Els Ducs d'Ossuna són els catalans Ducs d'Ossona (Osona)
Avui us volem mostrar, amb proves documentals, com sempre, un cas flagrant d'adulteració d'una de les nissagues reials més importants de la història de Catalunya. Us parlem de la substitució dels ducs d'Osona pels ducs d'Osuna.
Com podem observar al testimoni documental de la imatge inferior, se'ns cita a un 'Duke d'Ossona' i no pas un "Duke d'Ossuna". Aquets és un fragment extret del llibre The Life of Pope Sixtus the Vth: In which We Have Also (by Pleasant Digressions) a View of the Transactions of the Roman Church, and the Most Considerable Affairs of Europe in that Age (1704) de Gregorio Leti.
Només cal donar una ullada als llibres antics i moderns, publicats fora de l'abast de la censura espanyola, per adonar-se que els comtes i ducs d'Ossona o Osona, nissaga noble catalana i vinculada a la Casa Reial Catalana, han estat adulterats i bescanviats per uns artificials i castellans ducs d'Ossuna, inexistents anteriorment. Sort que a l'estranger s'ha conservat la grafia original d'aquesta noble familia i ara podem saber que van tenir també un important ducat. La historiografia catalana actual, tan controlada per l'espanyola, fora de joc en tot aquest tema que afecta a la censura.
Us deixem alguns exemples documentals (una imatge val més que mil paraules). Si cerqueu als arxius bibliogràfics a internet trobareu molts exemples més, perquè la documentació és abundant.
Un altre exemple el trobem en aquest llibre, en francès, publicat a Amsterdam, titulat La vie de Don Pedro Giron, duc d'Ossone (1701), de Gregorio Leti. A la portada mateix ja apareix el terme ben clar: Duc d'Ossone.
Hi ha centenars de llibres en tots els idiomes amb el nom correcte del títol dels ducs: Ossona o Osona i no pas Osuna o Ossuna.
A les publicacions en espanyol (imatge superior) també és possible trobar als ducs d'Ossona pel seu veritable nom, amb les dues SS. Perquè els nostres estimats filòlegs s'hauran inventat que Osona va amb una S? Sembla clar que és per a confondre.
Aquest fragment (imatge superior) del llibre Década primera de la historia de la insigne, y coronada ciudad y reyno de Valencia, Volum 2 (1611), de Gaspar Escolano, ho mostra ben clar: Condado de Ossona.
Per tant, no és possible cap errada. Els duc d'Ossona són els mateixos que els catalans comtes d'Ossona. I per descomptat, que són els mateixos que els artificials Ducs d'Ossuna.
I així ha anat la censura espanyola manllevant els honors de la noblesa catalana. Així han anat adulterant la història de Catalunya, amb la complicitat de l'actual historiografia catalana. Així s'ha anat inflant una història de Castella molt allunyada de la realitat històrica. Més exemples...
Aquest fragment (imatge superior) del llibre Travels in Spain (1691) de Marie-Catherine Le Jumel de Barneville, altrament dita Madame d'Aulnoy, també cita al duc com Duke d'Ossona.
D'altra banda, també al llibre The Dramatic Mirror, and Literary Companion, Volum 1 (1842) de James Rees (imatge inferior) els ducs figuren com a Ossona i no pas Osuna o Ossuna. Són algunes poques proves documentals de les moltes que podeu trobar als arxius bibliogràfics.
Un altre llibre (a baix) escrit en anglès, The mixture for low spirits (1875) de William Teg, recull el nom català dels ducs, que és Ossona i no pas Osuna o Ossuna, com els adulteradors ens han volgut fer creure.
A la portada d'aquest llibre (a baix), escrit en llengua espanyola, titulat Discurso politico en fauor del Marques de Aytona, Conde de Ossona... (1647) de Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa, hi figura ben clar "Conde de Ossona", confirmant així que els Comtes d'Ossona són els mateixos Comtes d'Osona i que, al seu torn, aquests són els mateixos Ducs d'Ossona. Una nissaga reial catalana que la censura espanyola ha tergiversat i amagat.
En aquest altre fragment (a baix) del llibre escrit en anglès, titulat The Cyclopaedia; Or, Universal Dictionary of Arts, Sciences and Literature, Volum 21 (1819) d'Abraham Rees, apareix Francesc de Montcada, comte d'Osona, com a "count of Ossona", demostrant així que als llibres estrangers, lliures de la censura espanyola, la nissaga nobiliària catalana es segueix anomenant Ossona, ja siguin ducs o comtes, i no pas Osuna o Ossuna, com es pretén a Espanya.
Cal començar a considerar l'historiografia espanyola, que mai va revisar les adulteracions de la censura espanyola, com una eina de cómplice d'aquesta manipulació de la història de Catalunya i, probablement, de la resta d'històries de les nacions peninsulars.
Seguim amb més evidències...
En aquest altre fragment (imatge inferior), del llibre en anglès titulat A thousand notable things, embracing a collection of scarce receipts, &c. To which are added, The century of inventions, by the marq. of Worcester, 1655 ; and a discourse on the emigration of British birds (1822) veiem com un suposat duc d'Ossona és virrei de Nàpols.
I efectivament, la historiografia espanyola ens diu que els castellaníssims ducs d'Osuna foren virreis de Nàpols. Una altra evidència més de la substitució. Per entendre el galimaties només cal veure com escriuen Osuna al llibre, una publicació fora de l'abast de la censura espanyola, que encara conserva la forma original: Ossona. Esta clar que es refereix als Ducs d'Osona o Ossona i no pas a cap duc d'Osuna o d'Ossuna.
. #cat #noblesa
I així ha anat la censura espanyola manllevant els honors de la noblesa catalana. Així han anat adulterant la història de Catalunya, amb la complicitat de l'actual historiografia catalana. Així s'ha anat inflant una història de Castella molt allunyada de la realitat històrica. Més exemples...
Aquest fragment (imatge superior) del llibre Travels in Spain (1691) de Marie-Catherine Le Jumel de Barneville, altrament dita Madame d'Aulnoy, també cita al duc com Duke d'Ossona.
D'altra banda, també al llibre The Dramatic Mirror, and Literary Companion, Volum 1 (1842) de James Rees (imatge inferior) els ducs figuren com a Ossona i no pas Osuna o Ossuna. Són algunes poques proves documentals de les moltes que podeu trobar als arxius bibliogràfics.
Un altre llibre (a baix) escrit en anglès, The mixture for low spirits (1875) de William Teg, recull el nom català dels ducs, que és Ossona i no pas Osuna o Ossuna, com els adulteradors ens han volgut fer creure.
En aquest altre fragment (a baix) del llibre escrit en anglès, titulat The Cyclopaedia; Or, Universal Dictionary of Arts, Sciences and Literature, Volum 21 (1819) d'Abraham Rees, apareix Francesc de Montcada, comte d'Osona, com a "count of Ossona", demostrant així que als llibres estrangers, lliures de la censura espanyola, la nissaga nobiliària catalana es segueix anomenant Ossona, ja siguin ducs o comtes, i no pas Osuna o Ossuna, com es pretén a Espanya.
Cal començar a considerar l'historiografia espanyola, que mai va revisar les adulteracions de la censura espanyola, com una eina de cómplice d'aquesta manipulació de la història de Catalunya i, probablement, de la resta d'històries de les nacions peninsulars.
Seguim amb més evidències...
En aquest altre fragment (imatge inferior), del llibre en anglès titulat A thousand notable things, embracing a collection of scarce receipts, &c. To which are added, The century of inventions, by the marq. of Worcester, 1655 ; and a discourse on the emigration of British birds (1822) veiem com un suposat duc d'Ossona és virrei de Nàpols.
I efectivament, la historiografia espanyola ens diu que els castellaníssims ducs d'Osuna foren virreis de Nàpols. Una altra evidència més de la substitució. Per entendre el galimaties només cal veure com escriuen Osuna al llibre, una publicació fora de l'abast de la censura espanyola, que encara conserva la forma original: Ossona. Esta clar que es refereix als Ducs d'Osona o Ossona i no pas a cap duc d'Osuna o d'Ossuna.
. #cat #noblesa
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada