San Germán de Puerto Rico, un municipi amb herència catalana

Només cal donar una ullada a l'escut històric de la vila americana de San Germán de Puerto Rico per detectar l'omnipresent influència catalana. 

L'actual vila de Sant Germán és un municipi situat a la regió sud-oest de Puerto Rico. Es una de les ciutats més antigues de l'illa i té una rica història que es remunta a l'època dels primers temps de la colonització hispana. 

La ciutat va ser fundada el 1570 per en Diego de Torres i Velasco, esdevenint la segona ciutat més antiga de Puerto Rico (la primera fou Caparra, on Joan Ponç de Lleó tenia la seva residència). Tanmateix, aquest punt no queda clar, atès que al web de la vila també se'ns diu que fou fundada, un 12 d'agost de 1573, pel governador Joan de Céspedes. La confusió és normal si tenim en compte una curiosa anomalia: aquesta vila es va canviar de lloc i es va re-fundar moltes vegades. Una dada ben curiosa que no deixa de ser sospitosa i que suggereix la probable mà adulteradora dels censors, que serien la causa de tants suposats canvis de nom i de lloc. El seu territori original era tan extens (Partida de San Germán) que de la seva fragmentació es van generar 22 pobles, per aquest motiu se la coneix com "la fundadora de pobles"

Fou consagrada en honor a Sant Germà d'Auxerre, d'on ens diuen que prové el seu nom. Tanmateix, la vila no té cap mena de relació amb el sant gal. I quan els mateixos nadius analitzen i descriuen el seu escut històric, ple de senyeres, ells mateixos ens descobreixen que, en realitat, el nom te un altre origen més coherent, que relaciona directament amb la monarquia catalana.

Analitzem amb detall les diverses parts de l'escut de la vila de San Germán (Imatge superior). 

Primer quadrant: Sant Germà d'Auxerre i els Colom

Al web del municipi se'ns diu que l'escut de San Germán de Puerto Rico representa l'inici de la religió catòlica a Puerto Rico, i que per això, al primer quarter hi ha representada una mitra i bàcul daurats amb fons verd, com a símbol del poder pontifici. Tanmateix, en altres fonts, se'ns diu que la mitra i el bàcul representen a Sant Germà d'Auxerre. I, certament és així. El bàcul i la mitra són elements representatius del sant gal.

[Part d'un vitrall de la catedral de Truro que representa a Sant Germà d'Auxerre amb mitra i bàcul.]

A més, hi ha un altre detall interesant en aquest primer quarter: al web de la vila ens diuen que el color daurat representa al primer governador de les Índies, en Jaume Colom, fill de l'almirall català descobridor d'Amèrica. En canvi, en altres fonts ens asseguren que és el fons verd allò que representa el color de l'escut d'en Cristòfol Colom i del seu fill, virrei d'Amèrica. També el verd de la bandera del municipi faria referència al senyal heràldic dels Colom.

Segon quadrant: les armes de Ferran II de Catalunya

Al segon quarter, hi trobem l'escut d'armes del rei Ferran lo Catòlic (Ferran II de Catalunya), senyor de les Índies. I, certament, hi ha el senyal reial amb les quatre barres de la corona aragonesa i al costat hi ha l'escut del Regne de Sicília o de les dues Sicílies, possessions imperials d'en Ferran.

Tercer quadrant: les armes de Germana de Foix

El tercer quarter és el més interessant. Hi trobem les armes de la reina German de Foix, segona muller de Ferran II. I al web de San Germán s'explica que, precisament, fou en honor de la seva jove segona muller que el rei va batejar amb el seu nom al poble. Trobem aquí, per tant, una segona versió molt més coherent de l'origen del nom de San Germán. I qui sap si als seus inicis, el poble no s'anomenava, directament, Santa Germana de Puerto Rico. En tot cas, no en tenim constància.

Quart quadrant: l'escut d'armes d'en Joan Ponç de Lleó.

A la part inferior dreta de l'escut, trobem les armes d'en Joan Ponç de Lleó (Juan Ponce de León), primer governador de Puerto Rico. Aquest Ponç de Lleó, d'ascendència noble, fou molt vinculat a la cort catalana, pel fet de ser patge del rei Ferran II a la cort del rei Joan el Sense Fe i va participar a la conquesta catalana del Regne de Granada. Va ser sempre un home de confiança del rei Ferran II i un adversari dels Colom.

Encapçalà la primera expedició europea a La Florida, a la qual posà un nom ben català. La Florida va ser descoberta un Diumenge de Resurrecció, anomenat a Catalunya "Pasqua Florida", per escaure sempre a començaments de la primavera. 

Es dubta si el primer viatge a Amèrica d'en Ponç de Lleó el va fer amb en Colom, l'any 1493, o amb Nicolau d'Ovando, el 1502. Malgrat l'oposició d'en Jaume Colom, va aconseguir ser nomenat governador de Puerto Rico l'any 1510. Es diu que fou ell qui el 1513 va trobar el "Corrent del Golf", que va permetre a partir d'aleshores una ràpida ruta marítima de tornada cap Europa des d'Amèrica del Nord.

Ponç de Lleó va tractar amb duresa als indis taíns, als qual explotava a les mines d'or, i Jaume Colom el volia destituir. Tanmateix, Ponç de Lleó comptava amb la confiança del rei Ferran. El 10 de juliol de 1509, Jaume Colom arribar a la Hispaniola com a virrei, en substitució de Nicolau d'Ovando. La batalla legal entre els Colom i Ferran II ja era activa.

Tot i que els tribunals del rei havien manat que en Ponç de Lleó continués al seu càrrec, en Jaume Colom eludí aquesta directiva, el 28 d'octubre de 1509, mitjançant el nomenament de Joan Cerón com a justícia en cap i Miquel Díaz com a agutzil de l'illa, fet que suposava anul·lar l'autoritat del governador. Aquesta situació es va mantenir fins al 2 març de 1510, quan Ferran va emetre ordres reafirmant la posició de Ponç de Lleó com a governador. Ponç de Lleó havia arrestat i enviat cap a la Península Ibèrica a Cerón i a Díaz.

La lluita política entre en Colom i en Ponç de Lleó va continuar durant uns quants anys més. Ponç de Lleó tenia partidaris influents a Castella i Ferran el considerava un fidel servidor. Malgrat tot, amb el temps, la situació de Ponç de Lleó a l'illa es feu insostenible i, l'any 28 de novembre de 1511, Cerón tornà oficialment a l'illa com a governador. Ferran II enviarà en Ponç de Lleó a descobrir noves terres per a la corona, al marge de l'autoritat dels Colom, al nord-est. I és així com descobrirà La Florida. 

[Escut històric dels comtes de Foix]

Germana de Foix dona nom al poble de San Germán de Puerto Rico

Per tant, tenim que una reina catalana, Germana de Foix, dona nom i part de l'escut a aquesta vila històrica de San Germán de Puerto Rico, per voluntat del seu marit, Ferran II, rei de Catalunya i senyor de les Indies.

Respecte a aquest punt, altres historiadors sostenen que el nom fou una iniciativa de Jaume Colom. Així, el primer poblat de San Germán va ser fundat el 1506 per Juan Ponce de León a la desembocadura del riu Guaurabo (actual riu Añasco). El poblat havia estat batejat amb el nom de Higüey, el mateix nom de la província que abans havia governat Ponce de León a Santo Domingo. 

Posteriorment, el 1507, Jaume Colom, qui ostentava el càrrec de governador de les Índies en aquell moment, va ordenar que es nomenés el lloc, Sant Germà. Amb això honrava la Reina Germana de Foix, segona esposa del Rei Ferran lo Catòlic. 

Fos com fos, la tradició ha conservat aquesta dada que, miraculosament, ha sobreviscut a la censura colonial que s'entesta a esborrar qualsevol dada que pugui suggerir la presència catalana a Amèrica i la descoberta d'aquest continent per part de la nació catalana.

[L'escut històric a la Plaza Fundadora de Pueblos de San Germán.]