Sant Damàs, el primer papa nascut en territori actualment català
Molts erudits catalans i estrangers el consideren nascut en territori actualment català. En aquest article analitzarem les proves i els detalls disponibles sobre el que seria el primer papa nascut en territori català de la història.
[Imatge superior: dibuix del papa Sant Damàs d'Argelaguer que trobem en un dels seus goigs.]
Segons l'Esteve Gilabert
Al seu llibre titulat "Apologia sive sumària relació de la antiga fundació y christianisme de la ciutat de Barcelona y del regiment y prerrogatives, grandesa y autoritat del antich magistrat de dos concerts y de algunes altres coses de honor y bellesa de dita ciutat", obra del 1630, l'historiador, notari públic, síndic de Barcelona i arxiver català Esteve Gilabert Bruniquer ens assegura que Sant Damàs fou un papa, Damàs I (Damasus I), nascut a la vila d'Argelaguer de l'Empordà, que actualment pertany a la comarca de La Garrotxa.
Efectivament, Sant Damàs o Damàs I, de vegades també conegut com Dames I, nascut el 304 i mort a el 384, fou papa del 366 al 384. Per la seva fama en la defensa de la fe en el Concili de Constantinoble III, convocat pel papa Agató I, va rebre el sobrenom de «diamant de la fe» (Adamas pisteos) i al Concili de Calcedònia se l'anomenà «l'honra de Roma».
El títol cardenalici de San Lorenzo nel Teatro Pompeio va ser instituït pel Papa Evarist al voltant del 112 dC i va ser confirmat pel Papa Damas I, que se suposa que ocupà aquest títol de cardenal, el 366 dC.
Així ens ho explica, en paraules seves:
"En dit temps de S. Hieronym fou elet Pontifice Romano Sanct Damaso hespanyol natural de Argelaguer en lampurda ys valgue mult de sa doctrina y consell de S. Hieronym en lo regiment y culto de la yglesia y morí dit Papa a II Dezembre 383.
"En dit temps de S. Hieronym fou elet Pontifice Romano Sanct Damaso hespanyol natural de Argelaguer en lampurda ys valgue mult de sa doctrina y consell de S. Hieronym en lo regiment y culto de la yglesia y morí dit Papa a II Dezembre 383.
Posamlo y assi per ser de nostra terra com ho diu lo nostro barcelones m. Hieronyni Puiades en sa historia de Cathalunya. De hont se descobre que Barcelona com a terra del Imperi ab ley general hauria rebuda la verdadera fe en aquest temps y perseverá apres en la fe ab la venguda del Getas que nosaltres diem Godos qui expelliren als Romans de hespanya, ys feren Senyors d'ella, circa anònim domini 412..."
L'Esteve Gilabert, al seu cronicó, ens assegura que el papa Damàs fou nat a Argelaguer de l'Empordà. La informació ens confessa que li prové d'en Jeroni Pujades (Barcelona, 1568 - Castelló d'Empúries, 1635), historiador, cronista i advocat barceloní. Segons Pujades, en temps de Damàs Barcelona era terra de l'imperi amb llei general que perseverà també després de la vinguda dels getes o gots, que foragitaren als romans d'Hispània i se'n feren senyors al voltant dels 412 dC. Gilabert també ens informa que Barcelona, hauria rebut la verdadera fe crestiana en aquest temps, és a dir, al segle IV.
Segons en Jeroni Pujades
Si anem a la font que en Gilabert ens esmenta, la Crònica Universal del Principat de Catalunya (1606-1609), d'en Jeroni Pujades, trobem el següent:
"Havent esmentat, amb la brevetat possible, les esglésies que va tenir aquesta santa regla [de Sant Agustí], m'ha semblat que, mentre Déu em dona vida, trobant-me vell i cansat, no podent dir d'una vegada i de manera extensa, allò que sento, se'm concedeixi llicència, acumulant l'exaltació envers la mateixa regla i envers l'honor de la nostra nació, d'apuntar sumàriament alguns dels eminents barons canonges regulars de St. Agustí propis d'aquest Principat.
Amb aquesta finalitat, prenent de més enrere el fil per lligar amb aquest, d'acord com s'ha provat, el papa Sant Damàs fou de nació catalana i, per presumpcions, no conjecturaríem malament en pensar que hagués estat canonge reglar. D'on ho fou, només Déu ho sap. Com de la seva pàtria, diu Illescas, no em poso a esbrinar si fou o no fou; sí només a la nació, i a prendre la conjectura de veure que va posar canonges regulars a Roma, a St. Lorenzo in Damaso."
Clarament, en Jeroni Pujades ens assegura que el papa sant Damàs fou de nació catalana. També ens indica que en Damàs devia ser canonge regular, malgrat que no sap d'on, tot i que coincideix amb l'historiador Gonçal d'Illescas (Gonzalo de Illescas) en que devia nomenar canonges regulars a Roma, a l'església de Sant Llorenç (San Lorenzo in Damaso), una basílica del barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima. Segons la tradició, San Lorenzo in Damaso va ser construïda per primera vegada pel Papa Damàs I, vers el 380 dC, a la seva pròpia residència. La basílica original de San Lorenzo in Damaso va ser enderrocada pel cardenal Raffaele Riario. Sota l'altar hi ha les relíquies del papa Eutiquià i del mateix papa Dàmas I.
Hi ha una inscripció atribuïda al Papa Dàmas, celebrant la construcció de l'església: HAEC DAMASVS TIBI CHRISTE DEVS NOVA TECTA DICAVILAVRENTII SAEPTVS MARTYRIS AVXILIO.
Hi ha una inscripció atribuïda al Papa Dàmas, celebrant la construcció de l'església: HAEC DAMASVS TIBI CHRISTE DEVS NOVA TECTA DICAVILAVRENTII SAEPTVS MARTYRIS AVXILIO.
Segons en Bernat Boades
Al blog titulat "Goigs i devocions populars", de mossen Josep Maria, hi trobem recollides algunes "Coblas en alabansa del gloriós Sant Damaso, papa y confessor, fill de Argelaguer del Bisbat de Gerona", del segle XVIII. Us en reproduïm un seguit de goigs on es torna a fer incís en els orígens humils del sant en lo "loch de Argelaguer", fill "de un pobre moliner" i on, a més, se'ns informa que va estudiar a Girona, "amb gran pobresa i estretura":
Les investigacions d'en Fèlix Torres i Amat
D'altra banda, al llibre titulat "Remarks on Ecclesiastical History" (1805), de l'historiador i teòleg anglès John Jortin, se'ns informa d'una làpida existent a Catalunya, i que sembla que avui és perduda, que especificava el lloc de naixement del papa Damàs. Exactament, el monument deia:
També al llibre en italià, titulat "Storia delle vite de' Pontefici di Bartolommeo Platina e d'altri autori; dal Salvator Nostro Gesu' Cristo fino a Clemente XIII", del 1760, d'en Domenico Ferrarin, se'ns confirma que Damàs fou un papa d'origen espanyol. Allà s'hi diu:
Si seguim tirant enrere en el temps de les fonts que fan referència a la catalanitat del papa, trobem al llibre "Llibre dels feyts darmés de Catalunya", d'en mossén Bernat Boades, del 1420, que ens certifica que Sant Damàs pertany al temps anterior a l'arribada dels gots a Espanya:
"Los goths sen varen faer soperbos, e isqueren de lurs terres, e sen entraren per limperi, que nols ne posqueren faer contrast, e sen vengueren a la Gallia, e tantost entraren a Spanya, es faeren senyors daquella, en gitaren als romans, segons per avall vos recitare.
Mas abans daço en Spanya sen varen tenir alguns bons concells, hon sen ordonaren bones leys, e floriren en gran sanctedat alguns personatges, com foren mossenyer Sanct Damasus, qui fo Papa, e gran amich de mossenyer Sanct Hieronim preuere, e fo natural dun poble de prop Bisuldu appellat Argelaguer, hon naix de pares pobres, mas honrats e de gran virtut; el pare del dessus dit mossenyer Sanct Damasus era moliner, el moli era seu, e en aquell moli naix lo dessus dit mossenyer Sanct Damasus; e jon he vist lo dit moli, que ja es derroyt, es mostra, es te per tal en aquel loch."
[Dibuix del papa Sant Damàs d'Argelaguer que trobem en un dels seus goigs.]
A més, Boades ens dona detalls del sant pare català. Ens diu que era bon amic de Sant Jeroni, prever, i ens precisa que era fill d'un poble de prop de Bisuldu (nom antic donat a la vila de Besalú), anomenat Argelaguer, de pares pobres i honrats. El pare de Damàs era propietari d'un moli, del qual Boades assegura haver-ne vist les restes.
Segons "La Veu de Catalunya"
A "La Veu de Catalunya" (Volum 1), del 1891, a la plana 125, també es parla del sant i s'hi diu:
"Sant Damàs, natural d'Argelaguer de l'Ampurdà y fill d'un moliner; per los seus talents y virtuds fou considerat com un dels homens mes notables de son temps y meresqué ocupar lo Soli Pontifici desde l'any 367 al 385."
Tanmateix, en el cas de Damàs, com en el cas de tants altres personatges nascuts al nostre territori, hi ha diverses teories sobre el seu lloc de naixement que ens confonen sobre els seus orígens. Entre aquestes teories n'hi ha que el fan néixer a Tarragona.
Els goigs dedicats a Sant Damàs ens diuen que va estudiar a Girona
Damaso Pastor sagrat
del aprisco del Señor
en tota necessitat
valgans lo vostre favor.
Nasquereu de humil fortuna
fill de un pobre Moliner,
y en est Loch de Argelaguer
fou la vostra patria y cuna:
ahont la flor de vostre edat
consagrareu al Señor.
En Gerona estudiareu
ab gran pobresa y estretura,
pero prest vostra ventura
ab prendas grans millorareu;
passant de aquí á la Ciutat
de Roma ab zel el Señor.
Molts Consilis ajuntareu
per acrisolar la Fé,
ab que lo mon confongué
los errors que condemnareu:
restant los Dogmas sagrats
purgats sens mescla de error.
Donchs, puix Deu vos fa parcer
en lo Cel de tanta gloria,
teniu sempre en la memoria
est poble de Argelaguer:
puix en ell foreu criat
pagau amor, ab amor.
Puix foreu tant ben dotat
en la casa del Señor,
en tota necessitat
valgans lo vostre favor.
Altres versions hi tornen a insistir:
Pontífex vàreu ser
gosant Déu tal favor,
essent del Lloc d'Argelaguer
Sant Damas gloriós.
D'un Moliner fóreu fill,
segons trobem en escrit
sent del món un clar Espill
essent Papa elegit:
servint a Déu infinit
en un càrrec tant honrós.
O encara un altre:
Senyaleu-nos el camí
ja que sou tan noble guia:
Que mai pugui defallir
cap fidel en l'agonia.
...
Provinent d'Argelaguer
cap a Roma se us emmena
vostre pare que us té
com estels la nit serena
amatent us embellí
amb la fe que ell tenia.
...
Que us tinguem per companyia
en la hora de morir:
Que no pugui defallir
cap fidel en l'agonia.
Sobre el seu origen a Argelaguer, en Fèlix Torres i Amat de Palou, eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català, a la seva obra titulada Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña, del 1836, addueix també a la crònica de Jeroni Pujades, en què aquest refereix una llarga tradició local que diu que la creu de l'església de Besalú procedia d'aquest poble i que havia arribat allí per donació del mateix Damàs a la seva terra natal.
Una dada importar és que en temps d'en Torres i Amat, encara subsistia la tradició a Argelaguer que la casa natal del sant era el molí de can Servant, de la mateixa vila.
A més, Torres i Amat citant la Platina de vitis pontifica diu que Damàs era hispà, "fill d'un baró il·lustre anomenat Antoni que visqué en temps de l'emperador Julià, i que fou molt instruït en les llengües grega i llatina, a més d'eloqüentíssim i de memòria felicíssima, liberal amb els seus amics i justíssim amb els seus súbdits."
En Torres i Amat, per tant, ja no el veu tant com el fill d'un moliner, sino que el considera fill d'un personatge il·lustre anomenat Antoni, instruït en les llengües clàssiques dels erudits. Ara ja no estem parlant, per tant, d'un plebeu analfabet, sinó d'un noble i d'una persona amb una educació privilegiada en aquells moments, que segurament era proper a la cort imperant de l'emperador.
Segons en Rovira i Virgili
A més, en Rovira i Virgili, a la seva obra enciclopèdica "Història de Catalunya" (1922), es fa ressò de les paraules d'en Boades i ens afegeix que Sant Damàs era poeta: "Una tradició, acollida per Bernat Boades, pretén que el papa Sant Damàs, qui fou poeta, era nadiu d'un humil vilatge català, Argelaguer."
Segons alguns historiadors estrangers
HIC NATUS DAMASUS PONTIFEX ROMANUS DISCIPULUS ET MONACHUS S. HIERONYMI PRESBYTERI, QUI OBIIT ERA CAESARIS CCCCV.
[Traducció: Aquí va néixer Damàs, pontífex romà, monjo i deixeble del presbiteri de Sant Jeroni, mort a l'any 405 a partir de l'era d'en Juli César.]
Per la seva banda, l'especialista britànic expert en llengües clàssiques Alan Douglas Edward Cameron, de la Universitat de Columbia, un dels principals estudiosos de la literatura i de la història del món romà, considera que Damàs fou membre d'un grup de cristians hispans, en gran part relacionats entre ells, i que eren propers a l'emperador romà, d'origen hispà, Teodosi I. Aquesta observació concorda perfectament amb les fetes per en Fèlix Torres i Amar, que veia en Damàs com un home altament instruït i, per tant, d'una posició elitista.
[Retrat imaginari de Sant Damàs que trobem al llibre de Domenico Ferrarin, del 1760.]
Altra vegada, fan incís amb l'excel·lent formació de Damàs, que els experts italians comparen ja amb la d'un príncep, fet que no concorda gaire amb la idea que generalment tenim del fill d'un moliner pobre, sinó més aviat amb un membre de la noblesa o de la cort imperial.
I al llibre italià titulat "La santita dimostrata e comprovata negli eroi cristiani ovvero Compendio delle vite dei santi che la chiesa celebra nel corso dell'anno impresse nel breviario romano con le orazioni e gl'inni della chiesa" (1847), publicat per la Stamperia reale, comenta respecte a Sant Damàs el següent:
"L'any 366 de l'era comuna, havent quedat vacant la Seu de Sant Pere per la mort del pontífex S. Fèlix II, la voluntat universal va nomenar al nostre Sant, de nacionalitat espanyola, per ser-ne el successor."
Un article d'en Bel·lònides.
Un article d'en Bel·lònides.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada