Les Columnes d'Hèrcules són a Galícia i Lusitània, segons el cronista Jordanes
Es tracta de la proposta de l'historiador bizantí Jordanes, que a la seva obra titulada De origine actibusque Getarum (L'orígen i les gestes dels Gots), més coneguda per Getica, i escrita en llatí a Constantinopla, datada el 551 dC, ens diu que les columnes estan situades a la zona de Gibraltar i a Galícia. Es aquesta, per tant, una proposta ben singular i que, per alguna raó desconeguda, ha quedat oblidada o amagada.
Jordanes no ens parla de columnes, sinò de dos promontoris situats en punts distants de la geografia ibèrica i dedicats al culte: un al deu solar Hércules i l'altre a la deessa lunar Juno. Una opció molt més rica en simbolisme i història que no pas la que fins ara se'ns havia explicat respecte a les famoses pilastres.
Les Columnes d'Hércules i Juno de Jordanes
L'obra de Jordanes és d'una importància cabdal per a la historiografia, per ser aquesta una de les poques fonts que va tractar el passat dels gots. Alguns estudiosos actuals acusen aquest antic historiador de ser massa crèdul i mancat de coneixements sobre Hispània i Àfrica, i aquesta excusa ha permès als acadèmics fer un lamentable exercici de cherry picking amb la informació que Jordanes ens aporta. Es a dir, han triat només les dades que els convé i han desestimat les que no encaixen en el seu esquema.
Evidentment, nosaltres no estem d'acord amb aquesta selecció interessada de les aportacions de Jordanes i, per aquest motiu, considerem que l'autor és prou precís i que mereix tot l'interès en cadascuna de les seves afirmacions, si bé és cert que, com fem amb totes les informacions, cal contrastar-les, sempre que sigui possible.
A la Gètica, a la primera part, al capítol primer, trobem la següent argumentació de Jordanes sobre aquest tema:
Text original:
Habet in parte occidua idem Oceanus aliquantas insulas et pene cunctis ob frequentiam euntium et redeuntium notas. Et sunt iuxta fretum Gaditanum haut procul una Beata et alia quae dicitur Fortunata. Quamvis nonnulli et illa gemina Galliciae et Lysitaniae promuntoria in Oceani insulas ponant, in quarum una templum Herculis, in alia monumentum adhuc conspicitur Scipiones, tamen, quia extremitatem Galiciae terrae continent, ad terram magnam Europae potius quam ad Oceani pertinent insulas.
Traducció:
Aquest mateix Oceà [en referència a l'Atlàntic] té, a la part occidental, algunes illes bastant grans conegudes per gairebé tothom, donada l'abundància de viatgers que hi van i vénen; i trobem també, al costat de l'estret de Gaditanum (Gades, actual Cadis), a escassa distància, una que és denominada Beata (Feliç) i una altra com a Fortunata (Afortunada).
Alguns col·loquen també, entre les illes de l'Oceà, aquells dos promontoris bessons de Galliciae (Gallaècia, actual Galícia) i Lysitaniae (Lusitània, actual Portugal) en un dels quals s'observa encara el temple d'Hèrcules i en un altre el monument a Escipió (o Cipió). No obstant això, atès que estan units a l'extrem del territori gallec, pertanyen més al gran continent europeu que a les illes de l'Oceà.
En aquest fragment, Jordanes ens deixa caure algunes informacions que no s'adiuen gens amb el relat que ens explica avui l'acadèmia, però en aquest article volem centrar-nos només en allò que fa referència a les Columnes d'Hèrcules.
Jordanes ens diu que al costat de l'estret de Gades (estret de Gibraltar), a poca distància, hi havia dues illes, una anomenada Beata (Feliç) i una altra que es deia Fortunata (Afortunada). I també detalla que alguns historiadors han volgut situar en aquestes illes els dos 'promontoris bessons', però que ell no cau en aquest error i que situa el que avui coneixem com a Columnes d'Hercules a la Gallaècia (Galícia) i la Lysitaniae (Lusitania).
En aquest punt, cal recordar que un promontori, tal i com ens ho defineixen els diccionaris, és una elevació considerable de terra, 'especialment la que avança dins la mar'. També cal explicar que, efectivament, es considera que a l'antigor hi havia algunes illes just al davant de la ciutat de Cadis.
Aquests dos promontoris bessons, que nosaltres avui coneixem com a Columnes d'Hèrcules, Jordanes ens detalla que estan coronats per un temple d'Hèrcules, la que situa a Gallaecia, que identifiquem amb l'actual Galícia, i un monument a Scipiones, que podem interpretar com Escipió o Cipió, que ubica a la Lusitània, que identifiquem amb l'actual Portugal.
Dit això, caldria mirar si les indicacions de Jordanes s'adiuen amb la realitat i trobem en els punts indicats uns promontoris amb els monuments que ens cita.
Ho fen en els següents articles:
· La primera columna de Jordanes: La Torre d'Hèrcules d'A Coruña
· La segona columna d'Hèrcules: El far i temple de Juno Cispius a Chipiona
. #cat #columnes #mitologia #toponimia
Traducció:
Aquest mateix Oceà [en referència a l'Atlàntic] té, a la part occidental, algunes illes bastant grans conegudes per gairebé tothom, donada l'abundància de viatgers que hi van i vénen; i trobem també, al costat de l'estret de Gaditanum (Gades, actual Cadis), a escassa distància, una que és denominada Beata (Feliç) i una altra com a Fortunata (Afortunada).
Alguns col·loquen també, entre les illes de l'Oceà, aquells dos promontoris bessons de Galliciae (Gallaècia, actual Galícia) i Lysitaniae (Lusitània, actual Portugal) en un dels quals s'observa encara el temple d'Hèrcules i en un altre el monument a Escipió (o Cipió). No obstant això, atès que estan units a l'extrem del territori gallec, pertanyen més al gran continent europeu que a les illes de l'Oceà.
En aquest fragment, Jordanes ens deixa caure algunes informacions que no s'adiuen gens amb el relat que ens explica avui l'acadèmia, però en aquest article volem centrar-nos només en allò que fa referència a les Columnes d'Hèrcules.
Jordanes ens diu que al costat de l'estret de Gades (estret de Gibraltar), a poca distància, hi havia dues illes, una anomenada Beata (Feliç) i una altra que es deia Fortunata (Afortunada). I també detalla que alguns historiadors han volgut situar en aquestes illes els dos 'promontoris bessons', però que ell no cau en aquest error i que situa el que avui coneixem com a Columnes d'Hercules a la Gallaècia (Galícia) i la Lysitaniae (Lusitania).
En aquest punt, cal recordar que un promontori, tal i com ens ho defineixen els diccionaris, és una elevació considerable de terra, 'especialment la que avança dins la mar'. També cal explicar que, efectivament, es considera que a l'antigor hi havia algunes illes just al davant de la ciutat de Cadis.
Aquests dos promontoris bessons, que nosaltres avui coneixem com a Columnes d'Hèrcules, Jordanes ens detalla que estan coronats per un temple d'Hèrcules, la que situa a Gallaecia, que identifiquem amb l'actual Galícia, i un monument a Scipiones, que podem interpretar com Escipió o Cipió, que ubica a la Lusitània, que identifiquem amb l'actual Portugal.
Dit això, caldria mirar si les indicacions de Jordanes s'adiuen amb la realitat i trobem en els punts indicats uns promontoris amb els monuments que ens cita.
Ho fen en els següents articles:
· La primera columna de Jordanes: La Torre d'Hèrcules d'A Coruña
· La segona columna d'Hèrcules: El far i temple de Juno Cispius a Chipiona
. #cat #columnes #mitologia #toponimia
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada