Documents històrics del català de Navarra: La testimoniança de l'incendi de Pamplona (1296)

L'estudiós navarrès José Maria de Huarte (Goñi, 1829 – Pamplona, 1916) ens informa en un article seu que a l'Arxiu Municipal de Pamplona, al calaix B. s. s., hi ha un pergamí manuscrit, datat del 1296, escrit en "Romanç de Pamplona", és a dir, en català de Navarra, on es recull el testimoniatge de la persona que es va confessar autora del gran incendi que es va produir en aquesta ciutat el 1258 dC. El document, conegut pel títol de Testimoniança d'aquel qui ardí la població de Pampolona, és molt valorat pels experts navarresos per la singularitat del seu contingut. No obstant, nosaltres pensem que ho és, sobretot, pel fet de constituir un testimoni preciós de la parla catalana en aquestes contrades. 

El text és la confessió d'un ciutadà de Pampalona (actual Pamplona), de l'autoria de l'incendi. El confessor, anomenat Aznar, reconeix que va prendre foc a casa seva per accident i admet haver estat el causant de la mort del seu nebot. Els fets es van produir quan, una vegada adormit el nebot, mentre Aznar es dedicava a matar puces i altres insectes amb una candela, es va prendre foc a l'estança. L'incendi provocat de seguida es va estendre per la cambra, la casa i pel veïnat. 

Aznar va poder fugir, però no va poder rescatar el seu familiar, fet que el va obligar, amb vergonya i espant, a marxar de la vila per sempre més i mirar de refer la seva vida a Ultramar. Al seu pas per Montpeller, Aznar explica la història a uns coneguts de Borc de Sant Nicolau, de Pampalona, de Montpeller i de Baiona, que en deixen constància jurada i li donen almoina.

[Imatge superior: pont medieval de la Magdalena, damunt el riu Arga, a Pamplona.]

[Imatge del pergamí original del testimoniatge de l'incendi, del 1296 dC]

No sabem amb certesa on fou escrit el text, però els seus autors ens indiquen que són de Montpeller, Baiona, Burcx i de Pampalona i que romanien a Montpeller quan es van trobar amb l'Aznar, que vivia a Población, una de les barriades de Pamplona. Al text s'hi parla un perfecte català, amb alguns detalls i deixos occitans i aragonesos. Ens diuen que el text és escrit en Romanç de Navarra. Tanmateix, com ja hem vist en un altre article, actualment aquest romanç és considerat pels lingüistes com una varietat del català antic que es parlava en aquestes contrades.

El mateix José Maria de Huarte, quan comenta els dos textos que ara us reproduim, reconeix amb sorpresa "avenços prodigiosos de l'idioma, que no són un símptoma aïllat del pergamí en qüestió, atès que nombrosos altres documents d'aquest temps (...) permeten afirmar que el romanç navarrès en que estan escrits era la parla usual dels pamplonesos d'antany". 

És a dir, que l'erudit reconeix que a Pamplona, capital de Navarra, es parlava un perfecte romanç de Navarra, és a dir, català. La raó per la qual ens han fet passar el català per "Romanç de Navarra", al nostre entendre, rau en raons polítiques i no pas científiques. El català-occità fou la llengua social i de poder durant set segles en aquest país de Navarra, tal i com ens suggereixen els estudis del lingüista navarrès Ricardo Cierbide (enllaç) i com també defensa l'investigador Manel Capdevila (enllaç).. 

Us reproduïm el text, amb una transcripció, per a que pugueu valorar i jutjar vosaltres mateixos com era de bonic el català de Navarra, llengua històrica d'aquest reialme tan lligat a Catalunya i que avui ja pràcticament és desapareguda, per obra dels governs espanyol i francès i la desídia de certs polítics i erudits colonials navarresos.

Transcripció:

"In Era M CC e novanta e seys ans. Sabuda cosa sia a totz omnes als qui son empresent e als qui son per venir. Que lo divendres VIII dias el mes de ffebrer. Que io Pere Iulian vengui de conoyssut e de manifest que eray en Mont Pesler quant Aznar de la Poblacion de Pampalona vengui sobre nostre solaz en la cambra devant la casa de Don Guillem de Maraynach. On maniavan e bevian io Pere Julian ab altres conpaynnons de Mont Pesler e de Bayona e de Pampalona de Burcx. E nos demandamesli nohelas de Navarra. E el dis nos que era bona de pan e de vin e que era bona de patz. E pueys demandamesli novas de la vila de Pampalona, de la Poblacion e de la Nauarraria, del ardezon del foc coma avia estat, ni omnes del Borc de Pampalona si eran mal merentz. E el respondi nos que omne ni lemna del Borc de Sant Cerni de Pampalona que non eran mal merentz, ni nengun altre omne ni femna dest monde, si non el metys que lo avia fayt de sa man, e que nengun altre omne ni femna dest monde non enculpassen ni en metissen en peccat lurs almas, mas. Que el lo avia fayt e non a son grat. En apres demandames li coma li era avengut: el dis nos assi que avia fayt son leyt' e que colcha son nebot en son leyt e ades atant tost coma el agui colchat a son nebot que se adormi a espulgava sa roba. E pueys el meys que se despuylla e que espulgava sa roba, e pueys en apres que prengui la candela de seu e que ardia las puynaysas del son leyt e dels espuyratz. E el caçant las puynaysas alça la man con la candela, : prenguise la candela al cambe. En apres prengui la candela de seu e "volgui la fermar al espuyrat e non la podi fer tener. E en atant el contendent con la candela que non la podia far tener, apoderasse lo foc. E non podi donar recapte. E cadi lo foc sobre lo leyt dont jazia son nebot assi que el non li podi ouiar e ardisse son nebot el foc. E per la grant vergoyna que agui quant non lo podi trayre del foc a son nebot, que sen anava foras de la terra. E dizi nos encara mas que demandant las almosnas que era ouiat en Mont Pesler e que sen anava per a la terra de Oltra Mar en atant io doneyli i diner per lamor de Dios."

Un segon document 

La mateixa confessió dels fets es repeteix, de manera similar i en la mateixa llengua catalana de Navarra, en un altre document manuscrit que també recull al seu article en José Maria de Huarte. Es tracta de la declaració d'en Pere Santz, fill de Martí Santz el Mercer, a qui Aznar de Pamplona va acudir a demanar almoina, mentre es trobava a la Sarraria de Montpeller.

Transcripció:

"In Era M.CC.XC e seys ans. Sabuda cosa sia a totz omnes als qui son empresent als qui son per venir. Que lo divendres" un dias del mes de fabrer. Pere Santa fill Don Martin Santz lo mercer qui fu, vengui de conoyssut : de manifest que era en Mont Pesler en la Sarraria con altres mercades, assi que vengui Aznar de la Poblacion de Pampalona demandant per lamor de Dios. E io Pere Santz demandeyli de dont era el dizime que era de Pampalona. E io sobre aquo demandeyli del foc de la Poblacion de Pampalona el dis me que en sa casa se era pres lo foc, e io dizili conta ni como non, e el dizime que auia colchat a son nebot que li espulgaua sa roba. e pueys en apres el despuyllasse tot despuyllat vedi las puynaysas que li anavan per son leyt. prengui la candela: ardia las puynaysas e seguent las puynaysas ab la candela de seu per lespuer en sus, prengui se la candela al cambe. E io demandeyli tu non podras matar lo focoel dis me que atant fort se era pres lo foc al cambe que era molt, que hanc non li podi donar cab. E de. mandeyli encara mays tu per que teneres vengut. E el dizime que per nenguna altra cosa non sen era vengut si non per son nebot que era ardit el foc. per que non lo auia trayt del foc, que per grant vergoyna que avia que sen era vengut. Et io dizili e tu non sabs nengun mester con que podisses ganar ta vida. El dizime que era baster e puys non trobas nengun que te done a gaynar. Respondi que non. E puys que vols tu far. Dis me que el yria a Oltra Mar que era bon balester. Que altra vegada y avia estat a que tot lo que avia perdut el foc que lo avia gaynat en Oltra Mar. E disme que vn lombart que li avia donat una gonela pobra per lamor de Dios, que altra vetz lo avia vist en Oltra Mar. En atant io doneyli 1 diner per lamor de Dios. De tot aquo son testimonis odidors qui furen a present de tot aquo assi com sobrescriut es Don Pere Costantin lo mayor: Don Johan Sanchez a Don Bertran de Luch: Don Bergoyn dels Arcx e Don Johan Durant e Don Pere Durant: Miguel Baldoyn Pere Esteuan: Martin Periz escriuan Jurat del conseyll d' Estela, els assi se atorgaren per testimonis. E per la pregaria e mandament dels sobre ditz Pere Julian: Pere Santz fill Don Martin Sanz lo mercer qui fu, es sayellada esta carta con lo sayel de Don Pere Costantin lo mayor e con lo sayel Don Johan Sanchez e con lo sayel Don Bergoyn dels Arex e con lo sayel Don Johan Durant e con lo sayel del sobredit Pere Julian."

Altres articles relacionats:

· Els bascos són els gascons i la seva llengua històrica és l'occità-català, no pas l'eusquera
· Catalunya i Occitània són la mateixa nació. Cinc proves documentals

· L'occità-català fou la llengua social i de poder al País Basc i Navarra durant set segles