el seu nom del riu Ebre, atès que sembla que el seu territori coincideix amb el llevant peninsular, especialment amb la Vall de l'Ebre, aleshores és probable que també fossin aquests ibers o ebrencs els que cerquessin les seves fonts i denominessin així a les muntanyes on naixia el seu riu sagrat.

Però les implicacions d'aquesta línia de deduccions van molt més enllà del que podem demostrar en aquest senzill article en funció de raonaments toponímics.

Si les fons de l'Ebre estan situades als Pics d'Evropa, la Vall de l'Ebre podria haver estat anomenada la Vall d'Evropa? Es a dir, en altres paraules, el territori negat per l'Ebre és l'origen del nom Europa? 

Encara avui, en alguns idiomes, la paraula EUROPA conserva la V. en comptes d'una U. Així, tenim que:

· en llengua usbeka (Uzbekistan), es diu "Evropa". 

· en llengua abkhaz es diu "Европа" (pronunciat Evropa); 

· en albanès es diu "Evropë"; 

· en armeni es diu "Եվրոպա" (que es pronuncia Yevropa); 

· en llengua àvar es diu "Европа" (que es pronuncia Evropa); 

· en llengua àzeri es diu "Avropa"; 

· en baixkir es diu "Европа" (que es pronuncia Evropa); 

· en bosnià es diu "Evropa"; 

· en búlgar es diu "Европа" (que es pronuncia Evropa); 

· en llengua buriat es diu "Европо" (que es pronuncia Evropo); 

· en eslovè es diu "Evropa"; 

· en feroès es diu "Evropa"; 

· en gal·lès es diu "Ewrop"; 

· en gerogià es diu "ევროპა" (que es pronuncia Evrop'a); 

· en grec es diu "Ευρώπη" (que es pronuncia Evrópi); 

· en iacut es diu "Европа" (que es pronuncia Evropa); 

· en islandès es diu "Evrópa"; 

· en llengua comi es diu "Европа" (que es pronuncia Evropa); 

· en kurd es diu "ewropa"; 

· en macedoni es diu "Европа" (que es pronuncia Evropa); 

· en maltès es diu "l-Ewropa"; 

· en mari oriental es diu "Европо" (que es pronuncia Evropo); 

· en mongol es diu "Европ" (que es pronuncia Yevrop); 

· en osseta es diu "Европæ" (que es pronuncia Evropae); 

· en quítxua es diu "Iwrupapi"; 

· en romaní es diu "Evropa"; 

· en ruandès es diu "Uburayi"; 

· en rundi es diu "Uburayi"; 

· en rus es diu "Европа" (que es pronuncia Yevropa); 

· en serbi es diu "Европа" (que es pronuncia Evropa); 

· en tadjik es diu "Аврупо" (que es pronuncia Avrupo); 

· en tàtar es diu "Европа" (que es pronuncia Evropa); 

· en tàtar de Crimea es diu "Авропа" (que es pronuncia Avropa); 

· en tigrinyà es diu "ኤውሮጳ" (que es pronuncia ewǝroṗā); 

· en turc es diu "Avrupa"; 

· en tuvinià es diu "Европа" (que es pronuncia Evropa); 

· en txec es diu "Evropa"; 

· en txetxè es diu "Европа" (que es pronuncia Evropa);

· en txuvaix es diu "Европа" (que es pronuncia Evropa); 

· en ucraïnè es diu "Європа" (que es pronuncia Yevropa); 

· en udmurt es diu "Европа" (que es pronuncia Evropa); 

· en iugur es diu "ياۋروپا" (que es pronuncia yawropa).

En altres articles anirem estirant de fil d'aquesta investigació de la Carme Calvell perquè les implicacions que comporta són molt rellevants.

Un article d'en Bel·lònides

Altres articles relacionats:

· Els castellans podrien provenir de la Garrotxa i el Ripollés, segons l'historiador Peter Heylin
· Un llibre britànic del 1636 assegura que el topònim ‘Aragó’ prové de ‘Tarragona’

· Terra de Camps i Els Serrans, dos països medievals peninsulars oblidats

____

Patrocineu Història Usurpada

Patrocineu, amb 5 euros, o amb la quantitat que vulgueu, la investigació documentada de la història de la nostra nació ancestral. Doneu-nos el vostre suport i feu-vos patrocinadors d'Història Usurpada. Recuperarem plegats el passat de la nació catalana.

·