L'historiador Fernández del Pulgar (s. XVII) informa que bascos i gascons són el mateix
En aquest document, en llengua castellana, el religiós expert en història ens detalla que els bascons són els mateixos gascons i que la B (V en castellà) del topònim Bascònia (Vascónia en castellà) va mudar en una G, fent Gascònia (actual Gascunya), "com ha passat en molts altres noms". A més, esmenta altres historiadors que també certifiquen aquesta identitat entre gascons i bascons: els occitans Josep Just Escalíger, Francesc de Bellforest, Escipió Dupleix i Elies Vinet.
En paraules seves:
"Después de la muerte de Dagoberto, no dize ningun Escritor antiguo, como le portaron los Vascones (habla de los Vaccios, que entraron en la Nouen populania, porque ese es el titulo del capitulo de la región de la Novem populania, ocupada, y del tiempo que la ocuparon) con los sucessores Reyes Francos hasta Pipino; solo Fredegario, cap. 78. dize que no permanecieron en su fidelidad; pero que repitieron la costumbre antigua de hazer presas, y invadir los terminos agenos con mayor conato que antes; se prueba de que reynando Pipino, los Vascones posseian como proprias Sedes, placida, y tranquilamente toda la Nouen populania, y todas las tierras que se entienden desde los montes Pyrineos hasta el rio Garona; y se colige claramente de Fredegario, y de otros Escritores de aquel siglo.
Por lo cual aquella Provincia se llamó Gasconia, mudada la V en G, como sucede en otros muchos nombres; y asi lo reconocen los autores naturales de aquel sitio. Scaligero en la noticia de Francia. Belloforesto lib.3 cap. 43 de la descripcion de las quatro partes del mundo. Scipion Dupleix, Historiador Regio, en los Comentarios de los Sucessos de Francia, lib. 4, cap. 16. Y en los Anales de la vida de Clotario IV. Lo mismo sintió Elias Vineto, honra de la Escula de Burdeos, en el Comentario de la epist. 25. de Antonio, num. 493, cuyas palabras son:
"Retuvieron aun el nombre de Vascones en el Pyrineo cerca de Bayona, Ciudad de los Tarbellos, aquellos que llamamos Vascos, distintos en lengua, y costumbres de los Gallos, y Hispanos; pero los que los antiguos Escritores, Strabon, Plinio, Ptolomeo describieron por Vascones estendieron mas sus terminos en el mismo Pyrineo, desuerte, que los que aora se llaman Quipuscuos, y Navarros, antiguamente paree que se llamaron Vascones, y Gascones; como es lo mismo Gulielmo que Vuilielmo, entre nosotros, Galerio, y Valerio, Gardo, y Vardo. Pero los que se llaman Gascones en la Aquitania, estos se llamaron assi, de aquellos Vascones de el Pyrineo, que saliendo algun tiempo de sus saltos, cerca del año 590, como me parece colijo de San Gregorio Turonense en el lib. 9 de la historia de Francia, tomaron su asiento en medio de la Aquitania que por ellos se llamò Vasconia."
En aquest fragment veiem, per tant, com Fernández del Pulgar ens explica també que els bascos, que ell considera gascons i que relaciona amb els gals vacceus de la Tarraconensis, efectivament, controlaven la zona de la Nova Populània (Nova Pamplona, si entenem que la Populània era el que avui anomenem Pampalona o Pamplona) i totes les terres que s'extenen des dels Pirineus fins el riu Garona, és a dir, l'antiga Aquitània.
Què van ser primer, els bascos o els gascons?
En aquest punt també és interessant entendre que per a en Fernandez del Pulgar, primer va existir el terme Bascònia, que després es va corrompre en Gasconya, atès que diu que la V de "Vascònia" va canviar a una G de "Gascònia".
Aquesta lògica porta implícita la creença que primer van existir els bascos o bascons peninsulars i després, a mida que es van estendre al nord, es va produir la corrupció del nom, que va donar lloc als gascons de la Gàl·lia. Tindríem, per tant, un mateix poble amb dues denominacions, que de bascó va passar a gascó.
Tanmateix, Fernández del Pulgar considera als bascs un poble derivat dels antics gals vacceus. I això podria incorporar algunes contradiccions a la seva teoria, atès que la ruta que van seguir els pobles gals, segons els entesos actuals en cultura celta, sempre fou de nord a sud, i no pas a l'inrevés.
Així, o bé els bascos serien una excepció a tota la resta de pobles gals, i van migrar en direcció contrària a la resta de gals, o bé els bascos peninsulars provenen dels gals gascons, opció més encertada, al nostre entendre, de la mateixa manera que els catalans peninsulars provenen dels gals catalauni, o els venecians actuals deriven dels gals vèneti, per posar altres exemples. Els bascos, en aquest darrer cas, serien la punta peninsular d'una gran nació gascona, establerta originalment a la Gàl·lia, no pas a la Península Ibèrica.
Així, el canvi entre les terminologies hauria estat la inversa que planteja Fernández del Pulgar. La G de Gascònia s'hauria convertit en una V o B de Bascònia, i no pas a l'inrevés, com suggereix l'historiador del segle XVII. Si ens fixem en un cas similar, observarem que els termes "Walles" i "Gal·les", on també hi ha una variació similar del topònim, amb un canvi d'una W per una G, primer devia existir la G de "Gal·les", atès que aquesta nació fou fundada pels gals o celtes, i després es va produir la corrupció canviant-la per la W de l'actual "Walles". Aquest sembla ser l'ordre lògic segons la lingüística.
Cal no confondre aquí als bascons o gascons amb els euskeres. Els primers són els que parlen gascó occità i els segons són els que parlen la llengua euskera. A l'actual autonomia espanyola del País Basc peninsular, igual que a les actuals regions del País Basc francès i de la Gasconya, conviuen aquestes dues nacions i cultures ancestrals, d'orígens ben diferents, compartint un mateix territori.
En altres articles analitzarem que diuen exactament aquests historiadors que en Fernandez del Pulgar cita al respecte.
Un article de Bel·lònides.
[Imatge: Fragment de l'obra on l'historiador Fernández del Pulgar explica que els topònims "Vascónia" i "Gascónia" són el mateix.]
Altres articles relacionats:
· Els bascos són els gascons i la seva llengua històrica és l'occità-català
____
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada