[Vista del nucli antic de l'actual vila de Betlem, a Palestina.]
Durant gairebé dos mil anys, la tradició cristiana ha afirmat que Jesús va néixer a Betlem, la ciutat del rei David. Aquesta creença es basa en els relats dels evangelis de Mateu i Lluc, que situen el naixement a la ciutat de Judea per presentar Jesús com el Messies esperat anunciat pels profetes.
Tanmateix, des del segle XX nombrosos historiadors i biblistes han reexaminat aquesta tradició aplicant els mètodes de la crítica històrica. El resultat és un debat encara obert en què conviuen diverses hipòtesis, des de la defensa prudent de Betlem fins a la proposta que Jesús probablement va néixer a Natzaret.
Si ens atenim a les fonts disponibles, només dos evangelis descriuen el naixement de Jesús: l'Evangeli segons Mateu i l'Evangeli segons Lluc. Els altres dos evangelis no ofereixen cap relat de la infància.
Marc, el més antic, comença directament amb el baptisme de Jesús. L'evangeli de Joan tampoc no narra el naixement i presenta Jesús repetidament com "Jesús de Natzaret". Fins i tot conserva una discussió significativa: alguns jueus rebutgen que Jesús pugui ser el Messies perquè saben que és galileu, mentre que el Messies, segons les Escriptures, havia de venir de Betlem. L'evangelista no resol explícitament aquesta objecció. També les cartes de Pau, anteriors als evangelis, guarden silenci sobre el lloc de naixement de Jesús.
Marc, el més antic, comença directament amb el baptisme de Jesús. L'evangeli de Joan tampoc no narra el naixement i presenta Jesús repetidament com "Jesús de Natzaret". Fins i tot conserva una discussió significativa: alguns jueus rebutgen que Jesús pugui ser el Messies perquè saben que és galileu, mentre que el Messies, segons les Escriptures, havia de venir de Betlem. L'evangelista no resol explícitament aquesta objecció. També les cartes de Pau, anteriors als evangelis, guarden silenci sobre el lloc de naixement de Jesús.
Els evangelis de Mateu i Lluc en parlen, però es contradiuen
Encara que Mateu i Lluc coincideixen a situar el naixement a Betlem, les seves narracions són molt diferents. Segons Mateu, Josep i Maria semblen viure inicialment a Betlem. Després del naixement reben la visita dels mags, fugen a Egipte perseguint-los Herodes i, només després de la mort del rei, s'instal·len a Natzaret.
Lluc, en canvi, explica una història completament diferent. Josep i Maria viuen a Natzaret i es desplacen a Betlem per un cens ordenat per l'emperador. Després del naixement, visiten el Temple de Jerusalem i tornen directament a Natzaret. No hi apareixen ni els mags, ni la fugida a Egipte, ni la matança dels innocents.
Aquestes diferències fan pensar a molts investigadors que els dos evangelistes treballaven amb tradicions diferents i que cadascun va construir una narració amb una forta intenció teològica.
Encara que Mateu i Lluc coincideixen a situar el naixement a Betlem, les seves narracions són molt diferents. Segons Mateu, Josep i Maria semblen viure inicialment a Betlem. Després del naixement reben la visita dels mags, fugen a Egipte perseguint-los Herodes i, només després de la mort del rei, s'instal·len a Natzaret.
Lluc, en canvi, explica una història completament diferent. Josep i Maria viuen a Natzaret i es desplacen a Betlem per un cens ordenat per l'emperador. Després del naixement, visiten el Temple de Jerusalem i tornen directament a Natzaret. No hi apareixen ni els mags, ni la fugida a Egipte, ni la matança dels innocents.
Aquestes diferències fan pensar a molts investigadors que els dos evangelistes treballaven amb tradicions diferents i que cadascun va construir una narració amb una forta intenció teològica.
El problema del cens
Un dels principals arguments dels historiadors és el cens esmentat per Lluc. L'evangeli afirma que Josep va haver d'anar a Betlem perquè s'estava fent un cens sota el governador romà Quirini. Tanmateix, el cens de Quirini és conegut per les fonts històriques i es va produir l'any 6 dC, mentre que Herodes el Gran, sota el qual Mateu situa el naixement de Jesús, havia mort probablement el 4 aC. Això crea una contradicció cronològica d'uns deu anys.
A més, els historiadors remarquen que els censos romans es feien al lloc de residència i no obligaven ningú a desplaçar-se a la ciutat dels seus avantpassats de mil anys enrere. Aquesta circumstància fa pensar que el viatge a Betlem podria haver estat una construcció narrativa destinada a situar el naixement a la ciutat de David.
Un dels principals arguments dels historiadors és el cens esmentat per Lluc. L'evangeli afirma que Josep va haver d'anar a Betlem perquè s'estava fent un cens sota el governador romà Quirini. Tanmateix, el cens de Quirini és conegut per les fonts històriques i es va produir l'any 6 dC, mentre que Herodes el Gran, sota el qual Mateu situa el naixement de Jesús, havia mort probablement el 4 aC. Això crea una contradicció cronològica d'uns deu anys.
A més, els historiadors remarquen que els censos romans es feien al lloc de residència i no obligaven ningú a desplaçar-se a la ciutat dels seus avantpassats de mil anys enrere. Aquesta circumstància fa pensar que el viatge a Betlem podria haver estat una construcció narrativa destinada a situar el naixement a la ciutat de David.
La importància de la profecia de Miquees
Un altre element fonamental és la profecia del llibre de Miquees, segons la qual el futur governant d'Israel havia de sortir de Betlem. Per als evangelistes, demostrar que Jesús era el Messies implicava també relacionar-lo amb David, i David estava inseparablement vinculat a Betlem. Molts estudiosos consideren que aquesta necessitat teològica explica per què Mateu i Lluc situen el naixement en aquesta ciutat.
Les diferents posicions dels investigadors
Hi ha diversos historiadors que han tractat el tema intentant aclarir el misteri. Raymond E. Brown, un dels grans especialistes en els relats de la infància, considera que Mateu i Lluc elaboren narracions profundament teològiques i difícils de conciliar des del punt de vista històric. No obstant això, Brown no s'arrisca i no afirma que Betlem sigui una invenció. Pensa que podria conservar un record històric, però admet que les proves disponibles no permeten demostrar-ho.
Pel que fa a l'investigador John P. Meier, trobem que aquest adopta una posició semblant. Considera que la coincidència independent de Mateu i Lluc podria indicar que hi havia una tradició antiga sobre Betlem. Tanmateix, les contradiccions internes dels relats impedeixen arribar a una conclusió segura.
Serà l'estudiós Géza Vermes qui comença a ser més escèptic respecte a Betlem. Aquest assenyala que totes les fonts més antigues parlen de Jesús únicament com a "Jesús de Natzaret". Si Betlem hagués estat el seu lloc de naixement, conegut per tothom, seria difícil explicar aquest silenci gairebé absolut a totes les fonts antigues. Per tant, per a Vermes, és més probable que Jesús hagués nascut a Natzaret i que la tradició de Betlem fos una elaboració posterior destinada a presentar-lo com el Messies davídic.
La investigadora Joan E. Taylor també considera més probable que Jesús nasquès a Natzaret i no pas a Betlem. Segons ella, el fet que Jesús fos conegut universalment com a galileu indica que aquest era el seu origen real. Els relats de Betlem serien una resposta teològica al problema de justificar que el Messies havia de procedir de la ciutat de David. Taylor destaca, a més, que Natzaret era un llogaret insignificant. I, precisament, per a ella, aquesta manca de prestigi reforça la credibilitat de la tradició que vincula Jesús amb aquesta població.
Una altra experta en el tema, Helen Bond, interpreta els evangelis de la infància de Jesús com a introduccions teològiques, més que no pas com a biografies modernes. Segons ella, els evangelistes no pretenien satisfer la curiositat històrica dels lectors, sinó explicar qui era Jesús des del punt de vista de la fe. Per això considera que Natzaret és històricament més probable que no pas Betlem com a lloc de naixement de Jesús, encara que no afirma que això es pugui demostrar de manera definitiva.
Finalment, l'arqueòleg israelià Aviram Oshri defensa una hipòtesi diferent a totes les altres. Durant les seves excavacions va estudiar una Betlem diferent a la de Judea. Ens referim a la Betlem de Galilea, una població situada a pocs quilòmetres de Natzaret que, segons sembla, existia en temps de Jesús. Segons Oshri, és possible que una tradició molt antiga parlés simplement de "Betlem" i que posteriorment s'identifiqués amb la Betlem de Judea per la seva vinculació amb David. Aquesta teoria és original, però no és acceptada per la majoria dels especialistes.
.jpg)
[Imatge de l'actual vila de Betlem a Palestina.]
Existia Betlem en temps de Jesús? Què diu la història i l'arqueologia?
Quan es debat sobre el lloc de naixement de Jesús, sovint sorgeix una pregunta prèvia: existia realment Betlem en temps de Jesús? La resposta dels historiadors i arqueòlegs és clara: sí. A diferència del que durant molts anys es va discutir sobre Natzaret, l'existència de Betlem al segle I dC no és objecte de controvèrsia acadèmica. El debat actual no consisteix a determinar si la ciutat existia, sinó si Jesús hi va néixer realment.
Betlem era una població ben coneguda molt abans del naixement de Jesús. La Bíblia hebrea l'esmenta repetidament i la relaciona amb alguns dels episodis més importants de la història d'Israel. Sobretot és coneguda per ser la ciutat natal del rei David, motiu pel qual sovint és anomenada "la ciutat de David". Aquesta vinculació va adquirir una gran importància religiosa, ja que el profeta Miquees anunciava que el futur governant d'Israel sortiria precisament de Betlem. Aquesta profecia tindria més endavant un paper fonamental en la manera com els primers cristians interpretarien la figura de Jesús.
Les excavacions arqueològiques confirmen que Betlem estava habitada durant el segle I. S'hi han descobert restes d'habitatges, tombes, cisternes, ceràmica i estructures agrícoles que mostren una ocupació continuada des de l'Edat del Ferro fins a l'època romana. Els especialistes calculen que la població devia oscil·lar entre uns 300 i 1.000 habitants. No era una gran ciutat, sinó un petit poble agrícola situat a uns vuit quilòmetres al sud de Jerusalem. Per tant, des del punt de vista històric i arqueològic, no hi ha cap dubte que la Betlem de Judea existia quan va néixer Jesús.
El debat no neix de l'arqueologia, sinó de l'anàlisi dels evangelis. Només dos evangelis —Mateu i Lluc— afirmen que Jesús va néixer a Betlem. En canvi, les fonts cristianes més antigues identifiquen Jesús gairebé sempre com "Jesús de Natzaret" o "Jesús el Natzarè". Els historiadors observen, a més, que els relats del naixement de Mateu i Lluc són molt diferents entre si i presenten problemes cronològics difícils de conciliar, especialment pel que fa al cens de Quirini i al regnat d'Herodes el Gran.
Per aquest motiu, nombrosos investigadors consideren que aquests relats tenen una important elaboració teològica destinada a presentar Jesús com el Messies descendent de David. Per als jueus del segle I, el Messies havia de pertànyer a la descendència de David. Com que David era originari de Betlem, la ciutat tenia un enorme valor simbòlic. Molts especialistes pensen que aquesta és una de les principals raons per les quals els evangelis de Mateu i Lluc situen el naixement de Jesús a Betlem: no tant perquè volguessin aportar una dada biogràfica, sinó perquè pretenien mostrar que Jesús complia les profecies messiàniques.
Quan es debat sobre el lloc de naixement de Jesús, sovint sorgeix una pregunta prèvia: existia realment Betlem en temps de Jesús? La resposta dels historiadors i arqueòlegs és clara: sí. A diferència del que durant molts anys es va discutir sobre Natzaret, l'existència de Betlem al segle I dC no és objecte de controvèrsia acadèmica. El debat actual no consisteix a determinar si la ciutat existia, sinó si Jesús hi va néixer realment.
Betlem era una població ben coneguda molt abans del naixement de Jesús. La Bíblia hebrea l'esmenta repetidament i la relaciona amb alguns dels episodis més importants de la història d'Israel. Sobretot és coneguda per ser la ciutat natal del rei David, motiu pel qual sovint és anomenada "la ciutat de David". Aquesta vinculació va adquirir una gran importància religiosa, ja que el profeta Miquees anunciava que el futur governant d'Israel sortiria precisament de Betlem. Aquesta profecia tindria més endavant un paper fonamental en la manera com els primers cristians interpretarien la figura de Jesús.
Les excavacions arqueològiques confirmen que Betlem estava habitada durant el segle I. S'hi han descobert restes d'habitatges, tombes, cisternes, ceràmica i estructures agrícoles que mostren una ocupació continuada des de l'Edat del Ferro fins a l'època romana. Els especialistes calculen que la població devia oscil·lar entre uns 300 i 1.000 habitants. No era una gran ciutat, sinó un petit poble agrícola situat a uns vuit quilòmetres al sud de Jerusalem. Per tant, des del punt de vista històric i arqueològic, no hi ha cap dubte que la Betlem de Judea existia quan va néixer Jesús.
El debat no neix de l'arqueologia, sinó de l'anàlisi dels evangelis. Només dos evangelis —Mateu i Lluc— afirmen que Jesús va néixer a Betlem. En canvi, les fonts cristianes més antigues identifiquen Jesús gairebé sempre com "Jesús de Natzaret" o "Jesús el Natzarè". Els historiadors observen, a més, que els relats del naixement de Mateu i Lluc són molt diferents entre si i presenten problemes cronològics difícils de conciliar, especialment pel que fa al cens de Quirini i al regnat d'Herodes el Gran.
Per aquest motiu, nombrosos investigadors consideren que aquests relats tenen una important elaboració teològica destinada a presentar Jesús com el Messies descendent de David. Per als jueus del segle I, el Messies havia de pertànyer a la descendència de David. Com que David era originari de Betlem, la ciutat tenia un enorme valor simbòlic. Molts especialistes pensen que aquesta és una de les principals raons per les quals els evangelis de Mateu i Lluc situen el naixement de Jesús a Betlem: no tant perquè volguessin aportar una dada biogràfica, sinó perquè pretenien mostrar que Jesús complia les profecies messiàniques.
[Imatge de l'actual vila de Natzaret.]
Va existir Natzaret realment en temps de Jesús?
Durant molts anys alguns investigadors van afirmar que Natzaret no existia al segle I dC. Aquesta idea s'explicava perquè la ciutat no apareix a l'Antic Testament, no és esmentada per l'historiador Flavi Josep i tampoc no figura a les primeres fonts rabíniques.
Tanmateix, les excavacions arqueològiques de les darreres dècades, però, han canviat substancialment aquest panorama. Els experts ens diuen que s'han descobert habitatges, cisternes, sitges excavades a la roca, tombes jueves i altres restes que demostren l'existència d'un petit assentament jueu durant el segle I. Els arqueòlegs estimen que la població devia oscil·lar entre 200 i 500 habitants. Avui dia, el consens arqueològic és que Natzaret sí que existia en temps de Jesús, encara que era un llogaret molt modest i pràcticament desconegut.
Per què és important aquest detall? Precisament perquè Natzaret no tenia cap prestigi religiós, ni polític. Per a investigadors com Vermes o Taylor, resulta poc probable que els primers cristians inventessin un origen en un poble insignificant. Si haguessin volgut crear un lloc de naixement simbòlic, haurien triat directament Betlem. Aquesta és una de les raons per les quals molts historiadors consideren que la vinculació de Jesús amb Natzaret reflecteix un record històric molt antic.
En conclusió, podem dir que la recerca contemporània no ha resolt definitivament el debat. Així, mentre Brown i Meier consideren que Betlem podria conservar un nucli històric, admeten que no es pot demostrar. Vermes, Taylor i Bond, per la seva banda, pensen que és més probable que Jesús hagués nascut a Natzaret i que els relats de Betlem responguin sobretot a una finalitat teològica relacionada amb les profecies messiàniques. I Oshri, finalment, proposa una tercera possibilitat: que la tradició original es referís a la Betlem de Galilea.
Malgrat aquestes diferències, tots coincideixen en dos punts essencials: Jesús va créixer a Natzaret i els relats de la infància dels evangelis combinen records històrics amb una elaboració teològica destinada a presentar-lo com el Messies descendent de David. En conseqüència, el debat actual no gira entorn de l'existència de Natzaret —que l'arqueologia considera demostrada— sinó sobre si Jesús hi va néixer o si només hi va créixer després d'haver nascut a Betlem. Amb les dades disponibles avui, aquesta qüestió continua oberta.
Malgrat aquestes diferències, tots coincideixen en dos punts essencials: Jesús va créixer a Natzaret i els relats de la infància dels evangelis combinen records històrics amb una elaboració teològica destinada a presentar-lo com el Messies descendent de David. En conseqüència, el debat actual no gira entorn de l'existència de Natzaret —que l'arqueologia considera demostrada— sinó sobre si Jesús hi va néixer o si només hi va créixer després d'haver nascut a Betlem. Amb les dades disponibles avui, aquesta qüestió continua oberta.
Un article d'en Bel·lònides
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada