La segona columna de Jordanes: El far i temple de Juno a Chipiona
El modern far de Chipiona, el més alt de l'estat espanyol i el tercer d'Europa.
Al llibre Memorias de Historia Antigua XXI - XXII (2000 - 2001), publicat per la Universidad de Oviedo, l'any 2005, trobem l'article titulat Jordanes i la problemàtica de la Gètica, a càrrec de Serafín Bodelón. En aquest interessant anàlisi de l'obra de Jordanes, on l'autor fa una crítica severa de l'historiador romà, ens parla de la segona de les columnes d'Hèrcules i ens revela la seva situació geogràfica, que ell creu que Jordanes situa a Chipiona, a l'Andalusia, molt a prop de Cadis.
Recordem que, en un altre article, hem vist com Jordanes identificava la segona columna com un promontori a Lusitània que alberga un monument a Escipió o Cipió, que encara era visible al segle V dC, que és quan l'historiador ens deixa el testimoni.
I efectivament, segons els geògraf grec Estrabó (Estrabó, III, 1, 9) i l'historiador romà Pomponi Mela (Mela III, 4), va existir a la vila de Chipiona, a l'Antiguitat, un far situat a la desembocadura del riu Guadalquivir, que rebia el nom de Turris Caepionis (Torre de Cipió) o Caepionis monumentum (Monument a Cipió). Ens diuen que el nom li ve per haver estat construït a instàncies del cònsul romà Quintus Servilius Caepio, entre els anys 140 i 139 dC, o per algun dels seus descendents de la familia dels Cipió (o Cepió o Capió o Escipió). Aquest Quintus Servilius Caepio va lluitar contra Viriat, els vetons i els galaics.
I fixeu-vos que aquest Caepionis monumentum (Monument a Cipió) és exactament el monument que esmenta Jordanes per referir-se a la seva columna de Lusitània. Altres autors li diuen 'la foguera de Publi Escipió', atès que un far era una foguera que feia senyals de fum, durant el dia, i de llum, durant la nit, i que relacionen amb el sepulcre del mateix personatge.
En aquests llocs [en referència a la zona de Gades, identificada avui amb la vila de Cadis] hi ha l'Oracle de Menesteu i la Torre de Cipió, fundada en pedra, que és envoltada per la mar, obra meravellosa, com ara el Far, fet en profit dels navegants, perquè baixant el Riu [en referència al riu Betis, avui identificat amb el Guadalquivir] la sorra forma baixos, i abans dels desguassos té aquest lloc esculls sota l'aigua; de manera que abans necessitava alguna claredat [en referència a alguna lluminària o senyal].
Chipiona
La torre complia una funció d'avís d'un lloc perillós per a la navegació, i també marcava la desembocadura d'un riu navegable, el Guadalquivir. Per tant, com dèiem, tradicionalment s'ha vist en el nom d'aquest far l'origen del nom de la vila de Chipiona, que coincideix amb l'emplaçament. De tot això no queda més constància que la bibliogràfica, malgrat que ja s'han produït algunes troballes arqueològiques romanes que daten de segle II a. C.
Sense cap mena de dubte, en record d'aquest ancestral far, i per les necessitats de la navegació, existeix avui el modern far de Chipiona. De fet, la població andalusa s'enorgulleix de tenir el major far d'Espanya, el tercer d'Europa i el cinquè del món. L'altura de la torre actual, des de la seva base, és d'aproximadament uns seixanta-nou metres i data de l'any 1867. Està situat en l'anomenada Punta del Gos, just a la platja de Chipiona. Es va construir per evitar que els vaixells tinguessin problemes a l'accedir a riu Guadalquivir i xoquessin amb la Pedra Salmedina, un perillós escull proper a la costa.
Anem a veure que diuen exactament els testimonis més antics. Pomponi Mela, natural d'aquesta zona, ens diu a la seva Història Geogràfica (40 aC):
Extra Junonis ara templumque est: in ipso mari monumentum Cepionis, scopulo magis, quam insulae, impositum.
Traducció:
A la part de fora del golf, hi ha l'ara i el temple de Juno i, a la mateixa mar, la fortalesa (o sepulcre, o monument) de Cipió (o Escipió), que sembla establerta més en un escull que no pas en una illa.
La de Pomponi Mela és una cita molt interessant. De la mateixa manera que ens passa amb la primera columna de Jordanes, la Torre d'Hercules d'A Coruña, que ja hem analitzat en un altre article, aquí el romà ens relaciona la columna amb un temple i amb una ara sagrada. Però aquesta vegada, és un altar dedicat a una deessa llunar, Juno i no pas al déu solar. Pel que diu Pomponi Mela, el temple és en una banda i la fortalesa o monument a Escipió queda en una altra.
Monumentum Cispius o monumentum Cepionis?
Tanmateix, el terme llatí monumentum pot tenir moltes interpretacions, i tant pot fer referència a una fortalesa, una torre, un monument, un sepulcre o un temple.
Respecte a la possibilitat que es refereixi a un temple a la deessa Juno o Iuno o Lluno, cal tenir en compte que aquesta divinitat és també anomenada Lucina i, per tant, relaciona amb Llúcia, Lucia, i de retruc amb Anda-lucia. Alguns estudiosos, a més, relacionen Lucina amb la paraula lucus (clariana en un bosc sagrat).
D'altra banda, la deessa tenia, des de temps antics, un santuari al Cispius, nom aquest, per cert, molt similar a Chipiona i que podria haver donat nom a la ciutat. Altres experts, creuen que es tracta d'una paraula derivada de lux (llum) i estaria relacionada amb el part (donar a llum), amb els nens i, sobretot, amb l'astre lunar, que és una lluminària.
Pel fet que els cronistes ens diuen que Chipiona tenia un temple a Juno, potser el nom de Chipiona podria relacionar amb Juno o Lucina. Així, de Cispium o Cispius Monumentum, que significa Monument Cispi, en relació amb el temple que la deessa Juno tenia al Mons Cispius, a Roma, s'hauria derivat Caepium Monumentum que, haurien relacionat amb Capió, Cipió o Escipió. Es una possibilitat.
La Muntanya Cispius o Pujol Cispià o Mons Cispius és un dels diversos noms que rep el Pujol Esquilí de Roma. L'Esquilí (Esquiliae o, més tard, Mons Esquilinus) és un dels set turons de l'Antiga Roma. Els noms dels seus tres cims eren: Cispi (Cispius), Fagutal i Opi (Oppius). Va donar el seu nom a una de les quatre regions, juntament amb la Suburana, Colina i Palatina, en què es va dividir la ciutat en època republicana.
En tot cas, sigui certa o no aquesta proposta de toponímia, el que queda clar és que les fonts asseguren que hi havia un temple lunar i una Ara Lunae a Chipiona.
On eren el temple i el far? La Pedra Salmedina
Anem per parts. Primer de tot, on era situat aquest monumentum a Juno, ja sigui una fortalesa, una torre monumental o un sepulcre? Per esbrinar-ho cal prestar atenció a les paraules d'Estrabó i de Mela.
El primer ens diu que la Torre de Cipió, que ara sabem que podria ser dedicat a la deessa Juno Cipius, és fundada en pedra i és envoltada per la mar, i afegeix que és una obra meravellosa, especialment el seu far, fet en profit dels navegants. El segon, ens diu que trobarem a la mateixa mar, la fortalesa de Cipió, que sembla establerta més en un escull que no pas en una illa.
De la descripció d'Estrabó es dedueix que no només hi havia un far, sinó que el terme torre aquí s'ha d'entendre com un edifici, fortalesa o palau. I ens detalla que era una obra meravellosa, especialment el far. De la descripció de Mela es dedueix que és a la mateixa mar i que sembla establerta més en un escull que no pas en una illa.
El que més s'adiu amb aquesta descripció, sens dubte, és el curiós llogarret que a la vila coneixen com la Pedra Salmedina, (imatge inferior) un popular escull situat davant del far, que queda cobert completament per l'aigua quan hi ha plenamar i que sempre ha estat un perill pel trànsit marítim que discorre per la zona. Segons la tradició, en època romana, aquesta roca formava part de la terra ferma i podem suposar que és on hi havia l'antic antic palau i el far. Actualment, la pedra es troba senyalitzada amb una petita balisa amb aspecte de far.
Per la seva singular localització aquesta Pedra de Salmedina ha estat sempre un gran parany per a tot tipus de navilis, entre els quals s'inclourien gran quantitat de galions, donat l'elevat nombre de canons submergits trobats al seu voltant. Aquesta part de la costa és un indret ideal per a la recerca de restes de vaixells enfonsats.
Per fer-nos una idea d'aquest illot, cal saber que la Pedra de Salmedina fa uns set quilòmetres de longitud des de la Punta del Gos de Chipiona. I una dada molt reveladora és que es coneix que albergava un poble romà, aixecat juntament amb el far de fum, que molts anys després, quan va ascendir el nivell de la mar, va quedar abandonada i tota coberta pel corall, com es veu avui.
Hi ha una nombrosa quantitat de troballes arqueològiques registrades pels submarinistes en aquesta zona. Recordem que Pomponi Mela ens diu que la fortalesa de Cipió sembla establerta més en un escull que no pas en una illa. Es molt probable, per tant, que el temple i el far de Juno fos situat a la mateixa Pedra de Salmedina.
D'altra banda, hi ha registre de la troballa en aquest illot de Pedra Salmedina de tres tombes de marbre blanc que es coneix que pertanyien a personatges de la noblesa romana. Per tant, era un centre sagrat on la gent s'hi enterrava. Un temple que, sense cap mena de dubte per la nostra part, i a tenor dels testimonis documentals, queda clar que dedicat a la deessa Juno Cipius. Actualment, aquestes tombes es troben en propietat de particulars, malgrat que és previst que retornaran al municipi quan es faci el museu de Chipiona, que ha de mostrar-nos la gran quantitat de restes romanes de l'antiga ciutat.
Finalment, cal fer algun comentari sobre el concepte Salmedina. Es un terme que sembla compost de Sal i Medina. Medina és el nom donat als nuclis antics de les poblacions del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient. Per tant, podria ser que parlèssim d'una ciutat de sal o una ciutat blanca com la sal, com seria propi d'un temple dedicat a la Lluna. D'altra banda, també es dóna la casualitat que Salmedina existeix com a paraula en llengüa catalana, però diuen que és un terme adquirit de l'àrab.
En tot cas, el Salmedina, a la corona catalano-aragonesa, era un magistrat amb funcions governatives i judicials la jurisdicció del qual s'estenia al propi municipi i al seu terme. I a les moreries valencianes, era l'oficial que jutjava les causes menors. Per tant, estaiem parlant d'un lloc on s'impartia justícia.
Una altra possibilitat és fer venir el nom de Salmedina de la suma de Sal i Madrina o Sal i Marina. La reina divinal i lunar Juno, en aquest cas, seria la madrina de sal, la mare de la mar. La deessa lluna sempre relaciona amb l'aigüa, els rius, llacs, marees, mars i oceans, de la mateixa manera que el deu sol sempre relaciona amb el foc i tot allò que el produeixi.
Tanmateix, Pomponi Mela ens parla d'una ara i un temple a Juno, que segons ens diu, es troba a la part de fora del golf. Aquí poden haver-hi moltes interpretacions, perquè l'illot i la mateixa població de Chipiona estan just al final del Golf de Cadis. Per tant, en sentit estricte, la Pedra Salmedina, pel fet de ser un illot, ja estaria situat fora del golf.
De totes maneres, hi ha qui veu el temple a Juno en un altre indret. Així, per exemple, Pedro de Madrazo, al seu llibre Sevilla y Cádiz, publicat el 1856, ens informa que a la veina població de Puerto de Santa Maria hi ha el record d'un temple a Juno, just davant el port, però no ens diu de quina font aporta aquesta informació:
Entre les construccions amb que [els Jonis] varen enriquir el litoral de la Bètica, mereixen una menció singular els tres temples de Juno dels quals avui tenim memòria, edificats un al Cap de Trafalgar, l'altre a Cadis, i el tercer en front del port de Menesteu (avui Puerto de Santa Maria).
I és veritat que Estrabó fa esment, en el paràgraf abans esmentat, d'un Oracle de Menesteu, però el diferencia clarament de la Torre de Cipió. Per tant, creiem que són dos coses diferents. I del temple a Juno de Puerto de Santa Maria, no en sabem res més. Potser Pedro de Madrazo va fer servir de manera equivocada les paraules d'Estrabó.
En tot cas, ja estigui el temple de la deessa a Chipiona o a Puerto de Santa Maria, per la seva situació a l'entrada del riu Guadalquivir, probablement, aquesta Ara Lunae sagrada, devia ser un punt de parada dels viatgers passavolants o dels que decidien enfilar envers les terres interiors a través del riu.
Altres articles relacionats:
· La primera columna de Jordanes: La Torre d'Hèrcules d'A Coruña
· Les Columnes d'Hèrcules són a Galícia i Lusitània, segons el cronista romà Jordanes
. #cat #columnes #toponimia #mitologia
Pel fet que els cronistes ens diuen que Chipiona tenia un temple a Juno, potser el nom de Chipiona podria relacionar amb Juno o Lucina. Així, de Cispium o Cispius Monumentum, que significa Monument Cispi, en relació amb el temple que la deessa Juno tenia al Mons Cispius, a Roma, s'hauria derivat Caepium Monumentum que, haurien relacionat amb Capió, Cipió o Escipió. Es una possibilitat.
La Muntanya Cispius o Pujol Cispià o Mons Cispius és un dels diversos noms que rep el Pujol Esquilí de Roma. L'Esquilí (Esquiliae o, més tard, Mons Esquilinus) és un dels set turons de l'Antiga Roma. Els noms dels seus tres cims eren: Cispi (Cispius), Fagutal i Opi (Oppius). Va donar el seu nom a una de les quatre regions, juntament amb la Suburana, Colina i Palatina, en què es va dividir la ciutat en època republicana.
En tot cas, sigui certa o no aquesta proposta de toponímia, el que queda clar és que les fonts asseguren que hi havia un temple lunar i una Ara Lunae a Chipiona.
Situació del promontori amb el far de Chipiona, Andalusia, a la zona costera de la vila.
On eren el temple i el far? La Pedra Salmedina
Anem per parts. Primer de tot, on era situat aquest monumentum a Juno, ja sigui una fortalesa, una torre monumental o un sepulcre? Per esbrinar-ho cal prestar atenció a les paraules d'Estrabó i de Mela.
El primer ens diu que la Torre de Cipió, que ara sabem que podria ser dedicat a la deessa Juno Cipius, és fundada en pedra i és envoltada per la mar, i afegeix que és una obra meravellosa, especialment el seu far, fet en profit dels navegants. El segon, ens diu que trobarem a la mateixa mar, la fortalesa de Cipió, que sembla establerta més en un escull que no pas en una illa.
De la descripció d'Estrabó es dedueix que no només hi havia un far, sinó que el terme torre aquí s'ha d'entendre com un edifici, fortalesa o palau. I ens detalla que era una obra meravellosa, especialment el far. De la descripció de Mela es dedueix que és a la mateixa mar i que sembla establerta més en un escull que no pas en una illa.
El que més s'adiu amb aquesta descripció, sens dubte, és el curiós llogarret que a la vila coneixen com la Pedra Salmedina, (imatge inferior) un popular escull situat davant del far, que queda cobert completament per l'aigua quan hi ha plenamar i que sempre ha estat un perill pel trànsit marítim que discorre per la zona. Segons la tradició, en època romana, aquesta roca formava part de la terra ferma i podem suposar que és on hi havia l'antic antic palau i el far. Actualment, la pedra es troba senyalitzada amb una petita balisa amb aspecte de far.
Per la seva singular localització aquesta Pedra de Salmedina ha estat sempre un gran parany per a tot tipus de navilis, entre els quals s'inclourien gran quantitat de galions, donat l'elevat nombre de canons submergits trobats al seu voltant. Aquesta part de la costa és un indret ideal per a la recerca de restes de vaixells enfonsats.
Imatge de la superfície de la Pedra Salmedina a dia d'avui.
Per fer-nos una idea d'aquest illot, cal saber que la Pedra de Salmedina fa uns set quilòmetres de longitud des de la Punta del Gos de Chipiona. I una dada molt reveladora és que es coneix que albergava un poble romà, aixecat juntament amb el far de fum, que molts anys després, quan va ascendir el nivell de la mar, va quedar abandonada i tota coberta pel corall, com es veu avui.
Imatge aèria que mostra la situació actual del far modern i de la Pedra de Salmedina.
Hi ha una nombrosa quantitat de troballes arqueològiques registrades pels submarinistes en aquesta zona. Recordem que Pomponi Mela ens diu que la fortalesa de Cipió sembla establerta més en un escull que no pas en una illa. Es molt probable, per tant, que el temple i el far de Juno fos situat a la mateixa Pedra de Salmedina.
D'altra banda, hi ha registre de la troballa en aquest illot de Pedra Salmedina de tres tombes de marbre blanc que es coneix que pertanyien a personatges de la noblesa romana. Per tant, era un centre sagrat on la gent s'hi enterrava. Un temple que, sense cap mena de dubte per la nostra part, i a tenor dels testimonis documentals, queda clar que dedicat a la deessa Juno Cipius. Actualment, aquestes tombes es troben en propietat de particulars, malgrat que és previst que retornaran al municipi quan es faci el museu de Chipiona, que ha de mostrar-nos la gran quantitat de restes romanes de l'antiga ciutat.
Finalment, cal fer algun comentari sobre el concepte Salmedina. Es un terme que sembla compost de Sal i Medina. Medina és el nom donat als nuclis antics de les poblacions del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient. Per tant, podria ser que parlèssim d'una ciutat de sal o una ciutat blanca com la sal, com seria propi d'un temple dedicat a la Lluna. D'altra banda, també es dóna la casualitat que Salmedina existeix com a paraula en llengüa catalana, però diuen que és un terme adquirit de l'àrab.
En tot cas, el Salmedina, a la corona catalano-aragonesa, era un magistrat amb funcions governatives i judicials la jurisdicció del qual s'estenia al propi municipi i al seu terme. I a les moreries valencianes, era l'oficial que jutjava les causes menors. Per tant, estaiem parlant d'un lloc on s'impartia justícia.
Una altra possibilitat és fer venir el nom de Salmedina de la suma de Sal i Madrina o Sal i Marina. La reina divinal i lunar Juno, en aquest cas, seria la madrina de sal, la mare de la mar. La deessa lluna sempre relaciona amb l'aigüa, els rius, llacs, marees, mars i oceans, de la mateixa manera que el deu sol sempre relaciona amb el foc i tot allò que el produeixi.
Tanmateix, Pomponi Mela ens parla d'una ara i un temple a Juno, que segons ens diu, es troba a la part de fora del golf. Aquí poden haver-hi moltes interpretacions, perquè l'illot i la mateixa població de Chipiona estan just al final del Golf de Cadis. Per tant, en sentit estricte, la Pedra Salmedina, pel fet de ser un illot, ja estaria situat fora del golf.
De totes maneres, hi ha qui veu el temple a Juno en un altre indret. Així, per exemple, Pedro de Madrazo, al seu llibre Sevilla y Cádiz, publicat el 1856, ens informa que a la veina població de Puerto de Santa Maria hi ha el record d'un temple a Juno, just davant el port, però no ens diu de quina font aporta aquesta informació:
Entre les construccions amb que [els Jonis] varen enriquir el litoral de la Bètica, mereixen una menció singular els tres temples de Juno dels quals avui tenim memòria, edificats un al Cap de Trafalgar, l'altre a Cadis, i el tercer en front del port de Menesteu (avui Puerto de Santa Maria).
I és veritat que Estrabó fa esment, en el paràgraf abans esmentat, d'un Oracle de Menesteu, però el diferencia clarament de la Torre de Cipió. Per tant, creiem que són dos coses diferents. I del temple a Juno de Puerto de Santa Maria, no en sabem res més. Potser Pedro de Madrazo va fer servir de manera equivocada les paraules d'Estrabó.
En tot cas, ja estigui el temple de la deessa a Chipiona o a Puerto de Santa Maria, per la seva situació a l'entrada del riu Guadalquivir, probablement, aquesta Ara Lunae sagrada, devia ser un punt de parada dels viatgers passavolants o dels que decidien enfilar envers les terres interiors a través del riu.
Finalment, després de tot l'anàlisi sobre la segona columna, cal admetre que l'únic aspecte que no concorda amb les dades que ens aporta Jordanes és que la vila de Chipiona i la zona de l'estret de Gibraltar pertanyen a la Bètica i no pas a la Lusitània. I el grec deixa molt clar que la segona columna és a la Lusitània. Tanmateix, cal dir que les fronteres i els territoris eren mòbils en aquells temps i durant tota l'antigor. A més, Chipiona no es troba massa lluny dels límits de la Lusitània i, de fet, molt sovint és el mateix riu Betis allò que marca aquesta frontera. Per tant, estant Chipiona just a la desembocadura d'aquest riu, és molt possible que fos atribuïda indistintament a la Lusitània o a la Bètica i podria haver format part d'aquesta província romana de Lusitània en algun moment de la seva història.
Altres articles relacionats:
· La primera columna de Jordanes: La Torre d'Hèrcules d'A Coruña
· Les Columnes d'Hèrcules són a Galícia i Lusitània, segons el cronista romà Jordanes
. #cat #columnes #toponimia #mitologia
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada