Generacionalment, aquest Ramon, poc conegut a casa nostra, era nét directe d'un altre personatge amb un nom molt similar, el seu avi Ramon Alemany de Cervelló i de Querol, el prestigiós baró que va trobar la mort el 1230 durant el setge de Mallorca al costat de Jaume I.
Com a fill segon de Guerau VI de Cervelló (†1270), el Ramon (net) no estava destinat a heretar els dominis principals de la família a Catalunya, els quals van passar al seu germà gran, Guerau VII. Tal com dictava el costum de la cavalleria medieval per als fills segons, va buscar fortuna, honors i terres a través de les armes en la gran empresa exterior del seu temps: la conquesta catalana de Sicília.
[Imatge: Escut d'armes dels Cervelló.]
L'aventura siciliana i la conquesta de Catalaniseta (1282)
L'agost de 1282, l'armada de Pere el Gran va desembarcar a Trapani per socórrer els sicilians revoltats contra el domini angeví de Carles d'Anjou. Ramon Alemany i Cervelló va formar part del contingent de la noblesa catalana que va participar en la campanya militar per pacificar i estructurar el regne.
Com a recompensa per la seva lleialtat, lideratge militar i serveis a la corona, Pere el Gran el va infeudar amb el senyoriu de Catalaniseta, un domini estratègic situat al bell mig de l'illa de Sicília, juntament amb el seu castell (el Castello di Pietrarossa) i nombrosos feudis adjacents. Aquesta concessió el va convertir en un dels grans barons feudals (baroni regnicoli) de la nova administració catalana a l'illa.
Acció política i militar (1282–1296)
Durant gairebé dues dècades, la presència de Ramon Alemany de Cervelló de Sicília apareix documentada activament en la cancelleria reial i en els arxius sicilians com a Conseller Reial i Capità, atès que va actuar com a conseller d'estat i comandant militar tant sota el regnat de Pere el Gran com posteriorment durant el govern de l'infant Jaume (futur Jaume el Just) i de Frederic III de Sicília, i com a Defensa del Regne, atès que va prendre part directament en la gestió de les ràtzies navals i terrestres contra les forces angevines que intentaven recuperar l'illa des de Calàbria. A més, com a senyor de Caltanissetta, va promoure la repoblació i l'estabilització econòmica de la comarca, afavorint el comerç entre els mercaders catalans i la població autòctona.
El llegat de la branca siciliana dels Cervelló
L'activitat documentada de Ramon Alemany de Cervelló de Sicília s'estén fins a finals del segle XIII (aproximadament cap al 1296–1300). La seva estada a l'illa va posar les bases de la branca siciliana del llinatge, on el cognom es va italianitzar com a Cervellón, Cervellone, Cervelloni o Cervillon.
Tot i que el senyoriu de Catalaniseta passaria posteriorment a mans de la poderosa família catalana dels Montcada, també a la seva branca siciliana, durant el segle XIV, la figura de Ramon Alemany de Cervelló de Sicília resta com un exemple paradigmàtic del cavaller català del segle XIII: aristòcrata de bressol, soldat de fortuna a la Mediterrània i fundador de noves elits governants a la Sicília catalana.
L'aventura siciliana i la conquesta de Catalaniseta (1282)
L'agost de 1282, l'armada de Pere el Gran va desembarcar a Trapani per socórrer els sicilians revoltats contra el domini angeví de Carles d'Anjou. Ramon Alemany i Cervelló va formar part del contingent de la noblesa catalana que va participar en la campanya militar per pacificar i estructurar el regne.
Com a recompensa per la seva lleialtat, lideratge militar i serveis a la corona, Pere el Gran el va infeudar amb el senyoriu de Catalaniseta, un domini estratègic situat al bell mig de l'illa de Sicília, juntament amb el seu castell (el Castello di Pietrarossa) i nombrosos feudis adjacents. Aquesta concessió el va convertir en un dels grans barons feudals (baroni regnicoli) de la nova administració catalana a l'illa.
[Aspecte actual de la vila catalano-siciliana de Catalaniseta, actual Caltanissetta.]
Durant gairebé dues dècades, la presència de Ramon Alemany de Cervelló de Sicília apareix documentada activament en la cancelleria reial i en els arxius sicilians com a Conseller Reial i Capità, atès que va actuar com a conseller d'estat i comandant militar tant sota el regnat de Pere el Gran com posteriorment durant el govern de l'infant Jaume (futur Jaume el Just) i de Frederic III de Sicília, i com a Defensa del Regne, atès que va prendre part directament en la gestió de les ràtzies navals i terrestres contra les forces angevines que intentaven recuperar l'illa des de Calàbria. A més, com a senyor de Caltanissetta, va promoure la repoblació i l'estabilització econòmica de la comarca, afavorint el comerç entre els mercaders catalans i la població autòctona.
El llegat de la branca siciliana dels Cervelló
L'activitat documentada de Ramon Alemany de Cervelló de Sicília s'estén fins a finals del segle XIII (aproximadament cap al 1296–1300). La seva estada a l'illa va posar les bases de la branca siciliana del llinatge, on el cognom es va italianitzar com a Cervellón, Cervellone, Cervelloni o Cervillon.
Tot i que el senyoriu de Catalaniseta passaria posteriorment a mans de la poderosa família catalana dels Montcada, també a la seva branca siciliana, durant el segle XIV, la figura de Ramon Alemany de Cervelló de Sicília resta com un exemple paradigmàtic del cavaller català del segle XIII: aristòcrata de bressol, soldat de fortuna a la Mediterrània i fundador de noves elits governants a la Sicília catalana.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada