La primera columna de Jordanes: La Torre d'Hèrcules d'A Coruña

L'actual Torre d'Hèrcules, prop d'A Coruña, a Galícia.

En un article anterior hem vist que l'historiador romà Jordanes situa el que avui coneixem com a Columnes d'Hèrcules, que ell anomena promontoris, a la Gallaècia i la Lusitània. En aquest article tractarem la columna que ell preveu a l'antiga Galícia.

Recordem la cita de Jordanes:

Alguns col·loquen també, entre les illes de l'Oceà, aquells dos promontoris bessons de Galliciae i Lysitaniae en un dels quals s'observa encara el temple d'Hèrcules i en un altre el monument a Escipió (o Cipió). No obstant això, atès que estan units a l'extrem del territori gallec, pertanyen més al gran continent europeu que a les illes de l'Oceà.

Efectivament, a la zona costera de A Coruña hi ha un promontori que s'eleva i s'endinsa en la mar amb una edificació al capdamunt, que avui coneixem com Torre d'Hércules (imatge superior i inferior). Aquest edifici avui és un far, i no pas un temple, com ens indica Jordanes. Un far de 57 metres d'alçada i gairebé 1900 anys d'antiguitat. Malgrat que l'edifici actual és una reconstrucció recent, els acadèmics ens diuen que és l'únic far romà que es manté en funcionament des del primer dia.

Se'ns informa que la Torre d'Hèrcules va ser construïda al segle II dC, pels romans, com un far de navegació encarregat durant els regnats dels emperadors romans Trajà o Adrià, però hi ha qui pensa que és més antiga i fou edificada pels fenicis. Segons indica la inscripció al peu de la torre, i les referències documentals que hi ha sobre la ciutat de Brigantium (actual La Corunya), es revela l'existència d'una lluminària ja a l'època de Trajà, construït per Gai Sevi Lupus, arquitecte d'Aeminium (actual Coimbra). L'actual torre és moderna, atès que Carles IV en va manar una reconstrucció completa d'estil neoclàssic.

La referència documental més antiga d'un far a la zona d'aquesta Brigantium és de l'historiador romà de Tarraco (Tarragona), Pau Orosi (Paulus Orosius), del segle IV dC. A la seva obra Historiae adversum Paganos, (415-417) ens diu:

Secundus angulus circium intendit, ubi Brigantia Gallaeciae civitas sita altissimum farum et inter pauca memorandi operis ad speculam Britanniae erigit. 

Traducció:

"Al segons angle del circuit de circumnavegació de la Hispania, on hi ha la ciutat de Brigantia, de la Galaecia, un far molt alt és erigit entre uns pocs monuments conmemoratius, guiant envers la Britannia".

No es coneix amb certesa quin era l'aspecte exterior de la torre en temps dels romans. Però després de les excavacions arqueològiques realitzades a la base de l'edifici, es creu que comptava amb un mur perimetral exterior i amb una rampa o escala de pedra que donava accés a la plataforma superior. Tampoc se sap amb exactitud quin seria el coronament romà de la Torre, però per les dades conservades tindria una planta circular acabada en forma de cúpula amb un forat al centre, per a la sortida de la llum i del fum que servia de guia als vaixells.

El nucli interior, avui conservat, té en planta una base quadrada amb quatre buits interiors que es comunicaven dos a dos; en alçada, s'articulava en tres pisos successius i els buits estaven oberts amb voltes de canó. Possiblement aquests espais poguessin servir, entre d'altres funcions, per guardar el material combustible que cremaria a la part superior i també per al resguard del personal de servei a la Torre.

Suposades restes romanes de la Torre d'Hercules d'A Coruña.

Ens diuen que en algun moment de la seva història, el far anava acompanyat d'una edificació o fortificació però que, a causa de les disputes entre el comte de Traba i l’arquebisbe Xelmírez sobre la propietat del mateix, el seu manteniment va restar abandonat i l'edifici va quedar mig enrunat.

Se sap també que el 1553 es van dictar unes regles contra l'ús de les seves pedres per a proveir altres edificis i que el 1682, el duc d'Uceda, capità general de Galícia, va encarregar la restauració del que es coneixia com a Castelo Vello, dada que ens confirma que hi havia un castell o edifici.

Semblaria, per tant, que la Torre d'Hèrcules es va convertir en castell i en objecte de disputa entre els reis i els senyors eclesiàstics i nobiliaris. Entre els anys 991 i 1126 la Torre va estar, excepte alguns breus períodes, sota el domini dels bisbes de Santiago de Compostel·la. I ja sabem que era costum dels catòlics destruir tot rastre de temples pagans. Això podria explicar la desaparició del temple.

En aquesta època, a la banda est de la Torre, enganxat al seu mur exterior, va existir una construcció rectangular de murs de pedra i dividida en dues estances. Les excavacions arqueològiques realitzades posen de manifest una gran abundància de llars i restes de ceràmica i orgànics que indiquen que va haver de funcionar de cuina.

Aquesta deixadesa li va ocasionar la pèrdua, entre altres coses, de la muralla exterior. Es una dada molt interessant, perquè aquesta edificació, fortificada o no, de la qual avui ja no hi ha rastre, podria haver estat l'antic temple d'Hèrcules que ara no trobem.

La primera referència coneguda al far, també anomenat Far de Brigantium prové d'Istro Aètic i de Paulus Orosius. Aquest últim, a la seva Historiae adversum Paganos, escrita al voltant del 415–417 dC, ens diu:

Text original:

Hispania universa terrarum situ trigona est et circumfusione oceani Tyrrhenique pelagi paene insula efficitur, huius angulus prior, spectans ad orientem, a dextris Aquitanica provincia, a sinistris Balearico mari coartatus, Narbonensium finibus inseritur. Secundus angulus circium intendit, ubi Brigantia Gallaeciae civitas sita altissimum farum et inter pauca memorandi operis ad speculam Britanniae erigit.

Traducció:

El conjunt d'Hispània és, per la forma del seu territori, triangular i, en envoltar-la l'Oceà i la mar Tirrena, es converteix en una península. El seu primer angle, que mira a orient, limitant amb la província d'Aquitània per la dreta i amb el mar de les Balears per l'esquerra, s'introdueix en el territori dels narbonenses. El segon angle mira cap a Mestral, on és situada Brigantia, ciutat de Gallaecia, que ha aixecat, per a il·luminar la ruta de Britània, un far molt alt, obra digna de recordar com n'hi ha poques. 

La torre d'Hércules i el monument al mític cap celta de la Gallaècia, Breogán.

Es creu que A Coruña podria ser la població de Brigantium, que conté el far, i que va estar habitada pels àrtabres, una tribu d'origen gal. També Ptolemeu la menciona al segle II dC. Els romans van arribar-hi entre els segles II i I aC i la vila va començar a créixer, especialment durant els segles I i II dC, quan es construeix la Torre d'Hèrcules, per decaure a partir del segle IV i sobretot amb les incursions normandes, que sembla que van fer fugir la població cap a l'interior. L'actual població de La Corunya rebia, a l'alta edat mitjana, el nom de Faro, per influència de la torre, i el 1208, se sap que el rei gallec Alfons IX refunda Crunia com el seu port iuxta Turrim de Faro in loco qui dicitur Crunia, és a dir, prop de la torre del far. A partir d'aquí, la vila comença un gran desenvolupament mercant i pesquer.

Podem comprovar al mapa de la zona (imatge inferior) que, efectivament, el far d'A Coruña es troba en un promontori que s'endinsa al mar en la zona més occidental d'Europa. En aquest punt coincidiria amb la descripció de Jordanes. La navegació de cabotatge, que és la que majoritàriament es practicava a l'antigor, requeria de fars com aquest d'Hèrcules, que podria haver estat un punt important, atès que assenyala el lloc on acaba la Costa da Morte. Es aquest un tros de litoral perillós que diuen que va rebre aquest nom degut al nombre important de naufragis que s'hi han produït al llarg de la història. Una zona exposada directament a la marea de l'Atlàntic, amb penya-segats i forts corrents, la perillositat dels quals es veu augmentada amb els temporals, que hi són freqüents.

La Torre d'Hèrcules indica el final de la Costa da Morte i els ports segurs de A Coruña.

Tanmateix, cal dir que el nom de Costa da Morte també podria tenir un sentit astral i religiós, i relacionar amb el fet que és la part més occidental d'Europa, amb la vila de Finisterra a l'inici, i per tant, és on es pot contemplar la 'mort' del sol. Antigament es creia que el sol descendia cada dia a l'Oceà en aquest punt i el seu foc s'apagava i entrava en el regne humit, fosc i fred de l'inframón.

A més, el Far d'Hèrcules també indica, als navegants que es dirigeixen a les Gàl·lies o a Britannium, que cal girar les naus en direcció nord, si no es desitja entrar a la zona de les grans ries d'A Coruña i de Betanzos, i poder enfilar envers El Ferrol i el Cap Prioriño. I finalment, el far també és un senyal de l'arribada a la zona dels ports segurs que es troben després de passar la Costa da Morte, on els mariners feien aturada, descans i reparació de les naus, si havien tingut un viatge difícil. Si la ruta era l'oposada, és a dir, de nord a sud, el far indicaria als vaixells l'inici de la Costa da Morte.

Antigament, com ens recorda Jordanes, hi devia haver també en aquest emplaçament un temple a Hèrcules, que acompanyaria el far i que permetia als mariners que hi feien aturada agrair al deu solar l'haver pogut superar les dificultats de la Costa da Morte o demanar-li protecció.

La Torre d'Hèrcules, d'A Coruña, forma un promontori que s'endinsa a la mar.

En tot cas, en aquesta zona hem trobat el promontori i un far documentat dedicat a Hèrcules, si be no ha quedat rastre del temple que ens comenta Jordanes i que ens sembla suggerir Pau Orosi, quan ens diu que el far esta entre monuments conmemoratius. A més, hi ha indicis d'una edificació anexa al far, que podria ser aquest temple que trobem a faltar. I d'altra banda, tampoc tenim cap indicació que el mateix far fos un temple en temps pretèrits. Tanmateix, tenim motius per pensar que aquesta és, efectivament, una de les dues veritables columnes d'Hèrcules de Jordanes.

Continuació de l'article:

· Les Columnes d'Hèrcules són a Galícia i Lusitània, segons el cronista romà Jordanes
· La segona columna d'Hèrcules: El far i temple de Juno Cispius a Chipiona

. #cat #columnes # mitologia #toponimia