La nissaga catalana dels Cervera, reis d'Arborea durant dos segles

La família dels Cervera foren, durant prop de dos segles, reis d'Arborea abans del control de tota l'illa de Sardenya per part dels reis del Casal de Barcelona. Es aquest un episodi amagat i no gaire conegut de la història de Catalunya i de Sardenya. La nissaga catalana dels Cervera eren Vescomtes de Besalú, també coneguts com a Vescomtes de Bas. La posterior ocupació militar catalano-aragonesa del regne vindrà, per tant, molt influïda pel dret que aquesta nissaga catalana dels Cervera, vinculada al Casal de Barcelona, ja tenia sobre l'illa.

En aquest article repassem aquest episodi de la història de Catalunya i de Sardenya amb la informació disponible.

[Imatge superior: retrat del rei i jutge Marià IV d'Arborea. D'autor desconegut, la pintura és a l'església sarda d'Otzana].

[Escut dels comtes i vescomtes de Cervera.]

Com els castlans de Cervera esdevenen Vescomtes de Bas o Besalú?

Els Cervera no provenen de Bas ni de Besalú. El Vescomptat de Bas prové del Castell de Milany. Els Cervera, en canvi, eren castlans del Castell de Cervera i senyors d'altres castells.

La nissaga dels Cervera es va apoderar del Vescomtat de Bas quan Beatriu I de Besalú, vescomtesa de Bas, es va casar amb Ponç de Cervera (-1130) i va coincidir amb el fet que la línia masculina dels Besalú es va extingir. Aquest Ponç, per tant, va acabar esdevenint Ponç I, Vescomte de Bas.

Com els Cervera s'ajunten amb la nissaga reial dels Comtes de Barcelona?

L'aventura dels Cervera a l'illa de Sardenya comença amb un descendent de Ponç I,  Vescomte de Bas. Aquest serà Hug I de Bas (1149-1185), també conegut com Hug de Barcelona, atès que el seus pares eren Ponç II de Bas i Almodís de Barcelona, infanta i filla del rei català Ramon Berenguer III. 

Aquest Ponç II de Bas va segrestar, literalment a la infanta Almodís de Barcelona per casar-s'hi, atès que el seu pare, el rei Ramon Berenguer III s'oposava a les noces. Així van ajuntar-se els Cervera amb els Barcelona.

En tot cas, el matrimoni va prosperar i en la figura del seu fill, Hug I de Barcelona i de Bas, trobem la unió de les nissagues dels Cervera, dels Besalú (o Bas) i de l'estirp reial dels Barcelona. 

Així, Hug I de Barcelona i de Bas, igual que la seva germana Agalbursa de Barcelona i de Bas, ja tenien la sang reial dels Barcelona, pel fet de ser nets del comte-rei Ramon Berenguer III. 

Com els Cervera són reis d'Arborea abans de la conquesta de Sardenya?

Només a partir d'aquesta circumstància, i per la influència dels Comtes-reis catalans, es pot entendre que Agalbursa de Bas acabés esdevenint reina d'Arborea, en segones núpcies, el 1158, amb el jutge-rei sard Barisó I d'Arborea. 

Barisó havia repudiat la seva primera esposa, Pellegrina de Lacon. Agalbursa i Barisó no tingueren fills.

Quan Barisó va morir al 1186, Agalbursa va signar una carta com Dei gratia Arboree Regina (Per la gràcia de Déu, Reina d'Arborea).  Agalbursa es va oposar al fill gran del seu marit amb la seva primera esposa, Pere de Serra. I, des de la seva nova posició privilegiada a la Cort d'Arborea, la reina Agalbursa va afavorír la unió de la filla de Barisó I, la princesa sarda Sinispella, amb el seu germà Hug I de Bas, que serà el rei Hug I d'Arborea. 

Així, l'any 1177, cridà a Sardenya el seu germà Hug que va casar amb Ispella o Sinispella, filla del primer matrimoni de Barisó amb Pelegrina de Lacon. Aquests foren els pares d'Hug Ponç de Cervera. Les noces van comptar amb l'ajut i el vist-i-plau del Casal de Barcelona, mitjançant el cosí d'Agalbursa, Alfons el Cast. També amb el suport de la República de Gènova. 

S'iniciava així, en definitiva, gràcies a la reina Agalbursa, la dinastia dels Vescomptes catalans de Bas, reis d'Arborea un segle i mig abans de la conquesta militar de la corona catalano-aragonesa, que no es produirà fins el 1326, amb Jaume II el Just.

A la mort d'Agalbursa, i pel compromís d'Oristany (1192), foren reconeguts jutges, amb igualtat de drets, Pere I i Hug I d'Arborea.

[Escut del Regne d'Arborea, a Sardenya.]

Els reis-jutges del regne d'Arborea

Cal entendre com s'estructurava políticament l'illa de Sardenya des del segle IX fins al segle XV dC. Aquesta era dividida en jutjats reials. I Arborea era un dels quatre jutjats reials que, en veure decaure els altres tres, extingits al segle XII, va anar ocupant molts dels seus territoris, fins esdevenir majoritari a l'illa.

Per tant, el català Hug I de Bas va passar a ser jutge-rei d'Arborea, a l'illa de Sardenya, en contraure matrimoni amb la princesa sarda Sinispella de Serra (també coneguda com Ispella de Lacon, atès que era la filla de Barisó amb Pelegrina de Lacón). Hug I fundà la dinastia dels Bas, prínceps d'Arborea, gràcies a la intercessió de la seva germana, Agalbursa de Bas.

Els prínceps o donzells d'Arborea

D'altra banda, els prínceps o donzells (donnicelli) d'Arborea eren els parents propers del jutge d'Arborea i sovint els seus hereus. El títol de donzell d'Arborea era específic del període judicial sard.

L'altíssim títol de donzell, que tenia el mateix valor que el títol d'infant o príncep, s'utilitzava des del segle XIII, fins i tot fora dels límits del Jutjat d'Arborea.

Després de 1323, gràcies a les relacions de vassallatge amb el Regne d'Arborea, el rei català dels Aragó, Alfons IV, va garantir que els fills d'Hug II d'Arborea, només en el cas dels infants, fossin considerats segons a la jerarquia de la cort com a pretendents hereus al tron dels Aragó..

Tanmateix, el títol no va ser utilitzat per en Pere III d'Arborea, que, després de la mort del seu pare i abans de la seva coronació oficial, va utilitzar el títol de vescomte de Bas. Seria només més tard quan es va reutilitzar el títol, i va tenir més transcendència quan Arborea va declarar la guerra als Aragó, esdevenint així un regne completament independent durant un temps.

 

[Comtats del Regne d'Arborea, a Sardenya.]

Reis d'Arborea de la nissaga catalana dels Cervera

La nissaga s'inicia amb les noces, el 1157, del sard Barisó I d'Arborea amb la catalana Agalbursa de Cervera, de la branca dels Bas. Agalbursa de Cervera era filla de Ponç II de Cervera, vescomte de Bas i d'Almodis de Barcelona, germana de Ramon Berenguer IV).

· Agalbursa de Cervera, coneguda també com a Galbors o Agalbursa de Bas, (c. 1140-1190). Reina d'Arborea. Casada al 1158 amb segones núpcies amb Barisó I, rei i jutge d'Arborea que havia repudiat la seva primera esposa, Pellegrina de Lacon. Malgrat que Agalbursa i Barisó no tingueren fills, la catalana va casar al seu germà, Hug de Cervera, amb la filla de Barisó. 

 · Hug I d'Arborea (1178 - 1211), conegut també com a Hug II Ponç de Cervera, Hug II de Bas o Hug Poncet. Rei de Sardenya i Rei i Jutge d'Arborea. Fou nat a Oristany, Sardenya, el 1178, i era net de Barisó I d'Arborea i de la segona dona d'aquest, Agalbursa. Era fill d'Hug I de Cervera, vescomte de Bas, i d'Ispella Serra, filla de Barisó I. Fou rei i jutge d'Arborea a partir del 1185, sota regència de Ramon de Torroja, marit de Gaia, la germana d'Agalbursa, designat en testament. El compromís d'Oristany (1192) el va reconèixer, conjuntament amb Pere I d'Arborea, fill del primer matrimoni de Barisó I. El 1195, Guillem Salusi IV de Caller va envair el jutjat d'Arborea, va fer presoner a Pere I d'Arborea, va assetjar Oristany i va obligar a Hug a signar la pau, cedint territoris i amb la condició que s'havia de casar amb Preciosa de Lacon, de la família de Pere i filla de Guillem Salusi de Càller; matrimoni que es va celebrar el 1206.

Hug va portar el títol de Rei d'Arborea i, fins i tot, de vegades, rei de Sardenya. La seva dedicació al jutjat li va costar la pèrdua del vescomtat de Bas, que fou abandonat en mans de l'hereu testamentari, Ponç III de Cervera (1185-1195), i del seu fill, Pere II de Cervera (1195-1198), però el 1198 es va arribar a un acord que implicava el reconeixement d'Hug, i certes compensacions econòmiques a Pere II; Hug va retornar a Arborea i va deixar la regència del vescomtat a son cosí Hug III de Torroja, fill de Gaia i de Ramon, que va morir el 1221 i va deixar la regència a sa germana Eldiarda, casada amb Ramon de Palau. Hug I (II de Bas) va morir el 1211 (o el 1221 segons altres fonts) i el va succeir el seu fill Pere II d'Arborea o de Bas-Lacon.

· Pere I d'Arborea, o Pere I de Lacon. Rei i jutge d'Arborea. Fou fill de Barisó I d'Arborea, que es va coronar rei de Sardenya a la mort del seu pare amb el suport de la major part de la noblesa favorable als pisans. Es va enfrontar a la vídua de Barisó, Agalbursa de Cervera, fet que va provocar la intervenció del rei de Catalunya, Alfons I, atés que Agalbursa era del Casal de Barcelona. Agalbursa va morir el 1186, però la lluita va continuar. Pel compromís d'Oristany del 1192 foren reconeguts els dos pretendents en condomini i, des de llavors, van governar conjuntament amb Hug I d'Arborea, de la casa de Cervera. El 1195, Guillem Salusi IV de Càller va envair el jutjat i va fer presoner Pere I. En canvi, Hug I d'Arborea va poder fugir.

Pere I va morir abans del 1207 presoner a Pisa. Estava casat des del 1189 amb Bina, de la que es va divorciar el 1191 (i que es va tornar a casar amb el comte Hug dels Alberti o Capraia el 1193). Va tenir un fill anomenat Barisó II d'Arborea. Va tenir també un fill natural, anomenat Gotifred que va morir el 1253.

· Pere II d'Arborea (?-1241), també anomenat Pere II de Bas-Lacon, o Bas-Serra, o vescomte Pere IV de Bas. Rei i jutge d'Arborea. Fou el fill d'Hug I d'Arborea, nominal vescomte de Bas que mai va visitar el vescomtat però que en mantingué el títol. Pere fou jutge únic d'Arborea, proclamat en vida del pare, el 1217. El 1228, pel fet de ser considerat aliat dels Visconti de Gallura, favorables a Pisa, fou atacat per en Guillem Salusi V de Càller, amb ajut de Marià II de Torres, al qui va haver de reconèixer un condomini d'Arborea. Tanmateix, en els següents anys, aprofitant les lluites internes, va quedar altre cop com a jutge únic.

L'any 1231, Eldiarda, regent de Bas, va traspassar la regència del vescomtat del Bas al seu fill Simó I de Palau, quan aquest es va casar amb Güeraua d'Anglesola. Pocs anys després, el 1241, Pere d'Arborea va vendre el vescomtat al regent, Simó, que així en va esdevenir vescomte i fou reconegut pel rei. Pere va morir el 1241. Es va casar el 1222 amb Diana Visconti, germana del jutge de Gallura, sota pressió d'Ubald Visconti i, més tard, en segones núpcies, amb una dama anomenada Sardínia. Fou pare de Marià II d'Arborea.

· Marià II d'Arborea (? - 1295) Fou rei i jutge 'd'Arborea, pel fet de ser fill de Pere II d'Arborea i IV vescomte de Bas. Havia de succeir el seu pare com a jutge d'Arborea però, com que era menor d'edat, va quedar sota tutela del seu parent Guillem de Capraia (fill d'Hug de Capraia, casat amb Bina de Lacon, exdona de Pere I d'Arborea, i membre de la família dels comtes de Capraia, una branca dels comtes de Prato o Alberti). Guillem de Capraia havia anat feia anys a l'illa amb els seus germans Anselm i Bertold i fou pupil del jutge Pere II d'Arborea, que el va designar tutor del fill. Des de llavors fou de fet el governant. Va afavorir Pisa i es va unir a aquesta en la guerra contra el jutge Cià de Càller i, després de la victòria del 1257, va obtenir un terç del jutjat. El 1255, el Papa Innocenci IV va reconèixer la senyoria sobre Arborea a en Marià, però abans es veié obligat a cedir el condomini sobre el jutjat al fill de Guillem, Nicolau de Capraia. Tanmateix, Guillem va morir després del 1264, i fou llavors quan finalment Marià II va poder governar efectivament: Primer com a tutor de Nicolau de Capraia i, vers el 1270, com a jutge titular, atès que el va fer empresonar i, el 1274, el va executar.

Marià II va governar també sobre una part del jutjat de Càller, però la va perdre ràpidament a mans del cosí d'en Nicolau, Anselm de Capraia. Marià va sol·licitar l'ajut del rei català Pere II (1284) i la va poder recuperar el 1287, essent Anselm derrotat i mort. Fou vicari general de l'Església al Logudor (Torres). Va morir entre 1295 i 1297. Es va casar amb una filla d'Andreotto Saraceno Caldera (morta abans del 1293) i en segones noces amb una filla de Güelf de la Gherardesca, el comte de Donoratico. Va deixar un fill, Joan d'Arborea, una filla (vivia el 1305) i un fill il·legítim, anomenat Barisó, que va morir vers 1305.

[El Castell del Burg, a Goceà (Goceano), una de les propietats del rei Marià IV d'Arborea a Sardenya.]

· Joan d'Arborea (?-1304). Rei i jutge d'Arborea. També anomenat Cià (Ciano). Fou fill de Marià II d'Arborea. Va succeir al seu pare com a jutge vers el 1297 sota la tutela de Tosorat Uberti, noble favorable a Pisa. Va morir en una revolta popular el 23 de març de 1304, causada per l'expropiació de terrenys comunals que després va vendre. Es va casar el 1287 amb Giacomina della Gherardesca, filla d'Ugolino, comte de Donoratico, la qual va morir el 12 de febrer de 1329. Va deixar una filla pòstuma, Joana, que va morir vers el 1308, i dos fills il·legítims: Andreuot d'Arborea i Marià III d'Arborea.

· Andreuot d'Arborea (? -1308). Rei i jutge d'Arborea. Va regnar entre els anys 1304 i 1308. Fou fill il·legítim de Joan d'Arborea i de Vera Cappai. Va succeir al seu pare després del 1295 associat a son germà Marià III d'Arborea i ambdós sota regència encara de Tosorat Uberti. Va morir després del 3 d'abril de 1308. No se li coneix descendència.

· Marià III d'Arborea (1285-1321) Rei jutge d'Arborea. Fou fill il·legítim de Joan d'Arborea i de Vera Cappai. Va succeir al seu pare després del 1295 conjuntament amb son germà Andreuot d'Arborea. Va ser jutge únic del 1308 al 1321. Degut al descontentament popular va canviar de política i després del 1297 es va acostar al Casal de Catalunya-Aragó, on el rei Jaume II el Just havia estat nomenat rei de Sardenya pel Papa. Va morir el 1321. El 1312 es va casar amb Constança de Montealcino, filla de Catino, comte d'Elci. Fou pare d'Hug II d'Arborea, nascut fora del matrimoni. Els altres fills naturals foren: una filla de nom desconegut, Guillem (mort després del 1335), Gonnari (mort abans del 1335), Sardínia (morta abans del 1335), Adelàsia (morta després de 1335), i dues filles més de nom desconegut.

· Hug II d’Arborea (? - 1335) Rei i jutge d’Arborea (1321-35), considerat per alguns fill il·legítim del jutge Marià III i de Paulesa de Serra. El 1322 treballà prop del papa en favor de la conquesta de Sardenya per part del rei català Jaume II el Just. Ajudà les campanyes de l’infant Alfons, i el rei li respectà la possessió del seu territori. Alfons III l’excusà de prestar-li homenatge feudal personalment i li concedí la facultat de poder donar títols als seus fills.

· Pere III d'Arborea (? - 1347) Rei i jutge d’Arborea. Fou el fill d'Hug II d'Arborea. Va succeir al seu pare com a rei i jutge d'Arborea el 1336. Es va casar el 1327 amb Constança de Saluzzo, filla de Felip de Saluzzo, governador de Sardenya. Pere III va morir a començaments del 1347 i la seva dona va seguir poc després, morint al convent de Santa Chiara d'Oristany el 18 de febrer de 1348. Van deixar només una filla pòstuma, Constança, que va morir de mesos. La successió va recaure en son germà Marià IV d'Arborea.

· Marià IV el Gran (?, aprox. 1310 — ?, 1377) Rei i jutge d’Arborea (1345-76), germà i successor de Pere III d’Arborea. S'educà, des de molt jove (1328), a la cort d’Alfons III i de Pere III de Catalunya-Aragó, on es casà amb Timbor de Rocabertí, filla del vescomte Dalmau IV (vers el 1335).

Malgrat la seva educació i el seu parentiu amb molts magnats catalans, canvià radicalment la política tradicional d’amistat amb la corona catalano-aragonesa. Des del 1353, fins a la seva mort, suscità revoltes continuades contra el rei Pere, alternant-les amb èpoques de submissió aparent. El 1363 intrigava, amb el papa Urbà V, per evitar la investidura del regne de Sardenya. Arribà a ser, de fet, l’únic sobirà de l'illa, puix que, des del 1369, la dominació catalana només es reduí a algunes ciutats.

· Hug III d'Arborea. Rei i jutge d'Arborea. Fou fill de Marià IV d'Arborea, a qui va succeir el 1376 com a jutge d'Arborea i comte del Goceà. Malgrat l'ascendència catalana de la seva mare Timbor de Rocabertí, Hug va continuar la política iniciada pel seu pare d'oposar-se al domini de la corona catalana sobre Sardenya. El 1363, es va casar amb una filla de Joan III de Vico, senyor de Viterbo, la qual va morir el 1369. Van tenir una filla de nom Benedetta.

De caràcter enèrgic, es va enemistar amb la noblesa de l'illa, la qual va aconseguir convèncer el poble d'iniciar una rebel·lió. El 3 de març de 1383 Hug III va morir assassinat a Oristany, en una revolta popular, juntament amb la seva única filla i successora, de dinou anys, Benedetta. Aquesta revolta que va proclamar la república. Cal dir que el dret al sobiranicidi estava reconegut a la llei d'Arborea.

[Retrat fictici de la reina Elionor d'Arborea, catalana nascuda a Molins de Rei. Obra d'Antonio Caboni, del 1881.]

· Elionor d'Arborea, també coneguda com Elionor de Molins de Rei (Molins de Rei, 1340 - Oristany, 1403) va succeir el seu germà Hug III d'Arborea i va apaivagar la revolta republicana que l'havia assassinat el 1383. En plena situació de guerra civil, va aconseguir ser reconeguda jutgessa amb els seus fills Frederic I d'Arborea i Marià V d'Arborea. Va continuar la política d'oposició a la corona dels Aragó, iniciada pel seu pare Marià IV, fins que hagué de pactar amb el rei Pere el Cerimoniós.

Quan el seu marit Brancaleone Doria era a Barcelona el 1383 per rebre un títol nobiliari, el rei el feu empresonar per servir de moneda de canvi. Finalment, el 31 d'agost del 1386, a Barcelona, Pere III el Cerimoniós signà la concòrdia amb Elionor, el pas definitiu per aconseguir la total pacificació de Sardenya, sota el ceptre dels reis de la corona d'Aragó.

Elionor manà publicà la "Carta de Logu", unes lleis molt avançades en comparació amb les dels regnes europeus de la seva època, amb noves normatives que regulaven la pagesia i dictaven normes que protegien les dones. La Carta de Logu va estar vigent durant més de 400 anys i va impregnar profundament la cultura d'organització de l'estat sard. 

Morí a causa de la pesta el mes de juny de l'any 1403 i, suposadament, està enterrada a l'església gòtica de San Gavino Monreale.

Com que Elionor estava casada amb un Dòria, a partir de llavors es va extingir la nissaga catalana dels Cervera, reis d'Arborea, que havia aconseguit el Jutjat d'Arborea el 1192, dos-cents anys abans, substituïda pel llinatge dels Dòria.

[Arbre dinàstic dels Cervera que van ser reis d'Arborea]

Un article d'en Bel·lònides.

Altres articles relacionats amb la Sicília catalana:

· Sant Felip Neri és en realitat el Sant Felip negre de Catalabiano.
· L'actual vila siciliana de Calatabiano és en realitat la catalana Catalabiano dels Cruïlles
· El nom de la vila siciliana de Caltanissetta prové del topònim català Catalaniseta
· La ciutat siciliana de Caltabellota fou fundada per catalans i es diu Catalabellota
· L'actual vila siciliana de Caltagirone és en realitat la catalana Catalagirona
· Perquè l'independentisme sicilià té per bandera la senyera catalana?