Per Isidor de Sevilla, els gascons i els els bascos són el mateix, un poble de vaquers

-


L'historiador occità Francesc de Bellforest, del segle XVI, citant unes observacions de l'antic cronista llevantí Isidor de Sevilla (s. VI dC), ens explica que els gascons i els bascos són el mateix poble. Ho fa al seu llibre L’histoire universelle du monde, de l'any 1570. 

No confondre aquí als bascos, (que parlen bascó o gascó occità) amb els euskeres o euskalduns (que parlen la llengua euskera).

Concretament, en Bellforest ens diu al seu llibre, que ens ha arribat escrit en francès, el següent:

"D'autres (entre les quels est Isidore) sont d'aduis que ces peuples furent dits Waccons, & que on y a aiousté depuis la lettre G en lieu d'un V & pour un C mise une S & cecy pour respect d'une ville assise aux montz Pyreneens apelle Vacce & que pour avoirabondance de vaches, ils porterent ce titre."

Traducció:

"Altres (entre els quals hi ha Isidor) opinen que aquests pobles s'anomenaven Waccons i que s'hi va afegir la lletra G en lloc d'una V i que per a una C es va posar una S respecte a un poble assentat a les muntanyes dels Pirineus, anomenat "Vacce", que per tenir abundància de vaques portava aquest nom."

[Imatge superior: L'erudit llevantí Isidor de Sevilla, nascut a Cartagena].


[Text d'en Francesc de Bellforest del seu llibre L’histoire universelle du monde.]

Els "bascos" o "gascons" són els antics "vacons" i el seu nom prové de les vaques, segons Isidor

Així doncs, l'historiador es fa ressò de l'argument previ de l'erudit hispà Isidor, nascut a Cartagena l'any 560 dC, i que fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, a més de bisbe de Sevilla.

En aquest fragment, Isidor i Bellforest ens asseguren que els bascos i els gascons són el mateix poble, tal i com fan altres erudits que hem anat recollint en aquesta web. 

Per a ell, i per Isidor, els bascos són els antics "waccons" o "vacons", també anomenats "Vacce" o "vaccis" en llatí, establerts a banda i banda del Pirineu. Amb el temps, el nom original, amb V, va patir el canvi per una G. Així, els "vacons" o "vascons" o "bascons" haurien passat a dir-se "gascons".

Aquesta teoria, a més, ens proposa una etimologia pel nom d'aquest poble. Segons Bellforest, i abans Isidor, els "vacons" porten aquest nom pel fet de ser un poble amb abundància de vaques, és a dir, pastor o ramader. Així el nom de "vacons" seria l'equivalent al de "vaquers". 

I, efectivament, a la zona dels pirineus és abundant la presència de vaques i de pastors. Si aquesta etimologia fos certa, la paraula "basc", en català, s'hauria d'escriure amb V, i no pas amb B, en consonància amb el terme "vaca" o "vaquer".



_______

Patrocineu Història Usurpada


Patrocineu, amb 5 euros, o amb la quantitat que vulgueu, la investigació documentada de la història de la nostra nació ancestral. Doneu-nos el vostre suport i feu-vos patrocinadors d'Història Usurpada. Recuperarem plegats el passat de la nació catalana.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

-
Imatge
Imágen del volcán  El cofre de Perote , en  Perote , México. El cofre de Perote es un volcán situado en el estado mexicano de Veracruz, en la zona de encuentro del Eje Neovolcánico con el extremo sur de Sierra Madre Oriental. Con sus 4.200 metros sobre el nivel del mar, El Cofre de Perote está considerada como la octava montaña más alta de México. El nombre del volcán relaciona con el de la vecina población de Perote , uno de los 212 municipios del estado de Veracruz. El nombre indígena de la montaña, Nauhcampatépetl , en náhuatl, significa piedra cuadrada y, efectivamente, define muy bien la morfología de su cima, tan singular. Pero del supuesto nombre en español, El cofre de Perote, no podemos dejar de sospechar que es una traducción de la lengua catalana. Perote , topónimo español o catalán? Perote nos parece un topónimo construido a partir de una traducción literal del aumentativo catalán Perot , derivado del nombre própio catalán Pere  (Pedro) ...
Més informació

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

-
Imatge
Portada de la Gramatica de la lengua vulgar de España , del 1559. Al llibre titulat  Gramatica de la lengua vulgar de España ,  obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.  Sembla ser que aquesta gramàtica per a estrangers, la primera dedicada a la llengua que avui coneixem com a espanyola, va lliurar-se de la censura i el seu contingut no fou adulterat, potser pel fet d'editar-se i distribuir-se a Lovaina. Per aquest motiu, la versió de la realitat històrica que hi trobem és ben diferent a la que figura en altres textos que sí van ser revisats i adulterats per la censura espanyola i que la historiografia acadèmica ens vol fer passar per verídics. Fragment de la Gramatica de la lengua vulgar de España . Així, en aquest llibre, per exemple, se'ns diu que l'espanyol...
Més informació

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'

-
Imatge
El término Arragon , que refiere a Aragón , deriva de Tarragon , que refiere a Tarragona . Así de contundente se mostraba el historiador británico Peter Heylin, en 1636, cuando publicó el libro titulado  Μικροκοσμος. A little description of the Great World. Augmented and revised. L.P. El equipo de investigadores de La historia usurpada ha recogido este interesante dato que nos lega el tratado inglés de Heylin y que vendría a confirmar la teoría que deriva el topónimo Aragón de una corrupción del término Tarragona . Peter Heylyn o Heylin (1599 - 1662) fue un eclesiástico y erudito inglés, autor de muchos tratados históricos, políticos y teológicos, como  Microcosmus , en 1621, y Cosmographie , en 1657. El investigador catalán  Miquel Llaurador  fue el primero en considerar la posibilidad que el topónimo Aragón provenga de una corrupción o adulteración del topónimo Tarragona,  a raíz de los estudios que estava realizando sobre el cosmógrafo tarraconense Jeroni...
Més informació