El primer rei de Portugal és net de Sibil·la de Barcelona
Es considera que els orígens del Regne de Portugal cal trobar-los en el primerenc comtat de Portucale o Portugalla, nucli inicial que estaria situat al voltant de l'actual vila de Gaia o Galla, que es creu que antigament es deia Cale. Tanmateix, en aquest article veurem que algunes investigacions semblen demostrar que la primerenca nissaga reial portuguesa tenia sang reial catalana.
El Regne de Portugal prové del Comtat de Portucale.
Si ens atenim als estudis etimològics, el terme Portucale vindria a significar el Port de Cale, es a dir, Port de Gaia o Galla. Actualment, Portucale (o Portugalla) s'identifica amb les viles de Porto i de Vilanova de Gaia. De fet, Galla o Gaia es troba integrada a la ciutat de Porto (també coneguda com O Porto, que significa el port).
[Territori de l'antic Comtat de Portucale o Portugalla a partir del segle XI dC.]
Aquestes ciutats, que serien el nucli inicial del Regne de Portugal, són a la desembocadura del riu Duero (Douro, en portuguès) i tenen la peculiaritat que a una de les ribes del riu hi trobem la ciutat de Porto i a l'altra hi trobem la ciutat de Gaia o Galla. Ambdues poblacions, per tant, són la mateixa, dividida pel riu i unides per ponts. Al segle XVIII, a més, Galla quedarà annexionada a Vilanova i es crearà l'actual Vilanova de Gaia.
El Comtat de Portucale es va constituir al voltant de 1095 al feu del rei Alfons VI de Lleó i fou ofert a Enric de Borgonya, provinent de la Gàl·lia, per haver-lo auxiliat en la conquesta de les terres als sarraïns almoràvits. Més tard, Enric va rebre la mà de la infanta Teresa de Lleó, que acabaria sent la seva muller.
El comtat abastava els territoris de l'antic comtat de Coïmbra, suprimit el 1091, parts de Trás-os-Montes i porcions del sud de Galícia, la majoria de la diòcesi de Tuy.
[Escut del Comtat de Portucale o Portugalla, molt similar al símbol català de la Creu de Sant Jordi.]
El primer comte de Portugal, Enric de Borgonya, fill de Sibil·la de Barcelona.
Aquest antic Comtat de Portogalla s'inicia amb Enric de Borgonya, nascut a Dijon, el 1066 o 1069 i mort a Astorga, el 22 de maig de 1112, que n'és el primer titular i pare del que serà el primer Rei de Portugal, Alfons I de Portugal.
[Al retrat més antic que tenim d'Enric de Borgonya hi figura el seu nom en català-occità: Enric comes.]
Alfons de Portugal, també és conegut com Alfons Henriques, dit el Conqueridor, nat a Guimarães, el 25 de juliol de 1109 i mort a Coïmbra, el 6 de desembre de 1185. De fet, Alfons fou les dues coses: fou comte de Portocale o Portogalla, entre els anys 1128 i 1139, i després Rei de Portugal, entre els anys 1139 i 1185. I fou el primer rei portuguès de la dinastia Borgonyona.
Enric de Borgonya i de Semur (El Doncell) (1035-1074) -- Sibil·la de Barcelona (1035 - 1074)
|
Enric de Borgonya (1066-1112)
|
Alfons I de Portugal (o Alfons Enriques), el Conqueridor (1109-1185)
El primer rei de Portugal, net de Sibil·la de Barcelona.
.png)
[Miniatura que retrata al rei Alfons I de Portugal, realitzada entre el 1312 i el 1325.]
D'altra banda, per part de mare, el primer rei de Portugal és net d'Alfons VI de Lleó i de Ximena Núñez de Lara. Les famílies reials del Comtat de Barcelona i del Regne de Lleó, per tant, són les nissagues peninsulars que originen la nissaga del primer Rei de Portugal.
L'historiador hongarès Szabolcs de Vajay descobreix la connexió reial catalana amb Portugal
Altres investigadors, en canvi, consideren que el nom de Sibil·la refereix a Sibil·la de Borgonya, que seria la nora d'Enric de Borgonya i la muller del duc Eudes I. Tanmateix, en aquest cas, Sibil·la hauria estat duquessa i així hauria d'haver constat a l'epitafi descobert, cosa que no succeeix.
Arribar a aquesta conclusió no fou fàcil perquè les dades que connecten la família reial catalana dels Comtes de Barcelona amb la casa reial portuguesa, com ja ve sent habitual, sembla que han estat amagades. Així, no hi ha cap registre contemporani on consti el nom de la mare d'Enric de Borgonya. I aquest és un tema que encara aixeca divergències entre els estudiosos.
[Un dels darrers retrats de l'historiador Szabolcs de Vajay.]
Tanmateix, fou la relació familiar entre Enric de Borgonya i Raimon de Borgonya, que eren congermanus, i l'existència del nom «Borrell» a la família dels ducs de Borgonya, allò que va fer que el prestigiós historiador i genealogista hongarès Szabolcs de Vajay s'adonés de la connexió entre la nissaga catalana i la portuguesa.
Szabolcs de Vajay va proposar que la mare d'Enric de Borgonya, Sibil·la, de la qual no se sap ni el cognom ni res, havia de ser, per força, Sibil·la de Barcelona, filla del Comte de Barcelona Berenguer Ramon I i de Guisla (Gisela) de Lluçà.
La sospita que la mare s'anomenava Sibil·la prové d'un epitafi sense data que dona notícia de la mort de Sibil·la: mater ducus Burgundie (Sibil·la, mare del duc de Borgonya). A l'epitafi no hi consta que Sibil·la fos duquessa. Per aquest motiu, Szabolcs de Vajay considerà que ha de ser la muller d'Enric de Borgonya, és a dir, Sibil·la de Barcelona, atès que Enric és l'únic pare d'un duc que mai no va ostentar aquest títol.
A més, es dona la circumstància rellevant que aquest Eudes I de Borgonya també és conegut com a Eudes Borrell de Borgonya, fet que indica que el seu germà, Enric de Borgonya, era un Borrell també: Enric Borrell de Borgonya. Tot plegat vol dir que ambdós havien de tenir una avantpassat Borrell, com ara la seva mare, que també es devia anomenar Sibil·la Borrell, del Casal de Barcelona.
Aquesta relació dels borgonyons amb els catalans Borrell és el que va convèncer a l'historiador hongarès de la identitat catalana de Sibil·la.
Les misterioses senyeres a l'escut del rei Alfons I de Portugal
Si el rei Alfons de Portugal fos també un Borrell, net de Sibil·la de Barcelona, infanta reial catalana del Casal de Barcelona, aleshores el primer rei de Portugal podria dur al seu escut les armes reials del Comtat de Barcelona, atès que li pertoquen amb justícia. I en aquest sentit, és ben curiós constatar que hi ha diversos gravats antics que representen al primer monarca de Portugal amb un conjunt de senyeres barrades al seu escut. Tanmateix, cal tenir en compte que són gravats del segle XVIII i que no sabem de quina font va treure el gravador aquestes curioses insígnies. (Imatges següents).
[Gravats antics on apareixen el que semblen senyeres a l'emblema del rei Alfons I de Portugal. Gravats de la Series potentissimorum Regum Lusitaniae iconibus illustrata, et ordine temporum exposita , coordinata mensibus Aprilis, et Maii anno Domini 1791]
També l rei Alfons III de Portugal apareix amb aquestes misteriosos senyals barrats al seu escut (imatge següent).
[Retrat del rei Alfons III de Portugal. Gravats de la Series potentissimorum Regum Lusitaniae iconibus illustrata, et ordine temporum exposita , coordinata mensibus Aprilis, et Maii anno Domini 1791]
En algunes coloracions posteriors, realitzades en pintura, que s'han fet del gravat, les barres dels escuts apareixen amb els colors blanc i blau, no pas en or i flama com el senyal reial català. A quina casa pertanyen aquestes barres blanc-i-blaves? No se sap.
En clau catalana, sabem que aquests colors eren els propis dels almogàvers. Però, aleshores, tenien relació els reis portuguesos amb els mítics guerrers catalans? O pertanyen els escuts a una casa portuguesa o lleonesa? Potser tot és una errada de l'artista que va fer els retrats? O, simplement ha estat una adulteració i, igual que s'hauria fet amb la Creu de Sant Jordi, emblema reial català, s'ha substituït el color vermell pel blau, com també hauria passat amb la creu del Comtat de Portucale?
El temps i les investigacions ho diran. En tot cas, la figura de Sibil·la de Barcelona sembla que és un personatge rellevant per a la història de Catalunya i de Portugal, tal i com ens proposen els estudis d'en Szabolcs de Vajay.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada