Catalunya fou un regne. Aquest llibre italià del 1537 també ho demostra


Al llibre titulat Castigatissimi annali con la loro copiosa tauola della eccelsa & illustrissima republi. di Genoa, da fideli & approuati scrittori, per el reuerendo monsignore Agostino Giustiniano genoese vescouo di Nebio accuratamente racolti.., publicat en italià el 1537, obra d'Agostino Giustiniani, se'ns parla del "Re di Catalonia & di Maiorica" amb tota normalitat. En aquest fragment s'explica com l'almirall genovès Antonio di Grimaldi atacà les galeres catalanes i mallorquines.

Del text italià es dedueix que Catalunya i Mallorca tenien un rei i un regne, i no pas només un principat, com s'entesten a repetir alguns acadèmics a sou de l'estat espanyol. Les proves documentals demostren que tota Europa sabia que Catalunya tenia reis i reines, malgrat les mentides i manipulacions de la historia de Catalunya per part de la historiografia nacionalista espanyola.

Agostino Giustiniani (1470 - 1536) va ser un bisbe, lingüista i geògraf catòlic genovès. Va néixer a Gènova en el si d'una família noble, els Giustiniani. El seu pare havia estat ambaixador de la República de Gènova a Milà, mentre que el seu avi havia estat governador de Quíos.

Giustiniani va passar alguns anys a la vila de València, al Regne de València, abans d'unir-se a l'orde dominic el 1487. Va estudiar grec, hebreu , arameu i àrab, i l'any 1514 va començar a preparar una edició políglota de la Bíblia. Com a bisbe de Nebbio, a Còrsega, va participar en algunes de les primeres sessions del concili del Laterà (1516–1517), però, com a conseqüència de les complicacions del partit, es va retirar a la seva diòcesi i, finalment, a França, on es va convertir en pensionista del rei Franesc I er, i va ser el primer a ocupar una càtedra d'hebreu i d'àrab a la Universitat de París.

Després d'una absència de Còrsega durant un període de cinc anys, durant els quals va visitar Anglaterra i els Països Baixos, es va familiaritzar amb les idees d'Erasme de Rotterdam i de Sir Thomas More. Va tornar a Nebbio, cap al 1522. Allà va romandre fins que l'any 1536, quan tornava d'una visita a Gènova, va morir en una tempesta al mar. 

Fou posseïdor d'una biblioteca molt interessant, que va portar a la República de Gènova. Del seu políglota projecte només es va publicar el Saltiri (Psalterium Hebraeum, Graecum, Arabicum, et Chaldaicum, Gènova, 1516). A més del text hebreu, la traducció de la Septuaginta, la paràfrasi de Caldea i una versió àrab, conté la traducció de La Vulgata, una nova traducció al llatí de l'editor, una traducció al llatí de la paràfrasi de Caldea i una col·lecció d'escolis. Giustiniani va imprimir 2.000 còpies a càrrec seva, incloent-hi cinquanta en vitela per a la presentació als sobirans d'Europa i Àsia; però la venda de l'obra no el va animar a continuar amb El Nou Testament, que també havia preparat per a ser publicat.

A més d'una edició del Llibre de Job, que conté el text original, La Vulgata, i una nova traducció, va publicar una versió llatina de La Guia per als perplexos de Maimònides (Moreh Nevukhim, Director dubitantium aut perplexorum, 1520), i també va editar en llatí l' Aureus libellus d' Eneas Platònic , i el Timeu de Calcidi . El 1526-1530 va escriure una descripció de Còrsega titulada Dialogo nominato Corsica. Els seus anals de Gènova (Castigatissimi Annali di Genova) es van publicar pòstumament el 1537.



Altres articles relacionats amb aquest:

· Un llibre venecià del 1669 ens parla d'un 'Re di Cathalogna' i evidencia que teníem reis
Regina di Catalogna: Una altra prova del s.XVI que Catalunya era un regne (VI)
· il Re di Catalogna: Una altra prova que Catalunya era un regne (V)
· Regis de Catalonia | Un altre exemple de l'existència del Regne de Catalunya (IV)
· Més proves documentals que Catalunya era un regne i no només un principat (III)


. #cat #fonts #politica 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El cofre de Perote, en Veracruz, y el mito catalán de Pere Boter

La llengua "castellana" s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI

Un libro británico de 1636 asegura que el topónimo 'Aragón' proviene de 'Tarragona'